Ir al Contenido (Presione enter)

13 DESEMBRE 2017

XII LEGISLATURA

Presidents del Senat. Entre 1834 i 1923

01 Francisco Javier CastaNos

Francisco Javier CASTAÑOS Y ARAGORRI. Duque de Bailén (Madrid, 1758 – Madrid, 1852).

Militar destacat. Va derrotar els francesos a Bailèn (1808), victòria que li va reportar el títol. Absolutista, roman allunyat de la política en els períodes liberals. El 1832 va ser president del Consell d’Estat i el 1833, president de les Corts durant la malaltia de Ferran VII, qui en el seu testament el nomena president del Consell de Regència i tutor d’Isabel, princesa d’Astúries, i de la seva germana, M. Ferranda.

President de l’Estament de Pròcers en la Legislatura de 1834-1835
02Pedro Agustín Girón y Las Casas, marqués de las Amarillas

Pedro Agustín GIRÓN Y DE LAS CASAS. Marqués de las Amarillas y Duque de Ahumada (San Sebastián, 1778 – Madrid, 1842).

Militar. Ministre de Guerra el 1820. Liberal constitucionalista moderat, va ser perseguit per Ferran VII, i el 1833 va reaparèixer com a membre del Consell de Regència durant la minoria d’edat d’Isabel II. Nomenat altra vegada ministre de Guerra el 1835.

President de l’Estament de Pròcers en la Legislatura de 1834-1835 des de setembre de 1834, després de la renúncia del Duc de Bailèn
03 Pedro González Vallejo, obispo de Mallorca

Pedro GONZÁLEZ VALLEJO (Soto de Cameros, Logroño, 1770 – Madrid, 1842).

Eclesiàstic. Liberal, després de l’alçament de Riego celebra la Constitució. Bisbe de Mallorca el 1820 qualificat d’intrús pels reaccionaris. Diputat i president de les Corts el 1811 i de les extraordinàries de 1821. En tornar l’absolutisme emigra a França, d’on retorna després de l’amnistia de 1832. Pròcer de 1834 a 1836. Senador des de 1837, dóna suport a la regència d’Espartero.

President de l’Estament de Pròcers en les Legislatures de 1835-1836 i 1836.
04 José María Moscoso de Altamira, conde de Fontao

José María MOSCOSO DE ALTAMIRA. Conde de Fontao (Mondoñedo, Lugo, 1788 – Madrid, 1854).

Militar. Lluita contra els francesos i ha de fugir fins al final de l’ocupació. Diputat liberal el 1820 i vicepresident i president d’aquelles Corts. Ministre de la Governació el 1822 i conseller d’Estat el 1823. Desterrat en tornar l’absolutisme. Després de l’amnistia va tornar a ser ministre de l’Interior en el període 1834-1835, sempre amb Martínez de la Rosa.

President del Senat en les Legislatures de 1837-1838, 1838-1839, 1839-1840 i 1844-1845
05 Ildefonso Díez de Rivera, conde de Almodóvar

Ildefonso DÍEZ DE RIVERA Y MURO. Conde de Almodóvar (Granada, 1777 – Valencia, 1846).

Militar. Es va distingir en la guerra contra Napoleó. Liberal, va ser capturat per la Inquisició. Destinat a Estat Major de 1810 a 1812. Empresonat el 1817 fins al Trienni Liberal. El 1823, en tornar l’absolutisme, s’exilia a França, d’on retorna després de l’amnistia. President de l’Estament de Procuradors en el període 1834-1835. Ministre de la Guerra el 1835 i 1836. President interí del Govern i ministre d’Estat el 1843 amb Espartero. A les files del Partit Progressista.

President del Senat en les Legislatures de 1841 i 1841-1842
06 Álvaro Gómez Becerra

Álvaro GÓMEZ BECERRA (Cáceres, 1771 – Madrid, 1855).

Advocat afiliat al Partit Progressista. Cap polític d’Extremadura, cessat el 1814 quan torna Ferran VII. President de les Corts de Cadis el 1822, s’exilia fins a la mort de Ferran VII. Ministre de Gràcia i Justícia el 1835, i el 1836 president de l’Estament de Procuradors. President del Consell de Ministres i ministre de Gràcia i Justícia amb Espartero, va ser cessat per Narváez el 1845.

