Diccionari de termes

 

 

 

 

 

 

 

Última revisió 09/01/2024

   

Abstenció.

Manifestació de voluntat expressada en una votació, per mitjà de la qual un parlamentari, sense desentendre’s de l’assumpte, decideix no votar ni a favor ni en contra.

Acatament de la Constitució.

Promesa o jurament que han de fer els parlamentaris de respectar i complir la Constitució. L’acte d’acatament és condició ineludible exigida pels Reglaments de les Cambres per poder adquirir plenament la condició de parlamentari.

Acta.

Document formal en el qual queda constància de la celebració de la reunió d'un òrgan de la Cambra, dels noms dels assistents i dels acords aconseguits.

Al·lusions.

Torn d'intervenció que podrà concedir el president de la sessió a un parlamentari quan, en el desenvolupament dels debats, algun dels intervinents faci manifestacions que impliquin judicis de valor o inexactituds sobre la persona o els actes del parlamentari esmentat.

Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.

Fòrum de cooperació interparlamentària format per parlamentaris dels quaranta-set Estats membres del Consell d'Europa, que es reuneixen per debatre i adoptar resolucions relatives, entre d’altres matèries, a drets humans i a la democràcia.

Assemblea Parlamentària de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).

Fòrum de cooperació interparlamentària en el qual participen parlamentaris dels vint-i-vuit països membres de l'Aliança Atlàntica, que es reuneixen per debatre i adoptar resolucions sobre assumptes relacionats amb la defensa, la seguretat i la cooperació.

Assemblea Parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE).

Fòrum de cooperació interparlamentària en el qual participen parlamentaris dels cinquanta-sis Estats membres de l’OSCE, amb l'objecte d'enfortir la democràcia, prevenir les crisis i gestionar les conseqüències dels conflictes que es produeixin a la seva àrea mitjançant el diàleg i la negociació. Participa activament en la supervisió de processos electorals.

Assemblea Parlamentària Euromediterrània (APEM).

Fòrum de cooperació interparlamentària dirigit a fomentar el diàleg polític entre els parlamentaris dels països mediterranis i a assistir, impulsar i contribuir a la consolidació i desenvolupament del "Procés de Barcelona".

Assemblea parlamentària internacional.

Fòrum de cooperació interparlamentària format per membres dels parlaments nacionals, normalment incardinat a una organització internacional, que desenvolupa labors d'impuls polític i de control dels seus òrgans executius. (Vegeu: "Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa", "Assemblea Parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE)", "Assemblea Parlamentària de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN)", "Unió Interparlamentària" i "Assemblea Parlamentària Euromediterrània").

Assentiment.

Forma d'adoptar acords en els òrgans parlamentaris que consisteix en l'anunci de l'acord per part de la Presidència de l'òrgan corresponent, sense que això susciti objecció o oposició per part dels parlamentaris presents.

Assignació constitucional.

Un dels conceptes retributius que perceben els parlamentaris per l'exercici de les seves funcions, i que es consigna en els pressupostos de les Cambres.

Associació de Senats Europeus.

Fòrum de cooperació interparlamentària en el qual participen els presidents dels Senats dels Estats d'Europa. Els seus objectius són el desenvolupament de la cooperació entre els seus membres, la promoció del bicameralisme en el marc de les democràcies parlamentàries i el reforçament de la identitat i de la consciència europees.

Autonomia parlamentària.

Capacitat reconeguda a les Cambres per la Constitució espanyola en el seu article 72.1, per decidir per si mateixes les seves normes de funcionament (autonomia normativa), el seu finançament i els seus pressupostos (autonomia financera), els seus òrgans rectors i el seu aparell administratiu (autonomia organitzativa i funcional).

Autorització de tractats internacionals.

Funció atribuïda per la Constitució a les Corts Generals en la conclusió i denúncia dels tractats internacionals (articles 93 i 94.1 de la Constitució).

Banc blau.

Fila d'escons ocupats pel president i els altres membres del Govern en el saló de sessions plenàries del Senat o del Congrés dels Diputats.

Bicameralisme.

Model d'organització del parlament caracteritzat per l'existència de dues Cambres. Quan, com en el cas espanyol, les dues Cambres tenen una funció o un pes diferenciat es parla de bicameralisme asimètric o imperfecte.

Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG).

Publicació oficial en la qual figuren iniciatives dels subjectes parlamentaris (senadors, diputats, grups parlamentaris) i decisions dels òrgans parlamentaris (Ple, comissions, Mesa, etc.), tant de caràcter parlamentari com administratiu. Hi ha tres seccions: Congrés dels Diputats, Senat i Corts Generals. La secció del Senat s'estructura en sis apartats: iniciatives legislatives, mocions, autoritzacions, altres activitats parlamentàries, normes sobre assumptes parlamentaris i Administració del Senat.

Circumscripció electoral.

Divisió del territori a la qual s'atribueixen un o diversos dels escons que s’han d’elegir. És un dels elements essencials del sistema electoral.

Comissió.

Òrgan parlamentari funcional, format per un nombre reduït de membres de la Cambra en proporció al pes numèric que hi té el seu grup; és competent per a determinades matèries i actua de vegades com a òrgan preparatori de l'activitat del Ple i en altres casos com a òrgan amb competències pròpies. Existeixen diversos tipus de comissions: permanents (legislatives i no legislatives); d'investigació, especials i comissions mixtes (Congrés dels Diputats-Senat). Són competències destacades de les comissions dictaminar textos legislatius i celebrar sessions informatives amb membres del Govern, autoritats, funcionaris i altres personalitats, així com tramitar preguntes orals i mocions.

Comissió especial.

Comissió no legislativa i no permanent que es crea amb l'objecte d'estudiar un assumpte d'interès públic. Generalment la seva finalitat és concreta, desenvolupa els seus treballs durant un termini determinat i acostuma a acabar amb l'elaboració d'un informe. Al Senat la seva creació exigeix acord del Ple, a proposta del Govern o de vint-i-cinc senadors que no pertanyin al mateix grup parlamentari.

Comissió General de les Comunitats Autònomes.

Comissió singular del Senat, caracteritzada perquè la integren el doble de senadors que la resta de les comissions de la Cambra i perquè hi poden intervenir els presidents de les comunitats autònomes, amb veu però sense vot. S’hi desenvolupa el debat sobre l'Estat de les Autonomies.

Comissió d'investigació.

Comissió que es crea amb l'objecte d'investigar sobre qualsevol assumpte d'interès públic. Es regula en l'article 76 de la Constitució i en els Reglaments de les Cambres. Les seves conclusions no són vinculants per als tribunals ni afecten les resolucions judicials, sense perjudici que el resultat de la investigació sigui comunicat al ministeri fiscal per exercir, quan escaigui, les accions que corresponguin. Els ciutadans tenen l'obligació imposada per la Constitució de comparèixer-hi al davant si són convocats. Al Senat la seva creació exigeix acord del Ple, a proposta del Govern o de vint-i-cinc senadors que no pertanyin al mateix grup parlamentari.

Comissió mixta.

Comissió formada per diputats i senadors. A més de les que s'acordi constituir com a òrgans de treball conjunt de totes dues Cambres, la Constitució espanyola en recull la creació en l'article 74.2 per a la resolució de determinats conflictes que es puguin produir entre el Congrés dels Diputats i el Senat, i en l'article 167 per resoldre les discrepàncies en la reforma ordinària de la Constitució.

Comissió permanent legislativa.

Comissió constituïda per a la durada de tota la legislatura i que entre les seves funcions té la de tramitació d'iniciatives legislatives. Normalment hi ha una comissió permanent legislativa per cada Ministeri del Govern.

Comissió permanent no legislativa.

Comissió constituïda per a la durada de tota la legislatura i que no intervé en la funció legislativa de la Cambra. Entre les matèries de les quals s'ocupa destaquen l'estatut dels parlamentaris, el Reglament de la Cambra o la tramitació de les peticions que formulen els ciutadans en l'exercici del dret de petició.

Comunicació del Govern.

