El Senat en la història constitucional espanyola

Última actualització 23/02/2016

1812

Ejemplar de la Constitución Española de 1812

El Parlament modern va nàixer a principi del segle XIX amb la convocatòria de les Corts que havien d’aprovar a Cadis, el 1812, la primera Constitució espanyola. Tant en aquell primer precedent com en les Corts regulades en aquella Constitució el Parlament consistia en una sola Cambra. Aquestes Corts van estar vigents fins al 1814, any en què Ferran VII va restablir la monarquia absoluta, i van renàixer de 1820 a 1823, durant el Trienni Constitucional.

Curiosament aquelles Corts unicamerals es van reunir, en les sessions que van celebrar a Madrid, a l’església del convent que posteriorment havia d’esdevenir seu del Senat.

1834

El L’Estatut Reial de 1834 va establir unes Corts bicamerals, amb una Cambra Alta anomenada Estament de Pròcers i una Cambra Baixa anomenada Estament de Procuradors.

1837, 1845, 1873, 1876

Ejemplar de la Constitución de 1837

Amb la Constitució de 1837 la Cambra Alta va adoptar el nom de Senat, i la Baixa, el de Congrés dels Diputats, denominacions que es van mantenir en les restants constitucions del segle XIX (1845, 1869, 1873 I 1876).

El Senat huitcentista va tenir una composició diversa segons les constitucions vigents.

En general, responia al model aristocràtic, amb molt poca arrel electiva.

Els seus membres de vegades eren nats (en funció del càrrec que ocupaven), altres vegades designats pel Rei, altres vegades cooptats en algunes corporacions o classes i, finalment, en pocs casos, escollits indirectament entre algunes persones.

Les seues funcions eren legislatives, de control i pressupostàries, amb les mateixes facultats que el Congrés dels Diputats, llevat del cas de les lleis sobre contribucions o crèdit públic, en les quals el Congrés tenia una certa preeminència.

La Constitució de 1876 i les Corts bicamerals van estar vigents fins a 1923, any en què es va instaurar la Dictadura del general Primo de Rivera.

1931

La Segona República, proclamada el 1931, va tornar al model de Parlament unicameral, per tant, sense Senat.

1978

Amb la Llei per a la reforma política de 1977 —llei que va possibilitar la transició del franquisme al nou sistema democràtic— va reaparéixer el Parlament bicameral, amb dues Cambres que van rebre la denominació tradicional de Senat i Congrés dels Diputats.

El nou Senat estava format per 248 senadors, dels quals 207 ho van ser d’elecció directa: quatre d’escollits directament per la població de cada província, excepte del cas de les províncies insulars, en què se n’escollien cinc, i dos a Ceuta i dos a Melilla. Als anteriors s’hi van afegir 41 senadors de designació reial.

1978

Les noves Cambres escollides el 15 de juny de 1977 es van encarregar de debatre i aprovar la nova Constitució de 27 de desembre de 1978. Abans de promulgar-la va ser sotmesa a referèndum el 6 de desembre de 1978, en el qual va obtenir una amplíssima aprovació del poble espanyol.

Ejemplar de la Constitución Española de 1978

El Parlamento español establecido en dicha Constitución recibe el nombre (artículo 66.1) de Cortes Generales. Se mantiene el modelo bicameral pues, según ese mismo artículo, las Cortes Generales están formadas por el Congreso de los Diputados y por el Senado.

Congreso y Senado son de elección popular, lo que sitúa a nuestro bicameralismo en el tipo democrático, lejos del aristocrático del siglo XIX, lo cual concuerda con la mención que hace el artículo 66.1 de la Constitución de que las Cortes Generales representan al pueblo español.

La composición del nuevo Senado se parece bastante a la de la Ley para la reforma política: 208 Senadores son elegidos directamente por la población, normalmente en circunscripciones provinciales. Pero también aparecen novedades importantes. Por un lado, el Senado es definido por el artículo 69.1 como Cámara de representación territorial y se crea un segundo grupo de Senadores, elegidos por los Parlamentos autonómicos, a razón de un Senador fijo y otro más por cada millón de habitantes de la población de la respectiva Comunidad Autónoma. Por otro lado, desaparecen los Senadores de designación real.

Hasta la fecha, el Senado ha tenido las siguientes Legislaturas:

LEGISLATURA DURACIÓN
Constituyente (13/7/1977-2/1/1979)
I (27/3/1979-31/8/1982)
II (18/11/1982-23/4/1986)
III (15/7/1986-2/9/1989)
IV (21/11/1989-13/4/1993)
V (29/6/1993-9/1/1996)
VI (27/3/1996-18/1/2000)
VII (5/4/2000-20/1/2004)
VIII (2/4/2004-15/1/2008)
IX (1/4/2008-27/9/2011)
X (13/12/2011-27/10/2015)
XI (13/01/2016 - 03/05/2016)

Per a més informació: Arxiu. El Senat en la història