Composició del Senat. Elecció i designació de senadors
Última revisió 03/12/2019
El Senat en la XIII Legislatura ha estat compost per un total de 265 Senadors, escollits per un doble procediment:
Senadores electos por circunscripciones
Article 69 de la Constitució i articles 161, 165 i 166 de la Llei orgànica del règim electoral general.
La major part dels senadors són escollits en circumscripcions provincials: a cada província s’escullen quatre senadors. No obstant això, a les províncies insulars, cada illa o agrupació d’illes forma una circumscripció als efectes d’elecció, i correspon escollir tres senadors a cadascuna de les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife) i un a cadascuna de les illes restants (Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma). Les poblacions de Ceuta i Melilla escullen cadascuna dos senadors.
Els senadors escollits per circumscripcions ho són per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, i els electors són els espanyols majors de 18 anys que no hagen sigut privats del dret de sufragi. Els requisits per a presentar-se com a candidat i ser escollit senador són els mateixos que els d’elector i, a més, que no hi concórreguen causes d’inelegibilitat.
Cada elector pot donar fins a tres vots a les circumscripcions provincials, dos vots a les illes majors, Ceuta i Melilla i un vot a les illes restants. D’aquesta manera, el sistema electoral emprat (tret de Ceuta i Melilla i a les illes) té l’efecte que normalment la força política amb més vots de cada circumscripció se n’enduga la majoria dels escons.
Encara que els candidats apareixen agrupats per partits polítics a la papereta de votació, les candidatures són individuals als efectes de votació i escrutini, de manera que l’elector puga votar candidats de forces polítiques diverses. Es tracta, per tant, d’un procediment diferent del de les llistes de partit, tancades i bloquejades, del Congrés dels Diputats.
Els requisits per presentar-se com a candidat i ser escollit senador són els mateixos que els d’elector: ser espanyol, major d’edat i no estar-hi incapacitat legalment.
Per a més informació:
Senadors designats pels Parlaments Autonòmics
Els senadors designats pels Parlaments autonòmics ho són a raó d’un de fix per cada comunitat autònoma i un altre més per cada milió d’habitants del seu territori respectiu. Per tant, el nombre de senadors que integren aquest segon grup és variable. De fet, ha crescut en les últimes legislatures com a conseqüència de l’augment de la població.
La designació dels senadors pels Parlaments autonòmics es configura com una elecció indirecta o de segon grau, en el sentit que no són escollits per la població, però sí per representants escollits per aquesta (els membres dels Parlaments esmentats). L’únic requisit que la Constitució exigeix és el d’assegurar una representació proporcional adequada, cosa que comporta reservar a cada grup parlamentari del Parlament respectiu un nombre d’escons proporcional a la seua força numèrica. Cada comunitat autònoma regula al seu Estatut, Llei autonòmica i/o Reglament de la Cambra el procediment d’elecció. Algunes comunitats autònomes exigeixen o admeten que l’elecció recaiga en membres del seu Parlament, amb la conseqüència que l’escollit assumeix un doble mandat. D’altres, per contra, exclouen aquesta exigència i permeten la designació com a senador de persones que no pertanyen a aquell Parlament. També s’acostuma a requerir ser resident en la comunitat de la qual procedeix la designació.
Per a més informació:
- Quadre d’evolució del nombre de senadors designats per cadaautònoma des comunitat de la I legislatura
- Normes que regulen la designació de senadors pels Parlaments autonòmics