Instrument que permet que el Govern remeti a la Cambra una informació i hi produeixi un debat amb l'objecte de conèixer-ne el seu parer. Com a conseqüència del debat d'una comunicació els grups parlamentaris poden presentar mocions al Senat i propostes de resolució al Congrés dels Diputats.

Conferència de Presidents d'Assemblees Parlamentàries Europees.

Fòrum integrat pels presidents dels Parlaments nacionals dels quaranta-set Estats membres del Consell d'Europa i dels quals tenen l'estatut d'observador en l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. Es reuneix amb periodicitat biennal. Té com a objecte abordar temes concrets d'actualitat sobre la base de documents de discussió prèviament preparats pel país amfitrió.

Conferència de Presidents de Parlaments del món.

Fòrum que reuneix presidents de Parlaments de tot el món sota els auspicis de la Unió Interparlamentària (UIP) i que té com a objectiu expressar, al més alt nivell, el compromís dels Parlaments amb l'enfortiment dels sistemes internacionals multilaterals, la pau, la seguretat, la democràcia i els drets humans. Es reuneix cada cinc anys.

Conferència de Presidents de Parlaments de la Unió Europea i del Parlament Europeu.

Fòrum integrat pels presidents de tots els Parlaments dels Estats membres de la Unió Europea i pel president del Parlament Europeu. En les últimes convocatòries també s'hi han incorporat els presidents de les Assemblees dels països candidats. Té com a objectiu promoure el diàleg i l'intercanvi de bones pràctiques entre els Parlaments que la integren i coordinar la cooperació interparlamentària entre ells. Es reuneix amb periodicitat anual.

Conferència parlamentària internacional.

Reunió, habitualment de caràcter periòdic, en la qual participen delegacions de Parlaments nacionals amb la finalitat de debatre i pronunciar-se políticament sobre qüestions de la seva competència.

Congrés dels Diputats.

Cambra de les Corts Generals formada per 350 diputats, tots escollits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que estableix la llei. Representa el poble espanyol i té funcions legislatives, de control polític i de nomenament de membres d'òrgans constitucionals, entre d’altres.

Constitució del Senat.

Primera sessió de la Cambra després de les eleccions generals, que marca l'inici de la legislatura. En la sessió de constitució del Senat es produirà l'elecció dels membres de la Mesa de la Cambra: el president, dos vicepresidents i quatre secretaris. D'altra banda, els senadors han de prestar jurament o promesa d’acatament de la Constitució.

Control del Govern i impuls polític.

Funció pròpia de les Cambres que consisteix a obtenir informació del Govern, sotmetre a debat contradictori la seva actuació i instar-li a orientar la seva política en una determinada línia. Les iniciatives parlamentàries a través de les quals s'articula aquesta funció són les preguntes, les interpel·lacions, les mocions (en el Senat) i proposicions no de llei (al Congrés dels Diputats), les mocions conseqüència d'interpel·lació, els debats sobre les comunicacions i informes remesos pel Govern, les compareixences i les comissions d'investigació i especials.

Conveni col·lectiu del personal laboral del Senat.

Acord aconseguit entre la representació de l'Administració parlamentària i els representants sindicals del personal laboral del Senat, i aprovat per la Mesa de la Cambra, que regula el règim jurídic del personal laboral que presta serveis a la Cambra i n’estableix les condicions d'accés, drets i obligacions i règim disciplinari.

Convenis entre comunitats autònomes.

Els acords entre comunitats autònomes són instruments de cooperació autonòmica. Són objecte d'examen per part de les Corts Generals. Si es tracta de convenis que les comunitats autònomes estableixen entre si per a la gestió i prestació de serveis propis d’aquestes, s'han de comunicar a les Corts Generals perquè les Cambres en prenguin coneixement. En els altres supòsits, els acords de cooperació necessitaran l'autorització de les Corts Generals.

Convenis internacionals.

També anomenats tractats internacionals, són acords de caràcter vinculant entre Estats o altres entitats amb personalitat jurídica internacional. En alguns casos aquests convenis han de ser autoritzats per les Corts Generals (vegeu "Autorització de tractats internacionals"), mentre que en d’altres n’hi ha prou que les Cambres siguin informades de la seva conclusió (article 94.2 de la Constitució).

Convocatòria.

Acte de crida dirigit als membres dels òrgans col·legiats, necessari perquè es puguin reunir i adoptar acords vàlidament. En el cas de les Corts Generals, l'article 67.3 de la Constitució estableix que les reunions dels parlamentaris que se celebrin sense convocatòria reglamentària no vincularan les Cambres i no podran exercir les seves funcions ni exercir els seus privilegis. Així mateix, l'article 79.1 de la Constitució determina que per adoptar acords el Congrés dels Diputats i el Senat hauran d'estar reunits reglamentàriament, la qual cosa comporta la necessitat d'una convocatòria prèvia.

Cortesia parlamentària.

Conjunt de regles de correcció no escrites que els parlamentaris han de complir com a mostra de respecte cap als altres parlamentaris, cap a la Cambra i cap als ciutadans.

Corts Generals.

El Parlament espanyol és bicameral i rep el nom de Corts Generals. Les Corts Generals representen el poble espanyol i estan formades pel Senat i el Congrés dels Diputats. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, n’aproven els pressupostos, controlen l'acció del Govern i disposen de les altres competències que els atribueix la Constitució.

Credencial.

Document expedit per la Junta Electoral Provincial que certifica que un candidat a senador o a diputat ha resultat electe en les eleccions corresponents. En el cas dels senadors designats per les comunitats autònomes, la credencial és expedida pel seu respectiu Parlament autonòmic.

Crida a la qüestió.

Facultat del president de la Cambra dirigida a mantenir l'ordre en el debat, que li permet sol·licitar al parlamentari que estigui en ús de la paraula que s’ajusti al tema que s'està tractant, si considera que fa digressions estranyes a l’objecte del debat o si torna al que ja s’ha discutit o votat.

Crida a l'ordre.

Facultat del president de la Cambra dirigida a mantenir l'ordre en les discussions i dirigir els debats quan un parlamentari profereixi paraules ofensives al decòrum de la Cambra o dels seus membres, de les institucions de l'Estat o de qualsevol altra persona o entitat, o quan amb interrupcions o de qualsevol altra forma alteri el curs del debat. Després d'haver cridat tres vegades a l'ordre un parlamentari en una mateixa sessió, el president li podrà imposar, sense debat, la prohibició d'assistir a la resta de la sessió i fins i tot fer-la extensiva a la sessió següent. En el cas de reincidència o de negativa a atendre els requeriments d'abandonar el saló de sessions, es podran adoptar sancions més greus, que poden arribar a la suspensió en l'exercici de la funció parlamentària pel termini màxim d'un mes.

Debat.

Part essencial dels procediments parlamentaris que consisteix en la confrontació de les opinions i arguments. Normalment és públic i permet manifestar-se a favor i en contra de l'assumpte debatut.

Debat de totalitat.

Fase del procediment legislatiu que té lloc durant la deliberació en sessió plenària amb la finalitat de permetre un examen sobre el conjunt del projecte o proposició de llei. En el Senat es produeix immediatament després de la presentació del dictamen de la comissió. Consta d'un torn a favor i un altre en contra sobre el conjunt del text, més la intervenció dels portaveus dels grups parlamentaris que ho desitgin. Tot seguit es debatran les propostes de vet i els vots particulars amb les esmenes que no s'hagin incorporat al dictamen en la fase de comissió.

Debat sobre l'Estat de les Autonomies.

Debat que té lloc en la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat. El Reglament en preveu la celebració anual. Hi intervenen el president del Govern, els presidents de les comunitats autònomes i de les ciutats amb Estatut d'autonomia i els membres de la Comissió General, que examinen la situació de l'Estat des de la perspectiva territorial.

Delegació parlamentària.

Parlamentari o parlamentaris designats pels òrgans de les Cambres o pels grups parlamentaris amb la finalitat de participar en les relacions parlamentàries bilaterals o multilaterals de caràcter internacional.

Dret de petició.

