Anar al Contingut (punxeu enter)

10 JULIOL 2020

XIV LEGISLATURA

Procediments d’autorització

Última revisió 09/07/2020

  1. Procediment d’autorització d’acords entre comunitats autònomes
  2. Procediment d’autorització de tractats i convenis internacionals
  3. Apreciació de la necessitat de dictar lleis d’harmonització
  4. Aprovació de l’aplicació de l’article 155.1 de la Constitució
  5. Dissolució dels òrgans de les corporacions locals

1. Procediment d’autorització d’acords entre comunitats autònomes

Els convenis i acords entre comunitats autònomes són objecte d’examen per part de les Corts Generals en els termes dels articles 145.2 i 74.2 de la Constitució.


Quan es tracta de convenis que les comunitats autònomes estableixen entre elles per a la gestió i prestació de serveis propis d’aquestes, s’han de comunicar a les Corts Generals. Al Senat, durant els cinc dies següents a la seva publicació, un grup parlamentari o vint-i-cinc senadors poden presentar propostes perquè la Cambra decideixi si el conveni necessita autorització. Les propostes són examinades per la Comissió General de les Comunitats Autònomes, que n’eleva dictamen al Ple (article 137 del Reglament del Senat). En el cas que no es presenti cap proposta, el conveni se sotmet directament a coneixement del Ple.


Si es tracta de projectes d’acords de cooperació, se segueix el procediment legislatiu amb les especialitats següents (article 138 del Reglament del Senat):

  • el dictamen l’elabora la Comissió General de les Comunitats Autònomes, que ha de proposar raonadament la concessió de l’autorització, la denegació o l’atorgament condicionat.
  • l’acord del Ple es trasllada al Congrés, i si aquesta Cambra adopta una decisió diferent, s’ha de reunir la Comissió Mixta prevista en l’article 74.2 de la Constitució. 
  • es pot sol•licitar a les comunitats autònomes afectades que remetin informació i al•legacions així com que designin, si ho volen, els seus representants en el procediment (article 139 del Reglament del Senat).

2. Procediment d’autorització de tractats internacionals  

El procediment seguit amb els tractats internacionals segueix les mateixes fases bàsiques que els projectes i proposicions de llei. Correspon sempre al Govern presentar-los i hi intervé primer el Congrés i després el Senat.


En primer lloc, els tractats que es tramiten a l’empara de l’article 93 de la Constitució, aquells que atribueixen a una organització o institució internacional l’exercici de competències derivades de la Constitució (per exemple, els tractats d’adhesió, ampliació o reforma de la Unió Europea), es tramiten pel procediment de les lleis orgàniques i, per tant, requereixen per ser aprovats la majoria absoluta del Congrés en una votació sobre la totalitat.


En segon lloc, un extens grup de tractats recollits per l’article 94.1 de la Constitució requereix també l’autorització prèvia de les Corts Generals, però expressada sense forma de llei i per majoria simple de cada Cambra. Hi intervenen primer el Congrés i després el Senat. Aquest és el cas de:

  1. Tractats de caràcter polític.
  2. Tractats o convenis de caràcter militar.
  3. Tractats o convenis que afectin la integritat territorial de l’Estat o els drets i deures fonamentals establerts en el Títol I de la Constitució.
  4. Tractats o convenis que impliquin obligacions financeres per a la Hisenda Pública.
  5. Tractats o convenis que comportin modificació o derogació d’alguna llei o exigeixin mesures legislatives per ser executats.

Finalment, per a la resta de tractats, no sotmesos a règim d’autorització, la Constitució només exigeix que les Cambres siguin informades de la conclusió (article 94.2 de la Constitució i 146 del Reglament del Senat).