President del Senat en les Legislatures de 1842, 1843 [1a] i 1843 [2a]
07 Mauricio Carlos de Onís

Mauricio Carlos de ONÍS MERKLEIN (Dresde, Alemania, 1790 – Madrid, 1861).

Diplomàtic. Procurador les tres legislatures de l’Estament, de 1834 a 1836 i, en aquesta última, secretari de la Mesa. Membre del Partit Progressista. Ministre d’Estat el 1840, senador des de 1839, va ser secretari 4t del Senat el 1841, 2n en el període 1841-1842 i 1r en el període 1842-1843.

President del Senat en la Legislatura de 1843 [3a]
08 Manuel Pando y Fernández-Pinedo, marqués de Miraflores

Manuel de PANDO FERNÁNDEZ DE PINEDO. Marqués de Miraflores (Madrid, 1792 – Madrid, 1872).

Publicista, historiador i diplomàtic. Membre del Partit Moderat, passa a la Unión Liberal i al final de la seva vida, al Partido Conservador. Ambaixador a Londres i París. El 1846 és uns dies president del Consell de Ministres en substitució de Narváez. Ministre d’Estat el 1851. Ambaixador a Roma el 1861, i el 1863 president del Consell de Ministres en substitució d’O’Donnell. Nomenat president del Senat el 1836, no en pren possessió pels fets de La Granja.

President del Senat en les Legislatures de 1845-1846, 1847-1848, 1848, 1849-1850, 1850-1851, 1852, 1866-1867 i 1867-1868
09 Manuel de la Pezuela y Cevallos, marqués de Viluma

Manuel de la PEZUELA Y CEVALLOS. Marqués de Viluma (A Coruña, 1797 – Madrid, 1872).

Militar. Liberal exaltat en el Trienni, figura el 1834 juntament amb el seu germà, el Comte de Xest, en el Partit Moderat. Governador de Santander i diputat. Ministre d’Estat amb Narváez. Oposat a la revolució, crea el 1868 l’Associació de Catòlics.

President del Senat en les Legislatures de 1846-1847, 1851-1852, 1853 [2a], 1857 i 1858
10 Joaquín de Ezpeleta y Enrile

Joaquín de EZPELETA ENRILE (La Habana, Cuba, 1788 – Madrid, 1863).

Militar. Partidari de Ferran VII, lluita contra els constitucionals a Madrid el 1822. Cap de la Guàrdia Reial, dóna suport a Isabel II com a successora al tron i participa en la Primera Guerra Carlina. El 1834, procurador moderat per Navarra. De 1838 a 1840, capità general i president de la Reial Audiència de Cuba. El 1852, ministre de la Guerra i, mesos després, de Marina. Vicepresident 4t del Senat el 1850-1851 i 3r el 1851-1852.

President del Senat en la Legislatura de 1853
11 Francisco Javier Istúriz y Montero

Francisco Javier ISTÚRIZ Y MONTERO (Cádiz, 1785 – Madrid, 1871).

Comerciant. Liberal el 1820. President de les Corts el 1823, va votar la inhabilitació del Rei, motiu pel qual s’exilia a Anglaterra. En torna el 1834 i s’afilia al Partit Moderat. President de l’Estament de Procuradors el 1836, s’enfronta a Mendizábal i el substitueix en el Govern. Després dels fets de La Granja, torna a exiliar-se. Retorna i jura la Constitució de 1837. President del Congrés el 1838, 1839 i 1840. Amb els moderats, ministre de la Governació, president del Consell de Ministres en dues ocasions i ministre d’Estat.

President del Senat en la Legislatura de 1858
12 Manuel Gutiérrez de la Concha, marqués del Duero

Manuel GUTIÉRREZ DE LA CONCHA E IRIGOYEN. Marqués del Duero (Córdoba de Tucumán, Argentina, 1808 – Batalla de Montemuro, Navarra, 1874).

Militar liberal, dóna suport a Isabel II i participa en les guerres carlines. Passa a les files conservadores i s’enfronta a Espartero; derrotat el 1841, s’exilia. El 1845 torna amb els moderats i obté ascensos importants. Després de la Revolució de 1868 es retira de la política.