Dret fonamental regulat en la Constitució (arts. 29 i 77), amb l'exercici del qual un ciutadà o un col·lectiu pot sol·licitar a una institució pública que adopti una determinada decisió o actuï d'una manera concreta. En el cas del Senat existeix un procediment especial per exercitar el dret de petició, que s’ha de presentar per escrit, i en queda prohibida la presentació directa per manifestacions ciutadanes. Una vegada presentades les peticions, seran examinades per la Comissió de Peticions. En l'informe que ha d'emetre en cada període ordinari de sessions, que és objecte de consideració pel Ple del Senat, ha de figurar la decisió adoptada respecte de cadascuna de les peticions, amb indicació, si escau, de l'autoritat a la qual s’ha remès perquè la respongui. Les respostes que es rebin es traslladaran als seus autors.

Diari de sessions.

Publicació oficial en la qual es recullen les transcripcions de les sessions del Ple, de la Diputació Permanent i de les comissions. Reprodueix les intervencions dels oradors i deixa constància de les incidències produïdes i del resultat de les votacions, si escau.

Diplomàcia parlamentària.

Activitat desenvolupada pels Parlaments en l'àmbit internacional amb la finalitat de complementar la política exterior impulsada pels Governs.

Diputació Permanent.

Òrgan encarregat de convocar sessions extraordinàries i de vetllar pels poders de la Cambra quan no estigui reunida o quan ha esgotat el seu mandat o està dissolta i fins que es constitueixi la nova Cambra. La presideix el president de la Cambra i la integren un mínim de vint-i-un parlamentaris triats pels grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica. Es constitueix al principi de la legislatura.

Direcció d'Assistència Tecnicoparlamentària.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de la preparació, assessorament, assistència, suport i execució en les matèries pròpies de la competència del Ple, la Diputació Permanent, la Mesa i la Junta de Portaveus.

Direcció de Comissions.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de la preparació, assessorament, assistència, suport i execució en les matèries pròpies de la competència de les comissions de la Cambra.

Direcció de Documentació.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de la realització de treballs documentals relacionats amb l'activitat de la Cambra.

Direcció d'Estudis.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de la realització d'estudis i anàlisis relacionades amb l'activitat constitucional i parlamentària, així com amb els assumptes de la Unió Europea.

Direcció de Pressupostos i Contractació.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de l'assessorament i gestió en les matèries relatives a la contractació, patrimoni mobiliari i artístic, pressupost i comptabilitat de la Cambra.

Direcció de Recursos Humans i Govern Interior.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de la gestió, assessorament i control en matèries pròpies del personal que presta els seus serveis a la Secretaria General de la Cambra, així com referent a prestacions a senadors, seguretat i prevenció de riscs laborals. Li corresponen a més les matèries no atribuïdes específicament a d’altres Direccions que afectin el govern interior de la Cambra.

Direcció de Relacions Internacionals.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de la preparació, organització i gestió dels assumptes internacionals i de la cooperació interparlamentària de la Cambra.

Direcció de Relacions Institucionals.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada del suport, assistència i assessorament en matèria de relacions amb els mitjans de comunicació, imatge institucional i protocol de la Cambra, així com la informació interna i externa i la supervisió de la pàgina web de la Cambra.

Direcció Tècnica d'Infraestructures.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de l'assessorament i gestió en matèria d'edificis i instal·lacions de la Cambra.

Direcció de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de l'assessorament i gestió en les matèries relacionades amb el sistema informàtic i les comunicacions de la Cambra.

Disciplina de grup.

Ús parlamentari en virtut del qual els parlamentaris segueixen les indicacions que efectuen els grups parlamentaris en relació amb les diferents activitats que es fan a la Cambra, especialment en relació amb el sentit del vot.

Disciplina parlamentària.

Mesures aplicades pel president de la Cambra amb l'objecte de mantenir l'ordre en el debat i a les sales de reunió. A aquest efecte, el president pot, en funció de la gravetat de l'actuació, efectuar crides a l'ordre o a la qüestió, prohibir l'assistència a una reunió i fins i tot acordar la suspensió en l'exercici de la funció parlamentària, tot això en els termes previstos en el Reglament de la Cambra.

Dissolució.

En la majoria dels casos, decisió adoptada mitjançant Decret pel president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, que posa fi al mandat dels diputats, dels senadors o de tots dos i que comporta la convocatòria d'eleccions. Amb la dissolució entra en funcionament la Diputació Permanent. Es produeix la dissolució automàtica en el supòsit de reforma extraordinària de la Constitució (article 168) i en el de fracàs del procés d'investidura (article 99). (Vegeu "Diputació Permanent").

Dúplica.

Torn d'intervenció que consisteix en la resposta a la rèplica, que acostuma a tancar el debat referit a la pregunta, interpel·lació o presa de posició en relació amb la iniciativa parlamentària que es tracti.

Empat.

Obtenció del mateix nombre de vots a favor i en contra en una votació. Al Senat la forma de resoldre els empats serà diferent segons l'òrgan en el qual s'hagi efectuat la votació. Si aquesta té lloc en el Ple, s’ha de fer una segona votació. Si es repeteix l'empat, s’ha de fer una tercera votació i, si en aquesta persisteix l'empat, s’entén com a rebutjat el text, dictamen, article, proposició o qüestió que es tracti. En les votacions en comissió s'aplicaran les mateixes regles que en el Ple, excepte en el cas que hi estiguin presents tots els seus membres, ja que llavors s'entendrà que no hi ha empat quan la igualtat de vots, encara que sigui idèntic el sentit en què hagin votat tots els membres de la comissió pertanyents a un mateix grup parlamentari, es pugui dirimir ponderant el nombre de vots que té cada grup en el Ple.

Escó.

Seient que ocupa un parlamentari en l'hemicicle o saló en el qual se celebren les sessions plenàries.

Escrutini.

Fase del procés de votació que té per objecte el recompte dels vots emesos.

Esmena.

Proposta de modificació formulada pels parlamentaris o els grups parlamentaris en virtut de la qual es pretén suprimir, afegir o alterar algun article o fragment del text d'una iniciativa parlamentària. En el cas dels textos legislatius, les esmenes han de ser congruents i complir els requisits formals de presentació que exigeix el Reglament de la Cambra.

Estatut del Personal de les Corts Generals.

Norma que regula el règim del personal de les Corts Generals, i especialment dels seus funcionaris, establint les condicions d'accés, situacions, supòsits de cessament, drets i obligacions i règim disciplinari. L’aproven les Meses del Congrés dels Diputats i del Senat, reunides en sessió conjunta.

Estatut del Senador.

Conjunt de drets, deures i prerrogatives dels senadors, establerts amb el propòsit de garantir el ple exercici de les funcions corresponents a la Cambra, i que n’asseguren la independència respecte dels altres poders. Inclou el dret de presentar iniciatives, intervenir en els debats i participar en les votacions en els termes establerts en el Reglament del Senat, el règim d'incompatibilitats establert en la legislació electoral i les prerrogatives d'inviolabilitat, immunitat i submissió a un fur especial, ja que per a les causes penals contra els senadors i diputats és competent la sala penal del Tribunal Suprem.

Fons de Compensació Interterritorial.

Fons pressupostari previst en l'article 158.2 de la Constitució amb l'objecte de corregir els desequilibris econòmics interterritorials entre les diferents comunitats autònomes i fer així efectiu el principi de solidaritat. Aquest fons estarà destinat a despeses d'inversió i els seus recursos seran distribuïts per les Corts Generals.

Fòrum Parlamentari Iberoamericà.

Fòrum de cooperació interparlamentària dels Parlaments dels vint-i-dos Estats integrants de la Comunitat Iberoamericana de Nacions. Es reuneix una vegada l'any amb caràcter previ a la Cimera de Caps d'Estat i de Govern en el país al qual correspon acollir aquesta Cimera. Va ser creat l'any 2005 a iniciativa de les Corts Generals. Entre els seus objectius destaquen el de participar en el desenvolupament i consolidació de la Comunitat Iberoamericana de Nacions i establir un marc de cooperació mútua.

