El Senat en el sistema bicameral espanyol

Última actualització 26/02/2016

El Senat, cambra de reflexió i de representació territorial

El Senat integra, juntament amb el Congrés dels Diputats, el Parlament espanyol o Corts Generals, que d’aquesta manera es configura com un Parlament bicameral.

L’existència d’aquesta segona Cambra ha sigut una constant en el constitucionalisme espanyol, tret de breus períodes de temps. D’altra banda, el model bicameral està implantat en gairebé totes les democràcies amb una dimensió de població mitjana o alta: es tracta d’articular la representació d’un país tenint en compte una doble perspectiva, i d’assegurar una millor consideració de les importants decisions que el Parlament nacional ha d’adoptar.

El Senat espanyol, tal com està configurat en la Constitució de 1978, respon a una doble definició. D’una banda, i de la mateixa manera que el Congrés dels Diputats, representa el poble espanyol. En aquest sentit desenvolupa una funció de reflexió o reconsideració oferint la possibilitat d’examinar i, si escau, oposar-se o modificar les decisions de la Cambra Baixa mitjançant vetos o esmenes. De l’altra, és la Cambra de representació territorial. Aquest segon aspecte és conseqüència directa de la configuració de l’Estat com a Estat de les Autonomies, és a dir, organitzat en comunitats autònomes amb importants competències. Del que es tracta amb aquesta definició és de donar entrada al Parlament central a la veu i interessos d’aquestes entitats territorials, per, d’aquesta manera, aconseguir una integració i coordinació més grans entre els poders centrals i els autonòmics. Aquest tret diferencia clarament el Senat respecte de la primera Cambra o Congrés dels Diputats.

Les principals manifestacions actuals d’aquest caire territorial són les següents:

  • La designació d’una part dels senadors per part de les comunitats autònomes.
  • L’existència d’una Comissió General de les Comunitats Autònomes, dotada d’atribucions molt extenses de rellevància territorial, la convocatòria de la qual poden instar els Consells de Govern de les comunitats autònomes, així com participar-ne a les reunions. En les sessions d’aquesta Comissió es poden fer servir, a més del castellà, les llengües cooficials de les comunitats.
  • La celebració periòdica de debats sobre l’Estat de les Autonomies, en què participen, a més de senadors, el president del Govern i els presidents de les comunitats autònomes.
  • L’exercici de funcions d’integració territorial, entre les quals la més rellevant és la recollida en l’article 155.1 de la Constitució.

Bicameralisme asimètric

Des del punt de vista bicameral, el Congrés dels Diputats té un protagonisme clar en la funció legislativa, mentre que el Senat ocupa una posició de segona lectura. Així, els projectes de llei del Govern —amb molt, els més nombrosos— es presenten i es tramiten a la Cambra Baixa. El Senat pot vetar-los o esmenar-los, però tant sobre el veto com sobre les esmenes hi decideix finalment el Congrés. El mateix passa amb el projecte anual de pressupostos generals de l’Estat.

D’altra banda, encara que el Senat controla el Govern per mitjà de preguntes, interpel•lacions i compareixences, la relació de confiança es dóna exclusivament amb la Cambra Baixa: és aquesta la que investeix el president del Govern al començament de la legislatura i la que el pot destituir mitjançant l’aprovació d’una moció de censura o la no-aprovació d’una qüestió de confiança. Tanmateix, el president del Govern pot dissoldre el Senat, conjuntament o separada amb el Congrés dels Diputats.