President del Senat en les Legislatures de 1858-1860, 1860-1861, 1861-1862, 1862-1863, 1863-1864 i 1864-1865
13 Francisco Serrano Domínguez, duque de la Torre

Francisco SERRANO DOMÍNGUEZ. Duque de la Torre (Isla de León, Cádiz, 1810 – Madrid, 1885).

Militar. El 1840 dóna suport a Espartero, però el 1843 conspira contra la regència. Membre del Partido Puritano Conservador des de 1845. Es retira de la política el 1847 i reapareix el 1849 amb O’Donnell. El 1867, cap de la Unión Liberal, desterrat a Canàries per conspirar contra la Reina. El 1868, president del Govern provisional i regent. President del Govern també amb el rei Amadeu I. El 1873 conspira contra la República i escapa a Biarritz. President de l’Executiu amb el grup de Pavía. Amb la Restauració perd pes polític.

President del Senat en les Legislatures de 1865-1866 i 1883-1884
14 Manuel de Seijas Lozano

Manuel de SEIJAS LOZANO (Almuñécar, Granada, 1800 – Madrid, 1868).

Magistrat i industrial del sucre. Conservador. Diputat des de 1837, ministre de Governació el 1847 i amb Narváez, president interí del Congrés dels Diputats, ministre de Comerç, Indústria i Obres Públiques, de Gràcia i Justícia i d’Ultramar. El 1857, fiscal del Tribunal Suprem.

President del Senat en la Legislatura de 1867
15 Francisco Santa Cruz Pacheco

Francisco SANTA CRUZ PACHECO (Orihuela, Alicante, 1797 – Madrid, 1883).

Hisendat. A les Milícies Nacionals fins a 1823. Amb l’absolutisme es retira de la política. El 1840, cap polític de la Junta de Gobierno de Teruel. President del Congrés dels Diputats el 1853. Ministre de Governació i d’Hisenda amb Espartero. Passa a la Unión Liberal. President del Tribunal de Comptes i governador del Banc d’Espanya. President del Consell d’Estat, vota a favor del rei Amadeu I el 1869. Alfonsí, passa al Partido Conservador.

President del Senat en les Legislatures de 1871 i 1872
16 Laureano Figuerola Ballester

Laureano FIGUEROLA BALLESTER (Calaf, Vic, Barcelona, 1816 – Madrid, 1903).

Advocat i catedràtic. Lliurecanvista, s’afilia al Partit Progressista. El 1868, en la Junta Central Revolucionària i ministre d’Hisenda amb Serrano i Prim. Crea la pesseta com a unitat monetària. Dóna suport a la República i quan triomfa la Restauració es retira de la política.

President del Senat en la Legislatura de 1872-1873
17 Manuel García Barzanallana, marqués de Barzanallana

Manuel GARCÍA BARZANALLANA GARCÍA DE FRÍAS. Marqués de Barzanallana (Madrid, 1817 – Madrid, 1892).

Funcionari i publicista. Director general de Duanes el 1854. En el Partit Moderat, va ser ministre d’Hisenda diverses vegades amb Narváez i cap de l’oposició moderada en les Constituents de 1869. Amb la Restauració passa al Partido Conservador, i és un dels redactors de la Constitució de 1876 en la part que fa referència al Senat.

President del Senat en les Legislatures de 1876, 1877, 1878 Extraordinària, 1878, 1879-1880 i 1880-1881
18 Jose Gutierrez de la Concha

 

José GUTIÉRREZ DE LA CONCHA E IRIGOYEN. Marqués de la Habana (Córdoba de Tucumán, Argentina, 1809 – Madrid, 1895).

Tinent general. Capità general de València el 1847 i posteriorment capità general i governador de Cuba, càrrecs que va ocupar en dues ocasions més. Desterrat el 1854 per donar suport a la Revolució de Juliol. El 1863, ministre de Guerra i president del Govern en esclatar La Gloriosa. Amb la Restauració, president del Consell de Ministres i capità general dels exèrcits. Conservador.

President del Senat en les Legislatures de 1881-1882, 1882-1883, 1886, 1887, 1887-1888, 1888-1889, 1889-1890 i 1893
19 Francisco Javier Arias Dávila y Matheu, conde de Puñonrrostro

Francisco Javier ARIAS DÁVILA MATHEU Y CARONDELET. Conde de Puñonrostro (Cádiz, 1812 – Madrid, 1890).