Funcionaris de les Corts Generals.

(Vegeu "Personal funcionari de les Corts Generals").

Fur parlamentari.

Prerrogativa parlamentària en virtut de la qual la sala penal del Tribunal Suprem és competent per a les causes penals contra senadors i diputats.

Govern.

Òrgan titular del poder executiu. Dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària. Es compon del president del Govern, que ha de tenir la confiança del Congrés dels Diputats i que a posteriori escull els vicepresidents, si escau, i els ministres. Està sotmès al control de les Cambres. (Vegeu "Control al Govern i impuls polític").

Grup Mixt.

Grup parlamentari al qual s'incorporen tots els parlamentaris que no formin part d'un altre grup. Encara que la seva participació en les activitats de la Cambra serà idèntica a la dels grups restants, presenta peculiaritats en el seu funcionament intern perquè està integrat per parlamentaris que pertanyen a forces polítiques diverses.

Grup parlamentari.

Agrupació de parlamentaris en funció de la seva adscripció política. Es constitueixen en les Cambres a l'inici de cada legislatura. En el cas del Senat, cada grup parlamentari estarà format, almenys, de deu senadors. Cap senador no pot formar part de més d'un grup parlamentari. Els senadors que hagin concorregut a les eleccions formant part d'un mateix partit, federació, coalició o agrupació no poden formar més d'un grup parlamentari. Els senadors que no s'incorporin a un grup parlamentari de denominació específica passaran a integrar el Grup Mixt.

Grup territorial.

Agrupació d'almenys tres senadors escollits en el territori d'una comunitat autònoma o designats pel mateix Parlament autonòmic, i que pertanyen a un mateix grup parlamentari.

Grup d'Amistat.

Fòrum parlamentari bilateral dirigit a impulsar i desenvolupar les relacions internacionals entre Espanya i els països amb els quals té vincles de rellevància especial. La Mesa de la Cambra n’acorda la creació.

Hemicicle.

Saló on se celebren les sessions plenàries, la planta del qual té forma semicircular.

Incompatibilitats.

Immunitat.

Prerrogativa en virtut de la qual els parlamentaris no poden ser inculpats ni processats sense l’autorització prèvia de la Cambra, sol·licitada mitjançant suplicatori. Amb aquesta exigència la Cambra pot comprovar, sense entrar a jutjar el fons de la qüestió —la comissió o no d'un delicte—, si darrere de l'acusació contra un senador o diputat s'oculta una persecució política. A aquest efecte se segueix un procediment en el si de la Cambra, amb participació de l'afectat i que acaba amb la decisió corresponent mitjançant votació secreta. Aquesta prerrogativa no s'aplica quan es tracti d'un delicte flagrant.

Règim establert en la legislació electoral, aplicable als parlamentaris, per garantir-ne la independència en l'exercici de les seves funcions, en virtut del qual determinades professions o càrrecs públics no es poden exercir simultàniament amb el seu càrrec parlamentari. A aquest efecte, en prendre possessió, els parlamentaris han de formular una declaració d'activitats que és dictaminada per la comissió que s'ocupa de les incompatibilitats. En el cas que s'apreciï alguna incompatibilitat, l'afectat ha d'optar entre el seu escó i la condició o lloc que determina la incompatibilitat. Així mateix, estan obligats a comunicar qualsevol alteració que es produeixi en la seva situació durant la legislatura.

Indemnització parlamentària.

És una part de les retribucions que percep un parlamentari, que té per objecte compensar-lo per determinades despeses que genera l'exercici de les seves funcions, entre d’altres l'allotjament i la manutenció.

Inelegibilitat.

Situació en la qual una persona, a causa dels càrrecs o funcions que exerceix, no es pot presentar com a candidat a les eleccions generals. Les causes d'inelegibilitat, que es determinen en la legislació electoral, poden ser generals, per a tot tipus d'eleccions, o específiques per a uns comicis determinats; a més, poden estar referides a tot l'àmbit territorial de les eleccions o només a determinades circumscripcions. Amb caràcter general són inelegibles, per exemple, els membres de la Família Reial, els membres del Tribunal Constitucional o els membres de les Forces Armades.

Informe de la Ponència.

Document que conté la proposta o resultat del treball dels parlamentaris que conformen la ponència creada en el si d'una comissió parlamentària per a l'estudi d'una iniciativa legislativa o d'un assumpte concret. (Vegeu "Ponència").

Iniciativa legislativa.

Potestat que constitucionalment s'atribueix a determinats subjectes per iniciar, de forma vàlida, el procediment dirigit a aprovar, modificar o derogar una llei. És el cas dels projectes de llei, presentats pel Govern i que tenen una tramitació prioritària, de les proposicions de llei que tenen el seu origen a les Cambres o a les Assemblees Legislatives de les comunitats autònomes, o de les iniciatives legislatives populars.

Iniciativa parlamentària.

Acte pel qual s'inicia un procediment parlamentari, sigui de caràcter legislatiu, d'autorització, de control i impuls polític, sigui d'elecció d'altres òrgans. En rep la mateixa denominació l'expedient parlamentari que es tramita.

Interpel·lació.

Iniciativa en virtut de la qual un parlamentari planteja una qüestió al Govern en què l'objecte ha de versar sobre la política de l'Executiu en assumptes d'interès general. La inclusió en l'ordre del dia de les interpel·lacions s'efectua, oïda la Junta de Portaveus, d'acord amb un sistema de contingent per a cada grup parlamentari.

Interpretació del Reglament.

Facultat del president de la Cambra que li permet aclarir en cas de dubte el que estableix el Reglament de la Cambra.

Intervenció.

Cadascuna de les vegades que un orador fa ús de la paraula durant el debat parlamentari.

Intervenció del Senat.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra que exerceix la fiscalització en les diverses modalitats i la comptabilització de tots els actes, documents i expedients de la Secretaria General del Senat, dels quals deriven drets i obligacions de contingut econòmic, així com l’assessorament en matèria financera.

Investidura.

Acte formal per mitjà del qual el Congrés dels Diputats, després de l'exposició del seu programa de govern, concedeix la seva confiança a un candidat a qui escull com a president del Govern.

Inviolabilitat.

Prerrogativa de què gaudeixen els parlamentaris en virtut de la qual estan exempts de responsabilitat per les manifestacions escrites i orals que facin en el transcurs d'una sessió parlamentària, així com pels vots que puguin emetre en les decisions parlamentàries en les quals participin.

Junta de Portaveus.

Òrgan integrat pel president de la Cambra i pels portaveus dels grups parlamentaris. A les seves reunions, a més dels portaveus, hi podrà assistir un representant del Govern. Al Senat la Junta de Portaveus ha de ser oïda per fixar l'ordre del dia de les sessions plenàries, que és determinat pel president, d'acord amb la Mesa; és oïda amb motiu de diverses iniciatives parlamentàries i respecte d'assumptes relacionats amb l'organització interna de la Cambra, la resolució de la qual correspon en general a la Mesa o a la Presidència. A més, en la pràctica s'ha convertit en un fòrum en què, sota l'autoritat del president del Senat, es fan suggeriments i observacions sobre qualsevol aspecte relacionat amb el funcionament de la Cambra.

Lectura única.

Procediment legislatiu especial la peculiaritat del qual rau en què el text legislatiu és directament debatut, i si escau aprovat, pel Ple de la Cambra sense que passi abans per comissió o ponència. Es pot fer servir en iniciatives legislatives la naturalesa o simplicitat de les quals ho permeten. El procediment ha de ser acordat pel Ple, a proposta de la Mesa, oïda la Junta de Portaveus.

Al Congrés dels Diputats es poden presentar esmenes de totalitat i a l'articulat; al Senat, propostes de vet exclusivament. El seu debat en Ple és el previst per als debats de totalitat o de propostes de vet, si n'hi ha.

Legislatura.

