Les Corts Generals

Última actualització 25/02/2016

Corts Generals = Congrés dels Diputats + Senat

Corts Generals és el nom oficial del Parlament espanyol, compost per dues Cambres (Congrés dels Diputats i Senat). Aquest nom és el tradicional a Espanya: les assemblees medievals de diversos regnes peninsulars es denominaven Corts. I aquest és també el nom que es va mantenir en la majoria de les constitucions del segle XIX i el que han adoptat diversos Parlaments autonòmics.

La importància de les Corts Generals com a òrgan de l’Estat deriva del fet que representen el poble espanyol, tal com estableix l’article 66.1 de la Constitució de 1978, que és el titular de la sobirania (article 1.2 de la Constitució).

La Constitució conté disposicions comunes per a les dues Cambres que componen les Corts Generals i disposicions específiques per a cadascuna.

Característiques comunes a les dues Cambres

Entre les disposicions generals s’han de destacar, a més de la definició comuna com a representants del poble espanyol, les següents:

  • Les funcions que exerceixen són:
    1. la legislativa, que consisteix en l’aprovació de lleis;
    2. la pressupostària, que es materialitza en l’aprovació dels ingressos i despeses anuals de l’Estat;
    3. el control de l’acció del Govern i l’impuls polític, que s’instrumenten per mitjà de diversos procediments (preguntes, interpel•lacions, mocions, compareixences), i
    4. altres funcions, establertes en la Constitució mateixa.
  • La declaració que les dues Cambres són inviolables, cosa que impedeix adoptar mesures coercitives contra aquestes (article 72 de la Constitució).
  • La prohibició de ser membre de les dues Cambres simultàniament (article 67.1 de la Constitució).
  • La prohibició de mandat imperatiu per als membres de totes dues Cambres, cosa que significa que diputats i senadors són lliures per expressar-se i votar, sense haver-se de sotmetre a cap indicació o instrucció. Això no impedeix que voluntàriament els diputats i senadors acceptin la disciplina del seu grup parlamentari (article 67.2 de la Constitució).
  • La inviolabilitat de diputats i senadors per les expressions manifestades en l’exercici de la seva condició i immunitat, que n’impedeix el processament o inculpació sense obtenir prèviament l’autorització de la Cambra respectiva, per mitjà del suplicatori (article 71 de la Constitució).
  • Els períodes de sessions o espais de temps en què, amb caràcter ordinari, les Cambres poden exercir les seves funcions (de febrer a juny i de setembre a desembre) (article 73 de la Constitució).

Els cossos de funcionaris al servei de les Cambres també són comuns, i es regeixen per l’Estatut de Personal de les Corts Generals, aprovat conjuntament per les Meses de les dues Cambres.

Especialitats de cada Cambra

Cal destacar que les funcions abans esmentades són comunes al Congrés i al Senat. Però això no impedeix que els procediments i facultats de cada Cambra puguin ser diferents. Així, el procediment legislatiu, que s’inicia habitualment en el Congrés i el Senat hi intervé després com a Cambra de segona lectura, es desenvolupa de manera diferent a cada Cambra, amb unes possibilitats d’actuació també diferents.

En l’exercici de les seves funcions, la Constitució reconeix la plena autonomia del Congrés i el Senat en els seus aspectes interns. Cada Cambra aprova separadament el seu Reglament i el seu pressupost de despeses i ingressos i escull el seu president i la resta de membres de la Mesa (article 72 de la Constitució).

Com a Parlament bicameral, les Corts Generals actuen normalment de manera separada. Els únics casos en què és procedent l’actuació conjunta són per a l’adopció de decisions relatives a la Corona, com ara la proclamació del Rei, la proclamació del Príncep hereu, la provisió de la successió de la Corona quan s’extingeixin totes les línies cridades a dret i la designació eventual de la regència. En la pràctica, les dues Cambres es reuneixen conjuntament per a la inauguració formal de la legislatura per part del Rei.

D’acord amb tot l’anterior, cada Cambra disposa de comissions pròpies. No obstant això, per a matèries concretes s’han establert comissions mixtes, formades per diputats i senadors.