Tinent general. El 1868, director general d’Estat Major. Després de la Revolució es retira, i és desterrat el 1871 perquè no reconeix el rei Amadeu I. Dóna suport a la Restauració i torna a ocupar càrrecs rellevants. El 1879, com a president de la directiva del Partit Moderat, organitza amb Martínez Campos “La piña de los generales” contra Cánovas, i és desautoritzat pels seus correligionaris. Es retira el 1884.

President del Senat en la Legislatura de 1884-1885
20 Arsenio Martínez de Campos

Arsenio MARTÍNEZ CAMPOS Y ANTÓN (Segovia, 1831 – Zarauz, 1900).

Militar. Monàrquic, proclama el Rei a Sagunt el 1874. Diputat canovista, i el 1879, ministre de la Guerra. Passa al Partido Liberal de Sagasta, amb qui va ser ministre i president del Govern durant les seves absències. Mediador del Pacte d’El Pardo el 1885. Capità general de diverses places i general de l’exèrcit a Melilla, on signa el tractat final de guerra. President del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.

President del Senat en les Legislatures de 1885-1886, 1891 i 1899-1900
21 Eugenio Montero Ríos

Eugenio MONTERO RÍOS (Santiago de Compostela, A Coruña, 1832 – Madrid, 1914).

Advocat i catedràtic. President del Comitè del Partit Progressista. Després de la Revolució de 1868 va ser diputat i membre de la Comissió Redactora de la Constitució. Ministre de Gràcia i Justícia sis vegades de 1870 a 1873. Dóna suport al rei Amadeu I i es retira. Des de 1885 al Partido Fusionista amb Sagasta, és ministre de Foment i de Gràcia i Justícia, entre altres càrrecs. El 1905, president del Govern.

President del Senat en les Legislatures de 1894-1895, 1898, 1901, 1902, 1905-1907, 1910 i 1911
22 José Elduayen, marqués del Pazo de la Merced

José ELDUAYEN GORRITI. Marqués del Pazo de la Merced (Chinchón, Madrid, 1823 – Madrid, 1898).

Funcionari del cos d’enginyers de camins. El 1856 ingressa a la Unión Liberal, i diputat per Vigo. El 1864, subsecretari de la Governació, i conseller d’Estat el 1866. S’adhereix a la Revolució de 1868, però aviat passa al Partido Conservador, amb el qual és nomenat ministre d’Hisenda el 1872. Des de llavors va ser ministre d’Ultramar, d’Estat i de Governació, entre molts altres alts càrrecs.

President del Senat en la Legislatura de 1896
24 Manuel Aguirre de Tejada Oncale y Eulate, conde de Tejada de Valdesera

Manuel AGUIRRE DE TEJADA Y O’NEALE. Conde de Tejada de Valdosera (El Ferrol, A Coruña, 1827 – Madrid, 1911).

Llicenciat en jurisprudència i funcionari. Director general d’Administració i Foment. El 1858, diputat a les files de la Unión Liberal, càrrec en què continua fins a la Revolució de 1868, quan abandona la política. Hi retorna amb la Restauració a les files del Partido Conservador. Ministre d’Ultramar el 1884, dota Cuba de codi penal i realitza diverses reformes penals i tributàries.

President del Senat en la Legislatura de 1900-1901
23 Marcelo de Azcárraga y Palmero

Marcelo de AZCÁRRAGA Y PALMERO (Manila, 1832 – Madrid, 1915).

Militar. El 1857, comandant d’Estat Major a Cuba. El 1868, cap de l’Estat Major. Dóna suport a la Restauració i és escollit diputat. Tinent general el 1877, i el 1911, capità general. Conservador, va ser dues vegades ministre de Guerra i dues més, president del Govern.

President del Senat en les Legislatures de 1900, 1903-1904, 1904-1905, 1907-1908, 1908-1909, 1909-1910 i 1914
25 Luis Pidal y Mon, marqués de Pidal

Luis PIDAL Y MON. Marqués de Pidal (Madrid, 1842 – Madrid, 1913).