Període de temps pel qual es tria un Parlament o, el que és el mateix, el temps de durada del mandat dels membres d'una Cambra. En el cas del Congrés dels Diputats i del Senat la legislatura conclou en el moment de la dissolució de les Cambres i, en tot cas, quatre anys després de la data de les eleccions generals.

Lletrat major del Senat o secretari general.

Li correspon la direcció superior de l’assistència, el suport i l’assessorament jurídic, tècnic i administratiu dels òrgans de la Cambra, així com la prefectura dels serveis administratius que constitueixen l’Administració parlamentària, tasques que exercirà sota l’autoritat de la Mesa i del President. És designat per la Mesa del Senat, a proposta de la Presidència, entre funcionaris del Cos de Lletrats de les Corts Generals.

Majoria absoluta.

Regla per a l'adopció d'un acord en virtut de la qual és necessari el vot en el mateix sentit de més de la meitat de tots els membres de dret de la Cambra o de la comissió.

Majoria qualificada.

Regla per a l'adopció d'un acord en virtut de la qual és necessari el vot en el mateix sentit de percentatges especials, com ara dos terços o tres cinquens del nombre total dels membres de dret de la Cambra. No obstant això, de vegades la majoria absoluta es considera també una majoria qualificada.

Majoria simple.

Regla per a l'adopció d'un acord en virtut de la qual és necessari que el nombre de vots a favor sigui superior al de vots en contra, independentment del nombre de vots emesos. És la regla general per a l'adopció d'acords.

Mandat imperatiu.

Model de representació política en el qual el membre de l'assemblea no exerceix les seves funcions de forma independent, sinó complint les ordres directes del seu elector, sigui una institució o una persona. La Constitució espanyola el prohibeix quan estableix expressament en el seu article 67.2 que els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu.

Mesa de les comissions.

Òrgan compost, sempre no s’acordi cap altra cosa, per una Presidència, dues Sotspresidències i dues Secretaries. L’elecció té lloc en la primera reunió, en la qual s’observen les mateixes normes establertes per a l’elecció de la Mesa de la Cambra.

Mesa d’edat.

Òrgan transitori que s’estableix després de l’obertura de la sessió constitutiva del Senat, fins a la constitució de la Mesa definitiva. Les funcions es limiten a resoldre les qüestions de tràmit inicials. La presideix el senador o la senadora de més edat d’entre els presents, i són secretaris o secretàries els quatre més joves.

Mesa del Senat.

Òrgan rector de la Cambra format pel president, els vicepresidents (dos al Senat i quatre al Congrés dels Diputats) i quatre secretaris. La seva elecció per a cada legislatura té lloc en la sessió constitutiva de la Cambra. Les seves competències més importants són de caràcter parlamentari i administratiu.

Missatge motivat.

Document que el Senat remet al Congrés dels Diputats en concloure el procediment legislatiu mitjançant el qual posa en coneixement del Congrés si ha aprovat vet o esmenes a la iniciativa legislativa que aquesta Cambra li havia remès, amb una exposició dels motius dels acords esmentats.

Moció.

Iniciativa vinculada al control i impuls polític, que es presenta amb la finalitat que el Govern formuli una declaració sobre algun tema o remeti a les Corts Generals un projecte de llei, o que la Cambra deliberi i es pronunciï sobre un text de caràcter no legislatiu. Han d'anar acompanyades, si escau, d'una avaluació del seu cost econòmic. Poden ser presentades perquè es debatin en una sessió plenària o en una comissió. En el debat intervenen, a més de l'autor de la iniciativa, els representants dels grups parlamentaris. Són objecte de votació. (Vegeu "Moció conseqüència d'interpel·lació").

Moció de censura.

Instrument de control mitjançant el qual el Congrés dels Diputats exigeix responsabilitat política al Govern. Es troba en l'essència mateixa del règim parlamentari, fonamentat en la relació de confiança entre el Parlament i el Govern. La Constitució exigeix que, per ser aprovada, donin suport a la moció de censura la majoria absoluta dels diputats; en aquest cas el Govern ha de presentar la seva dimissió al Rei i s’ha d’investir president del Govern el candidat proposat en la moció de censura.

Moció conseqüència d'interpel·lació.

Iniciativa la presentació de la qual té el seu origen en el debat d'una interpel·lació en què la resposta per part del Govern no ha estat satisfactòria per al parlamentari que l’ha interposada. El seu contingut i tramitació són similars a les de les mocions ordinàries, tot i que el temps dels diversos torns d'intervenció és més reduït.

Moció incidental.

Qüestió que es pot plantejar en el decurs de qualsevol debat amb la finalitat de resoldre un dubte en la tramitació procedent per a la iniciativa que s'estigui debatent.

Obertura de la sessió.

Acte del president, en Ple o en comissió, per mitjà del qual s'assenyala que l'òrgan inicia el seu ordre del dia, de manera que tot allò que es faci, digui o acordi tindrà constància i validesa jurídica.

Obstrucció.

Comportament d'un parlamentari dirigit a impedir, de vegades abusant dels mitjans reglamentaris al seu abast, la tramitació d'assumptes o l'adopció d'acords en el si dels òrgans parlamentaris. Exemples d'obstrucció parlamentària són: l'abús de la paraula, les peticions reiterades i injustificades de quòrum per deliberar i votar, les sol·licituds de votació nominal o l'absentisme que impedeix aconseguir el quòrum necessari per a l'adopció d'acords.

Ordre del dia.

Relació dels assumptes que un òrgan parlamentari ha d’examinar en una reunió. L'ordre del dia es fixa prèviament a la reunió de l'òrgan, per la qual cosa s'evita que es puguin tractar temes per sorpresa o sense coneixement d'algun dels membres de la Cambra. La seva elaboració i modificació eventual té una gran importància perquè determina quina és la prioritat que s’assignarà a les diferents iniciatives que estiguin en tramitació. Al Senat l'ordre del dia del Ple el fixa el president d'acord amb la Mesa i oïda la Junta de Portaveus. El representant del Govern podrà incloure un sol assumpte amb caràcter prioritari. L'ordre del dia de les comissions el fixa el seu president, oïda la Mesa respectiva i tenint en compte, si escau, el programa de treballs de la Cambra. Un terç dels membres de la comissió pot incloure un sol assumpte amb caràcter prioritari.

Òrgans constitucionals.

Institucions previstes en la Constitució que conformen l'estructura política de l'Estat. Són la Corona, les Corts Generals, el Govern, el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional.

Petició.

(Vegeu "Dret de petició").

Període de sessions.

Marc temporal que fixa els moments en què les Cambres es poden reunir amb caràcter ordinari. La Constitució espanyola estableix que les Cambres s’han de reunir anualment en dos períodes ordinaris de sessions: el primer, de setembre a desembre, i el segon, de febrer a juny. No obstant això, és freqüent que les Cambres es reuneixin fora d'aquests períodes ordinaris en sessions extraordinàries.

Personal adscrit.

Personal que pertany a cossos de l'Administració General de l'Estat que està destinat a la Cambra per dur a terme funcions de seguretat i d'altres no atribuïdes estatutàriament als cossos de funcionaris de les Corts Generals. Amb independència de la seva permanència en els cossos d'origen en la situació de servei actiu, dependrà amb caràcter general del president i del secretari general de la Cambra.

Personal eventual.

Personal al qual correspon l'assistència directa i de confiança dels membres de la Mesa, de determinats parlamentaris i dels grups parlamentaris. El personal eventual és nomenat i separat lliurement pel president de la Cambra, a proposta del titular de l'òrgan al qual hagi de prestar assistència. En qualsevol cas, ha de cessar de manera automàtica quan cessi el titular de l'òrgan al qual serveixi.

Personal funcionari de les Corts Generals.

Personal de les Corts Generals que, en virtut de nomenament legal, hi està incorporat, amb caràcter permanent, mitjançant una relació estatutària de serveis professionals i retribuït amb càrrec al pressupost de les Corts. Ha de prestar els seus serveis al Congrés dels Diputats, al Senat o a la Junta Electoral Central, mitjançant l'acompliment de llocs de treball continguts en les plantilles orgàniques corresponents. Actualment hi ha els cossos de funcionaris de les Corts Generals següents: lletrats, arxivers-bibliotecaris, assessors facultatius, redactors taquígrafs i estenotipistes, tecnicoadministratius, administratius i uixers.

