Estatut i funcions del Senador


 

Última revisió  04/07/2019

Estatut del Senador

Els senadors han de prestar jurament o promesa d’acatament de la Constitució.


Els senadors gaudeixen de prerrogatives que són comunes entre els membres dels Parlaments democràtics i que estan dirigides, no a protegir o a afavorir el parlamentari en si, sinó a garantir el ple exercici de les funcions corresponents a les Cambres de les quals formen part, assegurant-ne la independència respecte als altres poders.


En primer lloc gaudeixen d’inviolabilitat (articles 71.1 de la Constitució i 21 del Reglament del Senat), que comporta irresponsabilitat per les seves manifestacions escrites i orals en l’exercici del seu càrrec. El que en un altre cas podria haver generat algun tipus de responsabilitat (per injúries, calúmnies, atemptat a l’honor, etcètera), aquí queda exclòs. Amb això es tracta de no inhibir els parlamentaris per les possibles conseqüències de les seves intervencions, en la consideració que cal la més plena llibertat de paraula perquè el Parlament pugui desenvolupar les seves funcions, especialment la crítica i controladora. Aquesta irresponsabilitat és absoluta (cobreix tots els discursos i manifestacions) i perpètua (es manté fins i tot un cop abandonat l’escó). Però està limitada a les intervencions que es produeixen en les sessions parlamentàries, no a les que un senador pot mantenir en actes al marge dels parlamentaris en sentit estricte.


D’altra banda, la inviolabilitat no impedeix que el president del Senat exerceixi les seves facultats disciplinàries. Així, pot cridar a l’ordre el senador que profereixi paraules ofensives o que interrompi els debats, i fins i tot li pot exigir que abandoni la sala.


En segon lloc, els senadors gaudeixen d’immunitat (articles 71.2 de la Constitució i 22 del Reglament del Senat). Aquesta prerrogativa comporta que no poden ser inculpats ni processats sense l’autorització prèvia de la Cambra, sol•licitada mitjançant suplicatori. Amb aquesta exigència es pretén que la Cambra pugui comprovar si darrere de l’acusació contra un senador s’oculta una persecució política. La intervenció del Senat no és, doncs, per jutjar sobre la qüestió de fons —la suposada comissió d’un delicte—, sinó per comprovar que no obeeix a motius malintencionats, allunyats de la pura administració de justícia. A aquest efecte se segueix un procediment, amb participació de l’afectat i que acaba amb la decisió corresponent mitjançant votació secreta. Aquesta prerrogativa no s’aplica quan es tracti d’un delicte flagrant, ja que per la seva pròpia naturalesa en queda exclòs qualsevol dubte sobre l’origen de l’acusació.


A més, els senadors tenen un fur especial, atès que només poden ser imputats i jutjats per la sala penal del Tribunal Suprem.


Els senadors han de respectar les incompatibilitats establertes en la legislació electoral. A aquest efecte, quan prenen possessió han de formular una declaració amb les seves dades que després és coneguda per la Comissió d’Incompatibilitats, que també se n’informa. En el cas que s’hi apreciï alguna incompatibilitat l’afectat ha d’optar entre el seu escó i la condició o lloc que determina la incompatibilitat. Així mateix estan obligats a comunicar qualsevol alteració que es produeixi en la seva situació durant la legislatura. Al mateix temps han de fer declaració d’altres activitats que els proporcionin o puguin proporcionar ingressos econòmics, així com dels seus béns patrimonials. Aquestes declaracions s’inscriuen en un registre d’interessos que té caràcter públic. 

 

Funcions

En el capítol de les funcions, s’ha de destacar la important participació que desenvolupen els senadors en les activitats de la Cambra. Així, poden presentar esmenes i propostes de vet als projectes i proposicions de llei que es tramitin. Passa el mateix amb el projecte de Llei de pressupostos generals de l’estat, sense oblidar l’observança de les limitacions constitucionals sobre les esmenes que impliquin augment de crèdit o disminució d’ingressos. Poden també formular proposicions de llei juntament amb 24 senadors més o per mitjà del seu grup parlamentari. Tot això sense perjudici de la seva participació amb el vot en l’aprovació o rebuig de totes aquestes iniciatives. En matèria de control els senadors poden presentar preguntes de resposta escrita i oral i interpel•lacions. Deu senadors o un grup parlamentari poden presentar una moció perquè el Senat es pronunciï sobre un text de caràcter no legislatiu.


Les possibilitats d’intervenir en els debats són molt àmplies, ja que s’aplica el principi que tot senador podrà intervenir un cop hagi demanat i obtingut la paraula (article 84.1 del Reglament del Senat) i només podrà ser interromput per ser cridat a l’ordre o a la qüestió pel president (article 84.3 del Reglament del Senat).


Són molts els preceptes de Reglament del Senat que regulen els torns d’intervenció i les incidències en els debats, i correspon al president mantenir l’ordre de les discussions, dirigir els debats i aplicar, si escau, les mesures relatives a la disciplina parlamentària com ara cridar a l’ordre (article 101 del Reglament del Senat) i cridar a la qüestió (article 103 del Reglament del Senat).


Els acords del Senat s’adopten mitjançant votacions en les quals participen els senadors, el vot dels quals és personal i no es pot delegar. Per adoptar acords, la Cambra ha d’estar reunida reglamentàriament i amb assistència de la majoria dels seus membres (article 79 de la Constitució i article 92 del Reglament del Senat).


Les votacions podran ser:

Les regles per dirimir els empats estan recollides en l’article 100 del Reglament del Senat