Òrgans del Senat

Última actualització 06/05/2016

 

Órgans rectors

  1.  
  2.  
  3.  

Órgans funcionals

  1.  
  2.  
  3.  

Els òrgans rectors són els que dirigeixen i asseguren el bon funcionament de la institució.

El president

Pío García-Escudero. President

El president és la màxima autoritat del Senat.

És escolllit en la sessió constitutiva de la Cambra pel vot favorable de la majoria dels seus membres, en els termes del que disposa l’article 7 del Reglament del Senat..

Exerceix la representació del Senat, assegura la bona marxa dels treballs, convoca i presideix el Ple, la Diputació Permanent, la Mesa i la Junta de Portaveus, dirigeix i manté l’ordre del debat, vetla per l’aplicació del Reglament, aplica les mesures de disciplina parlamentària, interpreta el Reglament i en supleix, d’acord amb la Mesa de la Comissió del Reglament, els buits. El president exerceix a més l’autoritat suprema de la Cambra al Palau del Senat i en els edificis que en depenen, per a la qual cosa pot dictar les mesures necessàries i donar les ordres oportunes perquè es mantinga el bon ordre al recinte.

El president del Senat té una posició important en el protocol de l’Estat, atés que n’és la quarta autoritat després de S. M. el Rei i la resta de membres de la Família Reial, el president del Govern i el president del Congrés dels Diputats (articles 10 i 12 del Reial decret 2099/1983, de 4 d’agost, pel qual s’aprova l’ordenament general de precedències a l’Estat).

Mesa

La Mesa es compon del president, dos vicepresidents i quatre secretaris. La seua elecció per a cada legislatura té lloc en la sessió constitutiva de la Cambra. Tots els seus membres són escollits per votacions secretes per mitjà de paperetes, amb un sistema que n’assegura una composició plural.

Mesa. XI Legislatura

És l’òrgan rector del Senat i es reuneix regularment cada setmana, habitualment el dimarts.

Les seues competències més importants són de caràcter parlamentari i de govern interior de la Cambra.

FUNCIONS DE CARÀCTER PARLAMENTARI

Qualifica els escrits i documents de caire parlamentari, en declara l’admissió o inadmissió i decideix el procediment de tramitació de les diferents iniciatives; així mateix, programa les línies generals d’actuació de la Cambra, fixa el calendari de reunions del Ple per a cada període de sessions i coordina les tasques dels diferents òrgans del Senat, prèvia audiència de la Junta de Portaveus. A més, d’acord amb el president i una vegada oïda la Junta de Portaveus, la Mesa fixa l’ordre del dia de les sessions plenàries.

FUNCIONS DE GOVERN INTERIOR

La Mesa adopta totes les decisions i mesures que l’organització de la feina i el règim interior de la Cambra requerisquen, així com les que calguen en matèria de contractació i de règim laboral, i aprova el projecte de pressupost del Senat per a cada exercici econòmic, en dirigeix l’execució i n’ordena les despeses.

Junta de Portaveus

La Junta de Portaveus està integrada pel president de la Cambra i pels portaveus dels grups parlamentaris. A les seues reunions, a més dels portaveus dels diferents grups parlamentaris, hi podrà assistir un representant del Govern, habitualment el secretari d’Estat o el director general de Relacions amb les Corts. També hi podrien assistir, si escau, representants dels grups territorials.

Junta de Portaveus. XI Legislatura

Es reuneix regularment cada setmana, normalment els dimarts abans de la reunió de la Mesa.

La Junta de Portaveus ha de ser oïda, segons el que estableix el Reglament del Senat, en relació amb diferents assumptes que afecten directament l’organització i el desenvolupament de les activitats parlamentàries. Així, per fixar l’ordre del dia de les sessions plenàries, que és determinat pel president, d’acord amb la Mesa, la Junta de Portaveus ha d’emetre-hi abans la seua opinió. La Junta de Portaveus ha de ser també oïda, prèviament, abans que la Mesa adopte un acord en relació amb els assumptes següents: aprovació del calendari de sessions plenàries de cada període de sessions i les seues modificacions; distribució entre els grups parlamentaris de les diverses iniciatives que se substancien al Ple, com ara preguntes, mocions i interpel•lacions, i establiment del nombre de membres de la Diputació Permanent i de les comissions i la seua distribució entre els grups parlamentaris.

Igualment, la Junta de Portaveus té un paper rellevant respecte de l’ordenació dels debats parlamentaris, perquè malgrat que aquesta és una facultat típica del president, aquest acostuma a consultar abans l’opinió dels portaveus. Així mateix, la Junta de Portaveus té unes funcions de caire normatiu, perquè ha de ser oïda per a l’aprovació de les normes interpretatives o supletòries, cosa que correspon a la Presidència. A més, en la pràctica, la Junta de Portaveus esdevé un fòrum en què, sota l’autoritat del president del Senat, els grups parlamentaris fan suggeriments i observacions sobre qualsevol aspecte relacionat amb el funcionament i activitat de la Cambra.

 

Los órganos funcionales son los encargados de ejercer las funciones constitucionales del Senado.

Ple

El Ple està format per tots els senadors degudament convocats. És l’òrgan funcional de més rellevància i per això és el que decideix finalment en la majoria dels procediments, especialment en els legislatius. Escull la Mesa del Senat i els membres d’altres òrgans, com ara el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal de Comptes i altres, i conjuntament amb el Congrés dels Diputats, escull el Defensor del Poble.