Personal laboral de la Cambra.

Personal encarregat de l’acompliment de funcions no atribuïdes estatutàriament als cossos de funcionaris de les Corts Generals, en els llocs de treball que amb aquest caràcter prevegi la plantilla orgànica. El personal contractat laboralment ho serà de cada Cambra. Al Senat hi ha els grups professionals següents: metges, analistes, programadors, infermers, auxiliars administratius, auxiliars d’informàtica, auxiliars d’audiovisuals, brigada de manteniment, i conductors i motoristes.

Ple.

Òrgan funcional de la Cambra format per tots els seus parlamentaris. El Ple coneix dels assumptes més rellevants i en la majoria dels casos té l'última paraula en el debat i aprovació de les iniciatives que les comissions hi sotmeten a la seva consideració. (Vegeu "Sessió plenària").

Ponència d'estudi.

Òrgan funcional creat en el si d'una comissió, format per un grup reduït de parlamentaris amb l'objecte d'estudiar un assumpte en concret. Els seus treballs s’acostumen a acabar amb la formulació d'un informe o una proposta a la comissió corresponent; una vegada fet això, s'extingeix.

Ponència legislativa.

Òrgan funcional creat en el si d'una comissió legislativa, format per representants dels grups parlamentaris, amb l'objecte d'informar sobre textos legislatius. En el Senat, amb caràcter general, disposa d'un termini de quinze dies per emetre el seu informe, comptats a partir de la data en què s’acabi el termini de presentació d'esmenes.

Portaveu.

Persona designada pel grup parlamentari per exercir-ne la representació en els diferents òrgans de la Cambra. Els portaveus dels grups parlamentaris es reuneixen en la Junta de Portaveus.

Pregunta.

Iniciativa de control que poden utilitzar els parlamentaris per interrogar el Govern sobre qüestions de la seva competència. Les preguntes s’han de formular mitjançant escrit dirigit al president de la Cambra. Poden ser de resposta escrita o de resposta oral, i aquesta es pot produir en el Ple o en comissió. No s'admeten preguntes d'interès personal exclusiu de qui les formula o de qualsevol altra persona singularitzada, ni les que representin consulta de caire estrictament jurídic.

Pregunta escrita.

Les preguntes per ser respostes per escrit pel Govern poden contenir més d'una qüestió. En el Senat es tramiten íntegrament per via electrònica, i es publiquen a la pàgina web de la Cambra. Es presenten mitjançant escrit dirigit a la Presidència del Senat. No estan sotmeses a un termini per formular-les. El Govern ha de remetre’n la resposta en els trenta dies següents a la seva comunicació. Si el Govern no fa arribar la resposta en aquest termini, el senador interrogant podrà sol·licitar la inclusió de la pregunta en l'ordre del dia de la sessió següent de la comissió competent per raó de la matèria, on rebrà el tractament de les preguntes orals.

Pregunta oral en comissió.

Les preguntes per a resposta oral en comissió han de reunir els mateixos requisits que les preguntes orals en sessió plenària, si bé no estan sotmeses a un termini per formular-les. En el Senat, una vegada qualificades per la Mesa de la Cambra i transcorreguts set dies des que es publiquen, estan en condicions de ser incloses en l'ordre del dia de la comissió. Els temps de paraula tenen més durada que en les de resposta en Ple. Només poden comparèixer per respondre aquest tipus de preguntes els ministres i els secretaris d'Estat.

Pregunta oral en Ple.

Les preguntes per a resposta oral en Ple han de contenir la breu i estricta formulació d'una sola qüestió. La inclusió de les preguntes en l'ordre del dia es fa aplicant un sistema de contingent per a cada grup parlamentari. Hi ha la possibilitat de substituir les preguntes presentades per d’altres relatives a assumptes acordats en el Consell de Ministres o per qüestions d'especial urgència o actualitat. Les preguntes es formulen des de l'escó. En primer lloc intervé el parlamentari que fa la pregunta, que formula la seva qüestió per ser contestat per un membre del Govern. A continuació, el parlamentari disposa d'un torn de rèplica i el membre del Govern, d'un torn de dúplica. En el Senat cadascun dels intervinents disposarà d'un temps de tres minuts en total per fer ús dels dos torns esmentats.

Prerrogatives parlamentàries.

La inviolabilitat, la immunitat i el fur especial formen part de l'estatut jurídic del parlamentari. Tenen com a finalitat no la d'atorgar-los una protecció o un tracte de favor enfront de la resta de ciutadans, sinó la de garantir el ple exercici de les funcions corresponents a la Cambra de la qual formen part, assegurant la seva independència respecte dels altres poders. (Vegeu "Inviolabilitat", "Immunitat" i "Fur especial").

Presa en consideració.

En la fase inicial del procediment legislatiu i per perfeccionar la iniciativa legislativa quan la proposta provingui dels parlamentaris mateixos, dels grups parlamentaris, dels Parlaments Autonòmics o quan es tracti d'una iniciativa legislativa popular (article 87.2 i 3 de la Constitució) cal que el Ple del Senat (quan es tracti de propostes de senadors o dels grups parlamentaris de la Cambra) o el Ple del Congrés dels Diputats (en els altres supòsits) facin seva aquesta proposta mitjançant un debat de totalitat i la votació subsegüent, que requereix majoria simple.

Presidència de Comissió.

Les comissions escullen entre els seus membres una Mesa com a òrgan rector, integrada per un president, dos vicepresidents i dos secretaris. El president de la comissió exerceix en l'àmbit de la comissió, entre altres funcions, les de convocatòria de les sessions de la comissió, fixació de l'ordre del dia, oïda la Mesa respectiva, presidència de les sessions i ordenació dels seus debats.

Presidència del Govern.

Càrrec unipersonal encarregat de la presidència i direcció de l'acció del Govern i de la coordinació dels altres membres que el formen, als quals nomena i cessa lliurement. La seva investidura requereix l'atorgament de la confiança del Congrés dels Diputats. La confiança s’ha de mantenir, perquè si es nega mitjançant l'aprovació d'una moció de censura o la denegació d'una qüestió de confiança, el Govern haurà de presentar la seva dimissió al Rei.

Presidència del Senat.

Càrrec unipersonal de màxima representació del Senat. És escollit pel Ple entre els seus membres al començament de cada legislatura. Entre les seves funcions més importants destaquen les de convocar les sessions plenàries i presidir-les, dirigir-ne els debats i mantenir l'ordre, per a la qual cosa pot imposar sancions i interpretar el Reglament de la Cambra. Presideix també la Mesa, la Junta de Portaveus i la Comissió de Nomenaments. (Vegeu "Mesa").

Pressupostos Generals de l'Estat.

Expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions i els drets que ha de liquidar durant l'exercici cadascun dels òrgans i entitats que formen part del sector públic estatal. El Senat, amb el Congrés dels Diputats, aprova els pressupostos generals de l'Estat. La tramitació del projecte de Llei de pressupostos segueix el procediment legislatiu ordinari, amb algunes particularitats entre les quals cal destacar que la tramitació gaudeix de preferència sobre els altres treballs de la Cambra, que les esmenes que impliquin la impugnació completa d'una secció es tramiten com a propostes de vet i que les esmenes que comportin augment de crèdit han de recollir una baixa de quantia igual en la mateixa secció.

Pressupost del Senat.

L'autonomia financera de les Cambres implica que cadascuna aprova de manera autònoma el seu propi pressupost, i així determinen el volum d'ingressos que necessiten per exercir les seves tasques. L'elaboració i aprovació del pressupost del Senat s'encomana a la seva Mesa. Una vegada aprovat, es remet al Govern perquè l’inclogui en el projecte de pressupostos generals de l'Estat. L'autonomia comprèn també la gestió i execució del pressupost. La fiscalització la realitza la Intervenció del Senat i l'aprovació de la liquidació l'efectua la Mesa.