 

La tramitació de l’autorització al Senat té una similitud amb el procediment legislatiu, amb algunes característiques singulars. La particularitat més destacada dels tractats tramitats a l’empara dels articles 93 i 94.1 és que no són susceptibles d’esmena. Únicament es poden presentar durant el termini obert a aquest efecte propostes de no-ratificació (que se subjecten al que es disposa per a les propostes de vet, cosa que equival a la necessitat de majoria absoluta per ser aprovades), d’ajornament de ratificació o de reserva (aquestes últimes, sempre que els tractats considerin aquesta possibilitat o que el seu contingut ho admeti). Si se’n presenten, es remeten a la Comissió d'Afers Exteriors, que eleva al Ple un dictamen o proposta raonada sobre si s’ha d’accedir o no a l’autorització (article 144 del  Reglament del Senat).
 

En els casos en què la decisió del Senat sobre l’autorització difereixi de la del Congrés dels Diputats s’aplica l’article 74.2 de la Constitució i l’article 57 del Reglament del Senat, i es constitueix una comissió mixta. El text que aquesta elabori s’ha de sotmetre directament al Ple, l’acord del qual s’ha de comunicar al Govern i al Congrés dels Diputats (article 145 del Reglament del Senat).
 

La Cambra, a proposta d’un grup parlamentari o de vint-i-cinc senadors, pot requerir al Tribunal Constitucional que declari si un tractat o conveni sotmès a la seva consideració és o no contrari a la Constitució. Acordat el requeriment, se’n suspèn la tramitació fins a la decisió del Tribunal Constitucional (article 147 del Reglament del Senat).
 

Un cop les dues Cambres concedeixen l’autorització es comunica al Govern, que a partir d’aquest moment pot procedir a ratificar-lo.

 

3. Apreciació de la necessitat de dictar lleis d’harmonització

La iniciativa per proposar que el Senat apreciï la necessitat que l’Estat dicti lleis d’harmonització de les disposicions normatives de les comunitats autònomes, tal com preveu l’article 150.3 de la Constitució, correspon al Govern, a la Comissió General de les Comunitats Autònomes o a vint-i-cinc senadors. Les propostes han d’indicar les matèries a les quals es refereixen i acompanyar-se d’una memòria. Correspon a la Comissió General de les Comunitats Autònomes elevar dictamen sobre aquestes propostes. El debat al Ple és semblant als de propostes de vet, amb torns de vint minuts (article 141 del Reglament del Senat).

 

4. Aprovació de l’aplicació de l’article 155.1 de la Constitució

Si el Govern, en els casos recollits en l’article 155.1 de la Constitució, requerís l’aprovació del Senat per adoptar les mesures corresponents, ha de sol•licitar-ho amb un escrit que detalli l’abast d’aquestes, així com la justificació del requeriment corresponent a la comunitat autònoma i del seu incompliment. La comissió competent (que normalment serà la Comissió General de les Comunitats Autònomes) ha de requerir a la comunitat autònoma antecedents, dades i al•legacions, i li ha d’oferir la possibilitat de designar persona que la representi.
 

La comissió ha de formular una proposta raonada sobre si és procedent o no l’aprovació sol•licitada, i és possible condicionar-la. El dictamen se sotmet al Ple, amb dos torns a favor, dos en contra i un torn de portaveus, de vint minuts cadascun. L’aprovació requereix el vot favorable de la majoria absoluta de senadors (article 189 del Reglament del Senat). 
 

5. Dissolució dels òrgans de les corporacions locals

El Consell de Ministres a iniciativa pròpia, i amb coneixement del Consell de Govern de la comunitat autònoma respectiva, pot procedir, mitjançant Reial decret, a la dissolució dels òrgans de govern de les Entitats Locals, en el supòsit de gestió greument damnosa per als interessos generals, que representi incompliment de les seves obligacions constitucionals o legals (article 61 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local). No obstant això, per fer-ho és requisit previ l’emissió d’un informe favorable per part del Senat. El Govern ha de traslladar-ne al Senat la proposta, i la Comissió General de les Comunitats Autònomes ha d’elaborar un informe sobre la dissolució que es proposa (article 56.n) del Reglament del Senat). Si l’informe és favorable, s’ha d’elevar al Ple per tal, si escau, d’aprovar-lo. Posteriorment s’ha de traslladar al Govern i es procedeix a publicar-lo.