Ple

Les sessions del Ple es convoquen amb un ordre del dia fixat pel president, d’acord amb la Mesa i oïda la Junta de Portaveus. El Govern hi pot incloure un únic assumpte amb caràcter prioritari. Aquestes sessions estan presidides pel president del Senat, que pot ser substituït a aquests efectes i per ordre seua per qualsevol dels dos vicepresidents. Com a president, dirigeix les deliberacions, manté l’ordre i, si escau, aplica les mesures disciplinàries oportunes.

Les sessions plenàries són públiques tret de casos molt concrets establerts al Reglament del Senat. Hi poden assistir els representants acreditats dels mitjans de comunicació i ciutadans en un nombre determinat. Es retransmeten per televisió i via Internet, i posteriorment la gravació i la transcripció íntegra estan disponibles al Diari de Sessions.

El Ple es reuneix normalment durant els períodes de sessions durant dues setmanes alternes cada mes. Comença els dimarts a les quatre de la tarda, i continua amb sessions matinals i vespertines els dimecres i, si escau, els dijous.

Diputació Permanent

Presidida pel president del Senat, està integrada per un mínim de vint-i-un membres. La Mesa, oïda la Junta de Portaveus, fixa el nombre total de membres de la Diputació Permanent i la seua distribució entre els grups parlamentaris en proporció al nombre dels seus integrants. Actualment està composta per 36 membres titulars i suplents, d’acord amb la distribució següent: Grup Parlamentari Popular al Senat, 20; Grup Parlamentari Socialista, 8; Grup Parlamentari Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea, 3; Grup Parlamentari de Esquerra Republicana, 2; Grup Parlamentari Basc al Senat (EAJ-PNV), 1; i Grup Parlamentari Mixt, 2. Aquesta distribució és objecte de revisió al principi de cada període de sessions en el cas que hi haguera variacions en la composició de la Cambra. La Mesa d’aquest òrgan està formada pel president del Senat, dos vicepresidents i dos secretaris.

COMPOSICIÓN DE LA DIPUTACIÓN PERMANENTE
GRUPO PARLAMENTARIO NÚMERO DE MIEMBROS
POPULAR EN EL SENADO 20
SOCIALISTA 8
UNIDOS PODEMOS-EN COMÚ PODEM-EN MAREA 3
DE ESQUERRA REPUBLICANA 2
VASCO EN EL SENADO (EAJ-PNV) 1
MIXTO 2

Correspon a la Diputació Permanent sol•licitar la celebració de sessió extraordinària del Ple i vetlar pels poders de la Cambra quan aquesta no està reunida o en el període de dissolució fins que es constitueix la Cambra nova. Els membres de la Diputació Permanent conserven la condició de senadors fins i tot després que n’haja expirat el mandat o que s’haja dissolt el Senat. Reunida la nova Cambra, la Diputació Permanent ha de donar-hi compte dels assumptes tractats i de les decisions adoptades durant el període de dissolució.

Comissions i ponències

Les comissions del Senat són els òrgans bàsics de treball de la Cambra, integrades per senadors en nombre proporcional a la força que cada grup parlamentari té a la Cambra. A la XII Legislatura, el nombre de senadors per Comissió és de 27, amb algunes excepcions:

  • La Comissió General de les Comunitats Autònomes, composta per 54 senadors.
  • La Comissió de Nomenaments, composta per 7 membres.
  • Les Comissions Mixtes Congrés dels Diputats - Senat, integrades per 37 parlamentaris.

Hi ha diversos tipus de Comissions:

  • Comissions permanents, creades per a tota la legislatura, que poden ser legislatives o no legislatives.
    • Les permanents legislatives tenen funcions legislatives i de control del Govern en sectors concrets.
    • Les permanents no legislatives s’ocupen generalment de temes interns i no tenen funcions legislatives.
  • Comissions d’investigació o especials, creades ad hoc per dur a terme enquestes o estudis sobre qualsevol assumpte d’interés públic en una legislatura determinada. Deixen de funcionar una vegada han acabat els treballs per a les quals han sigut creades.
  • Comissions Mixtes Congrés dels Diputats - Senat, de caire permanent o especial, constituïdes per membres de totes dues Cambres.

Els membres de les comissions escullen la seua Mesa, composta per un president, dos vicepresidents i dos secretaris. Les excepcions són la Comissió General de les Comunitats Autònomes, que té dos secretaris més, i la Comissió de Nomenaments, que no té Mesa i està presidida pel president del Senat.

Les sessions de les comissions estan obertes als representants acreditats dels mitjans de comunicació social, tret que hi haja una decisió expressa de la comissió que una reunió concreta se celebre a porta tancada. Són secretes, en canvi, les sessions de les Comissions d’Incompatibilitats i de Suplicatoris.

Són competències destacades de les comissions dictaminar textos legislatius i celebrar sessions informatives amb membres del Govern, autoritats, funcionaris i altres personalitats, així com tramitar preguntes orals i mocions relacionades amb l’àmbit material del qual s’ocupen, sense perjudici de poder desenvolupar altres funcions establertes al Reglament.

Les comissions poden designar ponències, compostes per senadors de diferents grups parlamentaris, per a l’elaboració d’informes, siguen legislatius, d’estudi o d’un altre tipus, que servisquen de base per a la feina de la comissió.