Procediment legislatiu.

Successió d'actes parlamentaris necessaris perquè la Cambra aprovi una llei en exercici de la potestat legislativa. En són elements necessaris la publicitat, la possibilitat de formular esmenes (sobre el conjunt o a l'articulat), el debat contradictori i la votació. Es duu a terme en diferents òrgans: ponència, comissió i Ple. En el Senat el procediment legislatiu es desenvolupa en el termini de dos mesos, que es redueix a vint dies naturals en cas d'urgència (article 90 de la Constitució).

Procediment legislatiu de competència delegada en Comissió.

Procediment legislatiu especial que comporta eliminar l'aprovació final de la llei per part del Ple de la Cambra. L'article 75.3 de la Constitució impedeix que s’ocupi en determinades matèries. En el Senat l'acord per utilitzar aquest procediment l’adopta el Ple. Si s'aprova una proposta de vet en comissió, el Ple haurà de ratificar-la o rebutjar-la.

Procediment legislatiu d'urgència.

Procediment legislatiu especial que comporta escurçar els terminis de tramitació. En el Senat el Reglament preveu que la declaració d'urgència la pugui fer el Govern, el Congrés dels Diputats o la Mesa del Senat, d'ofici o a proposta d'un grup parlamentari o de vint-i-cinc senadors. Si es declara la urgència, el Senat disposa de només vint dies naturals per tramitar la iniciativa.

Procediment parlamentari.

Sèrie o successió d'actes que cal seguir per substanciar una iniciativa. La tramitació de cada tipus d'iniciativa, tant si està dirigida a l'aprovació d'una llei o d'un altre text normatiu com a emetre una autorització, a controlar el Govern o a impulsar l'acció del Govern en una determinada direcció o a l'elecció de determinats càrrecs, es regeix per un procediment específic.

Proposició de llei.

Iniciativa legislativa l'autor de la qual pot ser el Congrés dels Diputats, el Senat, una comunitat autònoma o un mínim de 500.000 ciutadans. Una vegada tramitada i aprovada per les Corts Generals, es convertirà en llei.

Proposició no de llei.

Iniciativa no legislativa vinculada al control i impuls polític que conté una proposta de resolució formulada pels grups parlamentaris a la Cambra perquè aquesta insti el Govern a adoptar alguna mesura o declaració o bé es pronunciï sobre alguna matèria en determinat sentit. Manquen d'efectes jurídics vinculants, de manera que les conseqüències de no observar-les s’han de canalitzar per mitjà de les vies per exercir el control polític del Govern. En el Senat aquest tipus d'iniciatives reben el nom de moció. (Vegeu "Moció").

Projecte de llei.

Iniciativa legislativa presentada pel Govern perquè les Corts Generals la tramitin i aprovin com a llei.

Publicacions oficials.

En l'àmbit parlamentari són publicacions oficials el Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG), que al seu torn té tres seccions (Corts Generals, Congrés dels Diputats i Senat), i els Diaris de Sessions. Tota la col·lecció de publicacions oficials es pot consultar per mitjà de la pàgina web. (Vegeu "Butlletí Oficial de les Corts Generals" i "Diari de Sessions").

Publicitat.

A més de les publicacions oficials, el Senat garanteix l'accés públic a la informació per mitjà de la pàgina web.

Qüestió de confiança.

Instrument d'exigència de responsabilitat política del Govern regulat en l'article 112 de la Constitució espanyola que permet al president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, plantejar davant el Congrés dels Diputats la sol·licitud que aquest li atorgui la seva confiança sobre el programa o sobre una declaració de política general del Govern mateix. La confiança s'entendrà atorgada quan hi estigui a favor la majoria simple dels diputats. Si el Congrés nega la seva confiança al Govern, aquest ha de presentar la seva dimissió al Rei.

Qüestió d'ordre.

Sol·licitud d'observança del Reglament que pot suscitar un parlamentari en qualsevol moment d'un debat, citant l'article o articles l'aplicació dels quals reclama.

Quòrum.

Nombre de membres que han d'estar presents perquè l'òrgan parlamentari pugui deliberar o adoptar acords.

Reforma constitucional.

Modificació del text constitucional en virtut de la qual s'afegeix o suprimeix algun contingut o bé se substitueix el text existent per un altre. La nostra Constitució es qualifica de rígida perquè per reformar-la s’exigeixen majories molt qualificades (articles 167 i 168).

Reglament parlamentari.

Norma superior de l'ordenament parlamentari que conté les regles d'organització i funcionament de la Cambra. L’aprova cada Cambra en exercici de l'autonomia que té atribuïda constitucionalment. Malgrat la seva denominació, els Reglaments parlamentaris tenen una força equivalent a la de les normes amb rang de llei. El Reglament i la seva reforma requereixen ser aprovats per majoria absoluta de la Cambra.

Registre d'interessos.

Registre públic constituït en cadascuna de les Cambres en el qual s'inscriuen les declaracions d'activitats i de béns patrimonials i rendes que han de formular els diputats i senadors a l'inici del seu mandat, quan es produeixin modificacions en les situacions declarades i en perdre la condició de parlamentaris. Qualsevol ciutadà pot consultar el contingut d'aquestes declaracions per mitjà de la pàgina web de la Cambra corresponent.

Rèplica.

Intervenció que es produeix en un debat després que el seu autor hagi rebut resposta a una pregunta, interpel·lació o presa de posició en relació amb alguna iniciativa parlamentària. Acostumen a ser torns breus que donen lloc a la dúplica amb la qual acaba el debat.

Saló de sessions.

Espai físic destinat a la celebració de sessions parlamentàries. Es reserva el terme saló per denominar la sala principal de la seu parlamentària en la qual es reuneix el Ple i distingir-la així d'altres de més reduïdes destinades a les sessions de comissions i ponències.

Secretaria General del Senat.

Conjunt de serveis administratius que formen l’Administració del Senat; li correspon l’assistència, el suport i l’assessorament jurídic, tècnic i administratiu dels òrgans de la Cambra. Està configurada amb criteris d'estricta legalitat, imparcialitat i professionalitat. Presta els serveis necessaris perquè la Cambra pugui exercir les seves funcions constitucionals. Es regeix per les normes aprovades per la Mesa del Senat, a la qual està sotmesa en tot moment, i per l'Estatut del Personal de les Corts Generals. Té al capdavant el lletrat major o secretari general, designat per la Mesa del Senat, a proposta del president, entre funcionaris del cos de lletrats de les Corts Generals, del qual depèn el personal de la Secretaria General, integrada per funcionaris de les Corts Generals, contractats laborals del Senat i personal adscrit..

Secretaria del Senat.

Membre de la Mesa del Senat, escollit en la sessió constitutiva de la Cambra entre els seus membres. Els secretaris supervisen i autoritzen, amb el vistiplau del president, les actes de les sessions plenàries i de la Mesa, així com les certificacions que calgui expedir; assisteixen el president en les sessions per assegurar l'ordre en els debats i la correcció en les votacions; col·laboren al normal desenvolupament dels treballs de la Cambra i exerceixen, a més, qualssevol altres funcions que els encomani el president o la Mesa. (Vegeu "Mesa del Senat").

Senat.

Cambra integrant de les Corts Generals, que representa el poble espanyol (article 66.1 de la Constitució) i que, a més, és la Cambra de representació territorial (article 69.1 de la Constitució). Està format per senadors que poden ser electes en circumscripcions o designats pels Parlaments autonòmics. El Senat participa, d'una banda, en les funcions legislatives, de control al Govern i d'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat. El seu paper habitual en el procediment legislatiu és el de segona lectura, pel qual es pot oposar a les decisions del Congrés dels Diputats o modificar-les mitjançant vets o esmenes. En la seva funció territorial té la competència prevista en l'article 155.1 de la Constitució. Al Senat hi ha una Comissió General de Comunitats Autònomes i s’hi celebren periòdicament debats sobre l'Estat de les Autonomies.

Senador.