Diplomàtic. Isabelí, combat la Revolució de 1868 i s’ha d’exiliar. En retorna amb la Restauració i és escollit diputat per Oviedo durant dotze anys, compartint amb el seu germà Alejandro l’hegemonia política d’Astúries. Ambaixador a Roma, conseller d’Instrucció Pública el 1894 i ministre de Foment de 1899 a 1900. Funda la Unión Católica Ultramontana.

President del Senat en la Legislatura de 1904-1905
26 José López Domínguez

José LÓPEZ DOMÍNGUEZ (Marbella, Málaga, 1829 – Madrid, 1911).

Militar. Nebot del general Serrano, ingressa en la Unión Liberal. Participa en la Revolució de 1868 i és ajudant de camp d’Amadeu I. Lluita contra els carlins i contra els cantonals a Cartagena. No reconeix la Restauració i és separat de l’exèrcit. Rehabilitat, passa al Partido Fusionista i és nomenat ministre de Guerra. Cap del Partido Liberal, va ser tres vegades ministre de Guerra. El 1906, president del Govern.

President del Senat en la Legislatura de 1905-1907
27 Joaquín Sánchez de Toca y Calvo

Joaquín SÁNCHEZ DE TOCA Y CALVO. Marqués de Toca (Madrid, 1852 – Pozuelo, Madrid, 1942).

Llicenciat en dret, es dedica a la política en el Partido Conservador. Diputat, conseller d’Estat i ministre d’Agricultura, Indústria i Comerç i Obres Públiques. El 1902, de Marina, i després, de Gràcia i Justícia amb Maura. Alcalde de Madrid i el 1919, president del Consell de Ministres.

President del Senat en les Legislatures de 1915, 1919-1920, 1921-1922 i 1922
28 Manuel García Prieto, marqués de Alhucemas

Manuel GARCÍA PRIETO. Marqués de Alhucemas (Astorga, León, 1859 – San Sebastian, Guipúzcoa, 1938).

Ingressa en el cos jurídic militar, però es retira i exerceix com a advocat. En el Partido Liberal, va ser diputat, ministre de Governació, de Gràcia i Justícia i de Foment, i el 1910, d’Estat. El 1917, amb el retorn dels liberals, va ser cap de Govern i novament després del Govern Nacional de Maura. El 1922, com a cap de Concentración Liberal, és altra vegada president fins a la Dictadura de Primo de Rivera. El 1931, ministre de Justícia amb Aznar.

President del Senat en les Legislatures de 1916 i 1917
29 Alejandro Groizard y Gomez de la Serna

Alejandro GROIZARD Y GÓMEZ DE LA SERNA (Madrid, 1830 – Madrid, 1919).

Magistrat. En l’ala moderada del Partit Progressista, passa al Constitucional des que és creat. Diputat, ministre de Foment i de Gràcia i Justícia. President del Consell d’Estat i ministre de Foment en dues ocasions. De 1897 a 1899, altra vegada ministre d’Estat i de Gràcia i Justícia, lliura Cuba, Puerto Rico i Filipines en aplicació del Tractat de París.

President del Senat en la Legislatura de 1918
30 Manuel Allendesalazar y Munoz de Salazar

Manuel ALLENDESALAZAR Y MUÑOZ DE SALAZAR (Guernica, Vizcaya, 1856 – Madrid, 1923).

Enginyer agrònom. Diputat el 1894 i alcalde de Madrid el 1900. Ministre d’Hisenda i d’Instrucció Pública i Belles Arts i d’Agricultura i Obres Públiques. Governador del Banc d’Espanya i el 1907, ministre d’Estat. El 1919, president del Govern de coalició, i altra vegada després de la mort de Dato. Dimiteix després de la derrota d’Annual.

President del Senat en la Legislatura de 1919-1920
31 Alvaro de Figueroa y Torres

Álvaro de FIGUEROA Y TORRES. Conde de Romanones. (Madrid, 1863 – Madrid, 1950).

Advocat, propietari i home de negocis. El 1894, en el Partido Liberal, va ser alcalde de Madrid i des de llavors va ocupar gairebé tots els ministeris en els governs del seu partit. President del Congrés dels Diputats el 1910 i 1911. President del Govern el 1912, 1915 i 1918. Allunyat de la política durant la Dictadura, hi retorna com a diputat monàrquic en les Corts de la II República.

President del Senat en la Legislatura de 1923