Composició del Senat. Elecció i designació de Senadors

Última actualització 19/07/2016


 

El Senat, actualment, està compost per un total de 266 Senadores, escollits per un doble procediment:

Senadors electes en circumscripcions

Article 69 de la Constitució i articles 161 i 165 de la Llei orgànica del règim electoral general.

La major part dels senadors són escollits en circumscripcions provincials: a cada província s’escullen quatre senadors. No obstant això, a les províncies insulars, cada illa o agrupació d’illes forma una circumscripció als efectes d’elecció, i correspon escollir tres senadors a cadascuna de les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife) i un a cadascuna de les illes restants (Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma). Les poblacions de Ceuta i Melilla escullen cadascuna dos senadors.

Els senadors escollits per circumscripcions ho són per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. Són electors els espanyols majors de 18 anys que no hi estiguin incapacitats. Es tracta, per tant, d’una elecció directa com la del Congrés dels Diputats.

Cada elector pot donar fins a tres vots a les circumscripcions provincials, dos vots a les illes majors, Ceuta i Melilla i un vot a les illes restants. D’aquesta manera, el sistema electoral emprat (tret de Ceuta i Melilla i a les illes) té l’efecte que normalment la força política amb més vots de cada circumscripció se n’endugui la majoria dels escons.

Encara que els candidats apareixen agrupats per partits polítics a la papereta de votació, les candidatures són individuals als efectes de votació i escrutini, de manera que l’elector pugui votar candidats de forces polítiques diverses. Es tracta, per tant, d’un procediment diferent del de les llistes de partit, tancades i bloquejades, del Congrés dels Diputats.

Els requisits per presentar-se com a candidat i ser escollit senador són els mateixos que els d’elector: ser espanyol, major d’edat i no estar-hi incapacitat legalment.

Per a més informació:

Senadors designats pels Parlaments autonòmics

Els senadors designats pels Parlaments autonòmics ho són a raó d’un de fix per cada comunitat autònoma i un altre més per cada milió d’habitants del seu territori respectiu. Per tant, el nombre de senadors que integren aquest segon grup és variable. De fet, ha crescut en les últimes legislatures com a conseqüència de l’augment de la població. La Diputació Permanent és l’òrgan encarregat d’adoptar l’acord sobre l’establiment del nombre de senadors que han de ser designats pels Parlaments autonòmics, decisió que s’adopta per a la nova legislatura, un cop dissolta la Cambra.

La designació dels senadors pels Parlaments autonòmics es configura com una elecció indirecta o de segon grau, en el sentit que no són escollits per la població, però sí per representants escollits per aquesta (els membres dels Parlaments esmentats). L’únic requisit que la Constitució exigeix és el d’assegurar una representació proporcional adequada, cosa que comporta reservar a cada grup parlamentari del Parlament respectiu un nombre d’escons proporcional a la seva força numèrica. Cada comunitat autònoma regula al seu Estatut, Llei autonòmica i/o Reglament de la Cambra el procediment d’elecció. Algunes comunitats autònomes exigeixen o admeten que l’elecció recaigui en membres del seu Parlament, amb la conseqüència que l’escollit assumeix un doble mandat. D’altres, per contra, exclouen aquesta exigència i permeten la designació com a senador de persones que no pertanyen a aquell Parlament. També s’acostuma a requerir ser resident en la comunitat de la qual procedeix la designació.

Per a més informació: