Anar al Contingut (punxeu enter)

7 JULIOL 2020

XIV LEGISLATURA

Procediments de control i impuls polític

Preguntes

Els senadors poden formular preguntes al Govern, mitjançant escrit dirigit al president de la Cambra (article 160 del Reglament del Senat).


Les preguntes poden ser de resposta escrita o de resposta oral, i aquesta es pot produir al Ple o en comissió. Si no hi ha indicació expressa, s’entén que qui formula una pregunta en sol•licita la resposta per escrit, i si en sol•licita resposta oral i no especifica la seva voluntat que es contesti en el Ple, s’entén que la resposta ha de tenir lloc en la comissió corresponent (article 161 del Reglament del Senat).


Preguntes de resposta oral davant del Ple

Esquema de tramitació
 

Les preguntes per a resposta oral en Ple han de contenir únicament una formulació breu i estricta d’una sola qüestió, i han d’interrogar sobre un fet, una situació o una informació, sobre si el Govern ha pres o prendrà alguna providència en relació amb un assumpte o sobre si el Govern remetrà a la Cambra algun document per informar-la sobre algun fet. No s’admeten preguntes d’interès exclusivament personal de qui les formula ni de qualsevol altra persona singularitzada, ni les que representin consulta de caire estrictament jurídic (article 162 del Reglament del Senat).


Es presenten al Registre General del Senat entre el dilluns i les dotze hores del dijous de la setmana anterior a aquella en què tindrà lloc la sessió plenària en què s’hagi de tramitar. La Mesa qualifica l’escrit i admet la pregunta si s’ajusta a les previsions reglamentàries. La inclusió de les preguntes en l’ordre del dia s’efectua mitjançant l’aplicació d’un sistema de quota per a cada grup parlamentari fixat al començament de cada període de sessions. Les preguntes no incloses en l’ordre del dia decauen. Hi ha la possibilitat de substituir les preguntes presentades per d’altres relatives a assumptes acordats en el Consell de Ministres o per qüestions d’especial urgència o actualitat (article 163 del Reglament del Senat i Norma supletòria de 23/5/01).


Les preguntes es formulen des de l’escó. En primer lloc intervé el senador preguntador, que formula la qüestió. Contesta un ministre i tot seguit el senador disposa d’un torn de rèplica i el membre del Govern, d’un torn de dúplica. Cadascun dels intervinents disposa d’un temps de tres minuts en total per fer ús dels dos torns esmentats (articles 164 i 167 del Reglament del Senat).


En la pràctica, quan el president del Govern compareix davant del Ple del Senat per sotmetre’s a les preguntes que li formulin els senadors, el temps per al senador que formula la pregunta és d’un total de set minuts, i el temps de resposta del president és, també, de set minuts, que es poden distribuir en torns de rèplica i dúplica.

 

Preguntes de resposta oral en comissió.

Esquema de tramitació


Les preguntes per a resposta oral en comissió, pel que fa als requisits que han de reunir, són els mateixos que per a les preguntes orals en sessió plenària, tot i que no estan sotmeses a un termini per formular-les. Per tramitar-les, els temps de paraula són superiors, ja que es disposa de deu minuts per formular la pregunta i de deu minuts per a la resposta per part del Govern, així com de cinc minuts addicionals per a cadascun dels intervinents en torns de rèplica i dúplica. Així mateix, a més dels ministres, poden comparèixer per respondre aquest tipus de preguntes els secretaris d’Estat (article 168 del Reglament del Senat).

 

Preguntes de resposta escrita

Esquema de tramitació


Les preguntes per a resposta escrita per part del Govern poden contenir, d’acord amb els precedents, més d’una qüestió.


Des de l’1 de gener de 2010, es tramiten completament per via electrònica, i les preguntes i respostes es publiquen a la pàgina web del Senat (fins llavors, la publicació es feia al Butlletí Oficial de les Corts Generals, secció Senat).


Es presenten mitjançant escrit dirigit a la Presidència del Senat al Registre General de la Cambra i han de contenir tots els elements per identificar-les. Tampoc no estan sotmeses a cap termini per formular-les.


El Govern ha de remetre la resposta durant els trenta dies següents a la comunicació. Si el Govern no fa arribar la resposta en aquest termini, el senador interrogador podrà sol•licitar la inclusió de la pregunta en l’ordre del dia de la sessió següent de la comissió competent per raó de matèria, en què rebrà el tractament de les preguntes orals (article 169 del Reglament del Senat).
 

Interpel•lacions

Esquema de tramitació


Qualsevol senador té el dret d’interpel•lar el Govern. L’objecte de la interpel•lació ha de versar sobre la política de l’Executiu en qüestions d’interès general.


Les interpel•lacions, que només se substancien davant del Ple, es presenten, mitjançant escrit dirigit a la Presidència del Senat, al Registre General de la Cambra, fins a les catorze hores del dilluns de la setmana anterior a aquella en què hagi de tenir lloc la sessió plenària. La Mesa qualifica l’escrit i, en el cas que el contingut no sigui propi d’una interpel•lació, ho comunica a l’autor perquè la converteixi en pregunta amb resposta oral o per escrit (article 170 del Reglament del Senat).


D’altra banda, la inclusió en l’ordre del dia de les interpel•lacions s’efectua, oïda la Junta de Portaveus, d’acord amb un sistema de quota per a cada grup parlamentari establert al començament de cada període de sessions. Les interpel•lacions no incloses en l’ordre del dia decauen (article 172 del Reglament del Senat i Norma supletòria de 6/12/84, modificada per Norma de 23/10/85).


La tramitació al Ple es duu a terme de la manera següent: exposició per part de l’interpel•lant, per un temps no superior a quinze minuts; a continuació, resposta per part d’un membre del Govern pel mateix temps; el senador interpel•lant pot sol•licitar a la Presidència un torn, una sola vegada i per un temps que no excedeixi de cinc minuts; el Govern pot intervenir-hi novament si ho sol•licita. Seguidament poden intervenir els portaveus dels grups parlamentaris, durant un temps de cinc minuts cadascun (article 173.1 del Reglament del Senat), si bé a les últimes legislatures, els portaveus han acordat no fer ús d’aquest torn.


En el cas que l’autor de la interpel•lació no quedi satisfet amb les explicacions del Govern, pot anunciar la presentació d’una moció (article 173.2 del Reglament del Senat i Norma supletòria de 30/11/93, modificada per Norma de 09/04/02).
 

Mocions 

Esquema de tramitació


Poden ser presentades per una comissió, per un grup parlamentari o per un mínim de deu senadors (article 175 del Reglament del Senat), i, com a actes d’impuls polític, poden tenir alguna de les finalitats següents (article 174 del Reglament del Senat):


a) Que el Govern formuli una declaració sobre algun tema, o remeti a les Corts Generals un projecte de llei que regula una matèria de la competència d’aquestes.
b) Que la Cambra deliberi i es pronunciï sobre un text de caràcter no legislatiu, cas en què han d’anar acompanyades, si escau, d’una avaluació del cost econòmic que comporta (article 175.2 del Reglament del Senat).


Aquestes mocions vinculades a la funció de control i impuls polític es diferencien de les encaminades a resoldre determinades qüestions incidentals sorgides en el decurs d’un debat o a aconseguir que conclogui una deliberació i se sotmeti a votació, si escau, la qüestió debatuda, d’acord amb el procediment que correspongui (article 174 b) i c) del Reglament del Senat).


Mocions de Ple

Les mocions es presenten mitjançant escrit dirigit a la Mesa, fins a les catorze hores del dilluns de la setmana anterior a aquella en què s’hagi de dur a terme sessió plenària, als efectes d’incloure-les en l’ordre del dia del Ple. Qualificat l’escrit, s’inclou en l’ordre del dia de la sessió plenària que correspongui. La inclusió de les mocions en l’ordre del dia s’efectua mitjançant l’aplicació d’un sistema de quota per a cada grup parlamentari fixat al principi de cada període de sessions.


Les mocions poden ser objecte de modificació mitjançant esmenes, presentades fins quatre hores abans de la sessió. Igualment es poden formular propostes de modificació en el decurs del debat de la sessió en què s’hagi de debatre la moció originària. L’admissió a tràmit de les propostes de modificació esmentades requereix el consentiment de l’autor o autors de la moció original i, a més, el suport de la majoria de portaveus dels grups parlamentaris que, al seu torn, integren la majoria de senadors (Norma supletòria de 30/11/93, modificada per la Norma de 21/3/95).


La tramitació de les mocions al Ple s’ajusta a les fases següents: en primer lloc s’obre un torn a favor per un temps de quinze minuts segons acord dels portaveus que s’ha estat aplicant. A continuació, intervenen els representants dels grups parlamentaris que hagin presentat esmenes, els quals disposen d’un temps de deu minuts cadascun, i poden ser contestats pel signant de la moció per un temps de quinze minuts. En qualsevol cas, hi pot haver un torn en contra de quinze minuts. Concloses les intervencions anteriors, poden prendre la paraula els portaveus dels grups parlamentaris que ho sol•licitin, per un temps no superior a deu minuts cadascun. Conclòs el debat, la moció, amb les esmenes acceptades per qui l’ha proposada, se sotmet a votació (article 176 del Reglament del Senat i Norma supletòria de 30/11/93, modificada per les Normes de 21/3/95, de 9/4/2002 i de 24/2/2005).


Si s’aprova una moció, el Govern, durant els sis mesos següents, n’ha d’informar sobre el compliment (article 178 del Reglament del Senat).


Mocions de comissió

També les comissions poden aprovar mocions (article 177 del Reglament del Senat). La tramitació d’aquestes és similar a les mocions de Ple.


Mocions conseqüència d’Interpel•lació

Hi ha, a més un tipus específic de moció: la que és conseqüència d’interpel•lació. Es presenta no més tard de l’endemà de la tramitació de la interpel•lació davant del Ple i ha de ser congruent amb aquesta. S’inclou en el següent ordre del dia del Ple. El règim de debat i esmena d’aquest tipus de mocions és semblant al de les mocions (Norma Supletòria de 30/11/93, modificada per Norma de 9/4/2002) ordinàries, si bé el temps en els diversos torns d’intervenció és més reduït. 

 

Compareixences

Les comissions poden reclamar, per mitjà del president de la Cambra, la presència de membres del Govern per ser informats sobre assumptes de la seva competència. Les compareixences també poden ser sol•licitades pel Govern mateix, i les ha d’autoritzar la Mesa de la comissió. En tots dos casos, i després de la informació proporcionada pel Govern, es podrà obrir una deliberació amb intervenció dels senadors assistents (article 66 del Reglament del Senat i Norma interpretativa de 23/5/84).


De la mateixa manera, les comissions poden reclamar la presència d’altres autoritats i funcionaris de l’Estat i de les comunitats autònomes, o d’altres persones, per ser informades sobre qüestions de la seva competència (article 67 del Reglament del Senat). 

 

Comunicacions i informes

El Govern pot remetre comunicacions i informes perquè es debatin al Senat. En aquest cas, després de la intervenció d’un membre del Govern s’admeten dos torns a favor i dos en contra, de deu minuts cadascun, i les intervencions dels portaveus dels grups parlamentaris que ho vulguin pel mateix temps. Com a conseqüència del debat d’aquestes comunicacions, es podran presentar mocions a l’empara del que està previst reglamentàriament, que han de seguir el procediment establert per la Mesa, oïda la Junta de Portaveus (article 182 del Reglament del Senat).


D’altra banda, determinades institucions, com ara el Defensor del Poble, el Tribunal de Comptes o el Consell General del Poder Judicial, per imperatiu legal han de sotmetre periòdicament al Senat informes o memòries que són objectes de tramitació i deliberació en la forma prevista en les normes corresponents (article 183 del Reglament del Senat i Resolucions de la Presidència de 23/5/84 i 28/4/92, així com Normes de les Meses del Congrés dels Diputats i del Senat de 1/3/84). Així mateix, la Corporació RTVE està obligada a presentar diferents informes i una memòria anual, d’acord amb els procediments establerts a les Normes de les Meses del Congrés dels Diputats i del Senat de 12/11/2007.


Així, la Cambra rep les Memòries sobre l’estat, funcionament i activitats del Consell General del Poder Judicial i dels Jutjats i Tribunals de Justícia, corresponents als anys judicials; la Comissió Mixta per a les relacions amb el Tribunal de Comptes tramita el Compte General de l’Estat dels exercicis corresponents, així com els informes de fiscalització, i el Defensor del Poble presenta els informes anuals d’aquest òrgan; cal assenyalar també que el Consell de Seguretat Nuclear remet a la Cambra Alta els informes semestrals de les seves activitats. Els informes i la memòria que ha de presentar la Corporació RTVE a la Comissió Mixta encarregada del seu control parlamentari es refereixen al desenvolupament i execució del mandat-marc aprovat per les Corts Generals, que concreta els objectius de la funció de servei públic que aquesta Corporació té encomanats.

 
Comissions d’investigació i especials

El Senat, en desenvolupament de l’article 76 de la Constitució, pot constituir comissions d’investigació sobre qualsevol assumpte d’interès públic, mitjançant acord del Ple, a proposta del Govern o de vint-i-cinc senadors que no pertanyin al mateix grup parlamentari (article 59 del Reglament del Senat).

 

Un cop constituïdes, les comissions han d’elaborar un pla de treball, amb terminis i actuacions, del qual han de donar compte a la Mesa de la Cambra. Poden fer ús de la facultat que els confereix la Llei orgànica 5/1984, de 24 de maig, de compareixença davant les comissions d’investigació del Congrés i del Senat o de totes dues Cambres i el Reial decret llei 5/1994, de 29 d’abril, pel qual es regula l’obligació de comunicació de determinades dades a requeriment de les comissions parlamentàries d’investigació.


L’informe que elaborin podrà ser debatut al Ple amb dos torns a favor, dos en contra i la intervenció dels portaveus dels grups parlamentaris que ho sol•licitin; les intervencions no poden excedir de quinze minuts (article 60.4 del Reglament del Senat).


Les seves conclusions, que, per regla general, seran publicades, no són vinculants per als Tribunals ni afecten les resolucions judicials, si bé el resultat de les investigacions s’ha de comunicar al ministeri fiscal per a l’exercici, quan sigui procedent, de les accions que corresponguin (article 60.3 i 60.5 del Reglament del Senat).

 

Per la seva part, les comissions especials, el règim de creació de les quals és el mateix que el de les comissions d’investigació, tenen un caire i abast diferents, perquè tenen l’objecte d’estudiar —no investigar— qualsevol assumpte d’interès públic, cosa que impedeix que puguin exercir les facultats específiques atribuïdes per la legislació a les d’investigació.