Membre del Senat. Per ser escollit senador cal ser espanyol, major d'edat i complir els requisits establerts legalment. El senador pot ser escollit directament pels ciutadans en circumscripcions provincials i candidatures individuals o bé pot ser designat per un Parlament autonòmic. Tot senador té dret a participar en l'exercici de les funcions del Senat: legislar, controlar el Govern, aprovar els ingressos i despeses de l'Estat i la resta de les previstes en la Constitució i en les lleis.

Sessió extraordinària.

La Constitució permet celebrar sessions extraordinàries fora dels dos períodes ordinaris de sessions en què les Cambres es reuneixen anualment: el primer, de setembre a desembre, i el segon, de febrer a juny. Estan pensades per a assumptes que requereixen tramitació immediata sense que aquesta es pugui esperar fins al començament del període següent de sessions. S’han de convocar sobre un ordre del dia determinat i seran clausurades una vegada aquest s’hagi esgotat. El Senat es podrà reunir en sessions extraordinàries a petició del Govern, de la Diputació Permanent o de la majoria absoluta dels senadors.

Sessió plenària.

Reunió formal dels components del Ple de la Cambra per debatre i aprovar els assumptes de la seva competència. En el Senat, com a norma general, el Ple celebra les seves sessions de dimarts a dijous. L'ordre del dia del Ple el fixa el president, d'acord amb la Mesa i oïda la Junta de Portaveus. El representant del Govern pot incloure un sol assumpte amb caràcter prioritari. Les sessions plenàries del Senat són públiques, tret que a petició raonada del Govern o de cinquanta senadors s'acordi el contrari per la majoria absoluta de la Cambra. Seran secretes en els casos previstos en el Reglament del Senat. El caràcter públic de les sessions implica que hi poden acudir tant membres dels mitjans de comunicació degudament acreditats com el públic en general, que podrà seguir la sessió des de la tribuna, o mitjançant la retransmissió en directe que es fa per la pàgina web.

Sotspresidència del Senat.

Membre de la Mesa del Senat escollit en la sessió constitutiva de la Cambra entre els seus membres. Els vicepresidents, pel seu ordre, substitueixen el president i n’exerceixen les funcions en el cas de vacant, absència o impossibilitat. Exerceixen a més qualssevol altres funcions que els encomani el president o la Mesa. (Vegeu "Mesa del Senat").

Suplència del Reglament.

Facultat que correspon al president de la Cambra per satisfer les llacunes de regulació que pugui tenir el Reglament. En el Senat l'exerceix d'acord amb la Mesa de la Comissió de Reglament.

Suplicatori.

Instrument processal mitjançant el qual la sala penal del Tribunal Suprem sol·licita a la Cambra autorització per procedir per via penal contra un dels seus membres. La necessitat d'autorització forma part de la denominada immunitat parlamentària i permet a la Cambra comprovar, sense entrar a jutjar el fons de l'assumpte —la comissió o no d'un delicte—, si darrere de l'acusació contra un parlamentari s'oculta una persecució política.

Tribuna d'oradors.

Plataforma elevada i amb faristol des de la qual els parlamentaris es dirigeixen a la Cambra en els debats parlamentaris.

Torn d'acceptació o rebuig d'esmenes.

Fase del debat parlamentari d'una moció en la qual l'autor d'aquesta accepta o rebutja les esmenes presentades pels altres parlamentaris.

Torn en contra.

És un torn durant un debat en el qual l'intervinent es pronuncia en contra de la iniciativa o text debatut, és a dir, advoca per rebutjar-lo.

Torn de paraula.

És el moment limitat temporalment i distribuït en un ordre concret durant el qual el parlamentari pot fer la seva intervenció oral.

Torn de portaveus.

Torn de paraula emprat pels portaveus dels grups parlamentaris per fixar la seva posició sobre la iniciativa que s'estigui debatent.

Unió Interparlamentària (UIP).

Organització Internacional dels Parlaments dels Estats sobirans, creada el 1889. Aquest fòrum de diàleg d'àmbit mundial treballa per la pau i la cooperació entre els pobles i per la consolidació de la democràcia representativa, donant suport als esforços de les Nacions Unides, els objectius de les quals comparteix i amb la qual treballa en estreta cooperació. La pàgina web i les publicacions de la UIP són una reconeguda font d'informació sobre temes parlamentaris.

Urgència.

La declaració d'urgència en el procediment legislatiu comporta escurçar els terminis establerts amb caràcter ordinari per a cadascuna de les seves fases. La declaració d'urgència pot sortir del Govern, del Congrés dels Diputats o del Senat mateix. (Vegeu "Procediment d'urgència").

Ús de les llengües cooficials de les comunitats autònomes.

El Reglament del Senat regula la utilització de les llengües cooficials a la Cambra. A més del castellà es poden fer servir en alguns debats i publicacions les llengües cooficials reconegudes pels Estatuts d'autonomia de les seves respectives comunitats autònomes. Així passa en la primera intervenció del president del Senat davant el Ple de la Cambra; en les intervencions que es produeixin en les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes; en les intervencions que tinguin lloc en el Ple en ocasió del debat de les mocions; en la publicació d'iniciatives quan siguin presentades, a més de castellà, en qualsevol altra de les llengües oficials esmentades; en la presentació d'escrits al Registre de la Cambra per part dels senadors, i en els escrits que els ciutadans i les institucions dirigeixin al Senat.

Vet.

Rebuig del Senat al projecte o proposició de llei que li ha estat remès, després que el Congrés dels Diputats l’hagi tramitat, que requereix l'aprovació per majoria absoluta dels senadors. Per superar aquest vet, el Congrés dels Diputats haurà de ratificar per idèntica majoria absoluta el text remès inicialment, o per majoria simple si han transcorregut dos mesos des que s’ha interposat.

Viatge oficial.

Desplaçament efectuat per un parlamentari, una delegació parlamentària o un òrgan de la Cambra per atendre convocatòries d'actes i reunions de caràcter oficial, ja sigui d’àmbit nacional o internacional.

Visita oficial.

Visita que fan a la Cambra parlamentaris, delegacions o autoritats d'altres països, en el marc d'actes i reunions de caràcter públic i oficial.

Votació.

Procediment mitjançant el qual els òrgans col·legiats adopten les seves decisions. En el cas del Parlament, el seu caràcter d'òrgan deliberant fa que normalment vagi precedida d'un debat sobre la qüestió que serà sotmesa a votació. Hi ha diversos sistemes de votació: per assentiment, ordinària, nominal, que pot ser pública o secreta, i aquesta, al seu torn, per paperetes o per boles blanques i negres.

Votació per assentiment.

Procediment pel qual s'entén aprovada una proposta si, una vegada enunciada pel president de la sessió, no suscita oposició dels parlamentaris assistents.

Votació nominal.

Procediment de votació en el qual queda constància de la relació nominal de votants. Pot ser pública o secreta. En el Senat, en la votació nominal pública, un secretari va cridant, per ordre alfabètic, cadascun dels membres de la Cambra, que hauran de respondre si voten "sí", "no" o si s'abstenen. La votació nominal pública també es pot fer mitjançant procediment electrònic. En la votació nominal secreta, que es pot dur a terme per paperetes o pel sistema de boles blanques i boles negres, un secretari va cridant, per ordre alfabètic, cadascun dels membres de la Cambra, que haurà de dipositar la papereta o la bola en el lloc corresponent.

Vot.

Dret del parlamentari a expressar la seva voluntat sobre qualsevol assumpte que sigui sotmès a votació a la Cambra o a la comissió de la qual formi part. Pot ser afirmatiu o negatiu i hi pot haver abstenció. És un dret personal indelegable.

Vot particular.

Proposta per la qual els parlamentaris o grups parlamentaris manifesten la seva intenció de defensar en el Ple les esmenes a un projecte o proposició de llei que, havent estat defensades en comissió, no han estat incorporades al dictamen aprovat per aquesta.

Vot ponderat.

Votació en la qual un parlamentari, normalment el portaveu d'un grup parlamentari, emet tants vots com escons té el grup esmentat.