Funcions del Senat

La Constitució espanyola de 1978 (article 66) atorga a les Corts Generals i, per tant, al Senat, les tres funcions típiques de tot Parlament: la potestat legislativa de l’Estat, l’aprovació dels seus pressupostos i el control de l’acció del Govern. A aquestes s’hi afegeixen les previstes en altres articles de la Constitució.

 

 

 

 


Funció legislativa


El Congrés dels Diputats i el Senat participen en el procediment d’aprovació de les lleis de l’Estat. Aquesta aprovació es fa després de seguir un procediment de caràcter deliberant i públic que permet que les seues opinions arriben a l’opinió pública. Aquesta participació en la funció legislativa no es desenvolupa en termes d’igualtat entre totes dues Cambres:
a) La tramitació parlamentària de tot text legislatiu s’inicia habitualment al Congrés dels Diputats, a diferència del que passa en altres països, en què l’autor de la iniciativa pot optar per la Cambra que haurà de conéixer el text en primer lloc U(article 88 de la Constitució). Només en un cas intervé el Senat en el procediment legislatiu amb prioritat temporal sobre el Congrés dels Diputats: en els projectes del Fons de Compensació Interterritorial, excepció del principi general que es justifica en raó de la concepció del Senat com a Cambra de representació territorial (articles 74.2 i 158.2 de la Constitució).


b) El Senat ha de deliberar sobre textos ja aprovats pel Congrés dels Diputats en un temps limitat i breu: dos mesos normalment i vint dies en el cas que se n’haja declarat la tramitació urgent; termini estricte en ambdós casos, davant de l’il•limitat del Congrés (articles U90 de la Constitució i TU106UT i TU133 a 135 del Reglament del SenatT).
 

c) El Senat pot oposar el seu veto o introduir esmenes als textos legislatius que li siguen remesos pel Congrés dels Diputats. El veto ha de ser aprovat per majoria absoluta del Senat i les esmenes, per majoria simple. En tots dos casos, aquestes iniciatives són remeses al Congrés. El Congrés dels Diputats pot aixecar el veto ratificant per majoria absoluta el text que havia remés al Senat, o per majoria simple una vegada transcorreguts dos mesos des que ha estat interposat. El Congrés, així mateix, es pronuncia sobre les esmenes del Senat acceptant-les o no per majoria simple (articles TU90 de la Constitució i TU106UT i TU122 del Reglament del SenatUT).

 

Per a més informació:
 

- Procediment legislatiu ordinari
- Procediments legislatius especials:
- Lectura única
- Delegació de competència legislativa plena en comissió
- Urgència
- Estatuts d’autonomia
- Pressupostos generals de l’Estat
- Procediment de reforma constitucional

 

[Inici]

 

Funció pressupostària


Consisteix en l’aprovació de les despeses de l’Estat, cosa que es fa cada any mitjançant la Llei de pressupostos generals de l’Estat. Aquesta llei preveu els ingressos que s’espera obtenir, normalment per mitjà dels tributs establerts, i fixa el màxim dels crèdits assignats a cada òrgan o funció estatal. La seua repercussió en l’economia del país i en l’execució de polítiques públiques és molt important.
 

El procediment és semblant al legislatiu, però amb algunes particularitats. Així, se’n reserva la presentació al Govern. El projecte corresponent s’ha de presentar abans de l’1 d’octubre de cada any, de manera que puga ser aprovat i entrar en vigor abans de l’exercici corresponent, és a dir, abans de l’1 de gener. Tanmateix, si per qualsevol motiu no s’arribara a aprovar, es prorroguen automàticament els pressupostos de l’any anterior. La presentació d’esmenes està sotmesa a condicions molt estrictes, com per exemple que les que comporten augment de crèdit en algun concepte únicament podran ser admeses a tràmit si en l’esmena mateixa es proposa una baixa de la mateixa quantia en la mateixa secció a la qual es referisca.
 

