L'Administració parlamentària

L’Administració parlamentària és el conjunt de serveis administratius al servei del Senat. Es denomina Secretaria General. Aquesta Administració té un caràcter professional i eminentment neutral i imparcial en la seva actuació. 

Organització i funcions de la Secretaria General del Senat

Al davant de la Secretaria General hi figura un secretari general (també anomenat lletrat major) designat per la Mesa del Senat, a proposta del president, entre funcionaris del cos de lletrats de les Corts. Com a secretari general, dirigeix l’Administració parlamentària i n’és responsable del funcionament davant la Mesa.


En depenen directament els secretaris generals adjunts per a assumptes parlamentaris i per a assumptes administratius. Així mateix, depenen del secretari general les unitats següents:

  • Gabinet 
  • Direcció de Relacions Institucionals 
  • Intervenció 
  • Assessoria Jurídica 
  • Dotació de Seguretat

 

El lletrat major adjunt - secretari general adjunt per a assumptes parlamentaris s’encarrega de la direcció immediata i la coordinació dels serveis administratius corresponents a les Direccions següents:

  • Direcció d’Assistència Tecnicoparlamentària 
  • Direcció de Comissions 
  • Direcció d’Estudis
  • Direcció de Documentació 
  • Direcció de Relacions Internacionals 

El lletrat major adjunt - secretari general adjunt per a assumptes administratius s’encarrega de la direcció immediata i la coordinació dels serveis administratius corresponents a les Direccions següents:

  • Direcció de Recursos Humans i Govern Interior 
  • Direcció de Pressupostos i Contractació
  • Direcció Tècnica d’Infraestructures
  • Direcció de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions

 

Personal de la Secretaria General del Senat

A la Secretaria General hi treballen funcionaris de les Corts Generals, contractats laborals i personal adscrit. 


Són funcionaris de les Corts Generals els que, en virtut del nomenament legal, hi estiguin incorporats, amb caràcter permanent, mitjançant una relació estatutària de serveis professionals i retribuïts amb càrrec al pressupost d’aquelles.


Els cossos de funcionaris són comuns al Congrés dels Diputats i al Senat i es regeixen per l’Estatut de Personal de les Corts Generals. Això determina que un mateix funcionari pugui treballar en una Cambra o l’altra. Els cossos de funcionaris de les Corts Generals són:

  • Lletrats
  • Arxivers-bibliotecaris
  • Assessors facultatius
  • Redactors, taquígrafs i estenotipistes
  • Tecnicoadministratiu
  • Administratiu
  • Uixers

Així mateix, el Senat pot contractar el personal laboral necessari per dur a terme funcions no atribuïdes estatutàriament als Cossos de funcionaris de les Corts Generals, en els llocs de treball que amb aquest caràcter reconegui la plantilla orgànica. El personal contractat laboralment ho és de cada Cambra. 


Per acabar, el Senat pot sol•licitar al Govern l’adscripció al seu servei de personal que pertany a cossos de l’Administració General de l’Estat per dur a terme funcions de seguretat i d’altres no atribuïdes estatutàriament als cossos de funcionaris de les Corts Generals. Aquest personal, amb independència que romangui als cossos d’origen en la situació de servei actiu, depèn a tots els efectes del president i del secretari general de la Cambra. 

 

Per a més informació: