Ir al Contenido (Presione enter)

21 AGOST 2019

XIII LEGISLATURA

Diccionari de termes

Termes generals

Abstenció.

Manifestació de voluntat expressada en una votació, per mitjà de la qual un parlamentari, sense desentendre’s de l’assumpte, decideix no votar ni a favor ni en contra.

Acatament de la Constitució.

Promesa o jurament que han de fer els parlamentaris de respectar i complir la Constitució. L’acte d’acatament és condició ineludible exigida pels Reglaments de les Cambres per poder adquirir plenament la condició de parlamentari.

Acta.

Document formal en el qual queda constància de la celebració de la reunió d'un òrgan de la Cambra, dels noms dels assistents i dels acords aconseguits.

Al·lusions.

Torn d'intervenció que podrà concedir el president de la sessió a un parlamentari quan, en el desenvolupament dels debats, algun dels intervinents faci manifestacions que impliquin judicis de valor o inexactituds sobre la persona o els actes del parlamentari esmentat.

Assemblea Parlamentària de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).

Fòrum de cooperació interparlamentària en el qual participen parlamentaris dels vint-i-vuit països membres de l'Aliança Atlàntica, que es reuneixen per debatre i adoptar resolucions sobre assumptes relacionats amb la defensa, la seguretat i la cooperació.

Assemblea Parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE).

Fòrum de cooperació interparlamentària en el qual participen parlamentaris dels cinquanta-sis Estats membres de l’OSCE, amb l'objecte d'enfortir la democràcia, prevenir les crisis i gestionar les conseqüències dels conflictes que es produeixin a la seva àrea mitjançant el diàleg i la negociació. Participa activament en la supervisió de processos electorals.

Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.

Fòrum de cooperació interparlamentària format per parlamentaris dels quaranta-set Estats membres del Consell d'Europa, que es reuneixen per debatre i adoptar resolucions relatives, entre d’altres matèries, a drets humans i a la democràcia.

Assemblea Parlamentària Euromediterrània (APEM).

Fòrum de cooperació interparlamentària dirigit a fomentar el diàleg polític entre els parlamentaris dels països mediterranis i a assistir, impulsar i contribuir a la consolidació i desenvolupament del “Procés de Barcelona”.

Assemblea parlamentària internacional.

Fòrum de cooperació interparlamentària format per membres dels parlaments nacionals, normalment incardinat a una organització internacional, que desenvolupa labors d'impuls polític i de control dels seus òrgans executius. Vegeu: “Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa”, “Assemblea Parlamentària de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE)”, “Assemblea Parlamentària de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN)”, “Unió Interparlamentària” i “Assemblea Parlamentària Euromediterrània”.

Assentiment.

Forma d'adoptar acords en els òrgans parlamentaris que consisteix en l'anunci de l'acord per part de la Presidència de l'òrgan corresponent, sense que això susciti objecció o oposició per part dels parlamentaris presents.

Assignació constitucional.

Un dels conceptes retributius que perceben els parlamentaris per l'exercici de les seves funcions, i que es consigna en els pressupostos de les Cambres.

Associació de Senats Europeus.

Fòrum de cooperació interparlamentària en el qual participen els presidents dels Senats dels Estats d'Europa. Els seus objectius són el desenvolupament de la cooperació entre els seus membres, la promoció del bicameralisme en el marc de les democràcies parlamentàries i el reforçament de la identitat i de la consciència europees.

Autonomia parlamentària.

Capacitat reconeguda a les Cambres per la Constitució espanyola en el seu article 72.1, per decidir per si mateixes les seves normes de funcionament (autonomia normativa), el seu finançament i els seus pressupostos (autonomia financera), els seus òrgans rectors i el seu aparell administratiu (autonomia organitzativa i funcional).

Autorització de tractats internacionals.

Funció atribuïda per la Constitució a les Corts Generals en la conclusió i denúncia dels tractats internacionals (articles 93 i 94.1 de la Constitució).