Per a més informació:
 

- Procediment legislatiu especial >pressupostos generals de l’Estat

 

[Inici]

Funció d’autorització de tractats internacionals  

Els tractats i acords internacionals són negociats i signats pel Govern en virtut de les seues atribucions constitucionals. Ara bé, amb caràcter general, per tal que els tractats internacionals puguen obligar Espanya i formar part de l’ordenament jurídic cal que les Corts Generals n’autoritzen prèviament la ratificació, de manera que sense aquest requeriment aquests tractats i acords no obliguen Espanya ni s’incorporen al seu ordenament jurídic. En aquest sentit, són examinats pel Congrés dels Diputats i pel Senat. A més, en aquesta funció d’autorització els poders del Senat es poden considerar pràcticament equiparats als de la Cambra Baixa. Així, en el supòsit que hi haja un desacord entre totes dues Cambres, cal constituir una comissió mixta integrada pel mateix nombre de diputats i de senadors, que haurà de mirar d’assolir un acord sobre la matèria, que cal presentar a totes dues Cambres. Si no es concedeix l’autorització d’aquesta manera, el Congrés serà qui decidirà per majoria absoluta.


Per a més informació:
 

- Procediment d’autorització de tractats i convenis internacionals

 

[Inici]

Funció de control i impuls polític  

Les Cambres fiscalitzen, supervisen i, si escau, critiquen l’actuació del Govern, cosa que permet obtenir informació i orientar la política del Govern. A més, contribueixen a fer que el Govern se senta controlat pels representants populars.
Aquesta funció es desenvolupa mitjançant un seguit d’instruments regulats en el Reglament: les preguntes, les interpel•lacions, les mocions, els debats sobre les comunicacions i informes remesos pel Govern, les compareixences i les comissions d’investigació i especials.

 

Per a més informació:
 

- Procediments de control i impuls polític:
- Preguntes
- Interpel•lacions
- Mocions
- Comunicacions i informes
- Compareixences
- Comissions d’investigació i especials

 

[Inici]

Funció d’integració territorial 
 

Comprén un seguit d’intervencions del Senat relacionades amb la seua definició de Cambra de representació territorial. En aquestes el Senat iguala els seus poders amb els del Congrés dels Diputats i fins i tot té la facultat de pronunciar-se amb caràcter previ o exclusiu. Són les següents:
• Autorització dels TUacords de cooperació UTentre comunitats autònomes.

Per a més informació:

 

- Procediment d’autorització d’acords entre comunitats autònomes

- Dotació, distribució i regulació del Fons de Compensació Interterritorial.

- Apreciació de la necessitat de dictar lleis d’harmonització de les disposicions normatives de les comunitats autònomes.

 

Per a més informació:

 

- Procediment d’apreciació de la necessitat de dictar lleis d’harmonització

- Adopció de mesures per obligar les comunitats autònomes al compliment forçós de les seues obligacions constitucionals i legals o prevenir-ne l’actuació quan atempte greument contra l’interés general d’Espanya (article 155.1 de la Constitució).

 

Per a més informació:

- Procediment d’aplicació de l’article 155.1 de la Constitució

-  Autorització per procedir a la dissolució dels òrgans de les corporacions locals en el supòsit de gestió greument damnosa per als interessos generals que comporti incompliment de les seves obligacions constitucionals (article 61 de la Llei reguladora de les bases de règim local).


 

[Inici]

Funció d’elecció d’altres òrgans  

El Congrés i el Senat escullen tots o una bona part dels components d’alguns òrgans constitucionals o de particular importància.
En concret, el Senat escull:

 

  • Quatre dels dotze magistrats del Tribunal Constitucional
  • Deu dels vint vocals del Consell General del Poder Judicial
  • El Defensor del Poble, conjuntament amb el Congrés dels Diputats
  • Sis dels dotze consellers del Tribunal de Comptes
  • Quatre dels dotze membres del Consell d’Administració de la Corporació RTVE
  • Un membre del Consell Consultiu de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades


- Procediments d’elecció d’altres òrgans:

 

  • Tribunal Constitucional
  • Consell General del Poder Judicial
  • Defensor del Poble
  • Tribunal de Comptes
  • Consell d’Administració de la Corporació RTVE
  • Consell Consultiu de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades

 

[Inici]