Ir al Contenido (Presione enter)

26 AGOST 2019

XIII LEGISLATURA

Diccionari de termes

Termes generals

Circumscripció electoral.

Divisió del territori a la qual s'atribueixen un o diversos dels escons que s’han d’elegir. És un dels elements essencials del sistema electoral.

Comissió.

Òrgan parlamentari funcional, format per un nombre reduït de membres de la Cambra en proporció al pes numèric que hi té el seu grup; és competent per a determinades matèries i actua de vegades com a òrgan preparatori de l'activitat del Ple i en altres casos com a òrgan amb competències pròpies. Existeixen diversos tipus de comissions: permanents (legislatives i no legislatives); d'investigació, especials i comissions mixtes (Congrés dels Diputats-Senat). Són competències destacades de les comissions dictaminar textos legislatius i celebrar sessions informatives amb membres del Govern, autoritats, funcionaris i altres personalitats, així com tramitar preguntes orals i mocions.

Comissió d'investigació.

Comissió que es crea amb l'objecte d'investigar sobre qualsevol assumpte d'interès públic. Es regula en l'article 76 de la Constitució i en els Reglaments de les Cambres. Les seves conclusions no són vinculants per als tribunals ni afecten les resolucions judicials, sense perjudici que el resultat de la investigació sigui comunicat al ministeri fiscal per exercir, quan escaigui, les accions que corresponguin. Els ciutadans tenen l'obligació imposada per la Constitució de comparèixer-hi al davant si són convocats.
Al Senat la seva creació exigeix acord del Ple, a proposta del Govern o de vint-i-cinc senadors que no pertanyin al mateix grup parlamentari.
 

Comissió especial.

Comissió no legislativa i no permanent que es crea amb l'objecte d'estudiar un assumpte d'interès públic. Generalment la seva finalitat és concreta, desenvolupa els seus treballs durant un termini determinat i acostuma a acabar amb l'elaboració d'un informe.
Al Senat la seva creació exigeix acord del Ple, a proposta del Govern o de vint-i-cinc senadors que no pertanyin al mateix grup parlamentari.
 

Comissió General de les Comunitats Autònomes.

Comissió singular del Senat, caracteritzada perquè la integren el doble de senadors que la resta de les comissions de la Cambra i perquè hi poden intervenir els presidents de les comunitats autònomes, amb veu però sense vot. S’hi desenvolupa el debat sobre l'Estat de les Autonomies.

Comissió mixta.

Comissió formada per diputats i senadors. A més de les que s'acordi constituir com a òrgans de treball conjunt de totes dues Cambres, la Constitució espanyola en recull la creació en l'article 74.2 per a la resolució de determinats conflictes que es puguin produir entre el Congrés dels Diputats i el Senat, i en l'article 167 per resoldre les discrepàncies en la reforma ordinària de la Constitució.

Comissió permanent legislativa.

Comissió constituïda per a la durada de tota la legislatura i que entre les seves funcions té la de tramitació d'iniciatives legislatives. Normalment hi ha una comissió permanent legislativa per cada Ministeri del Govern.

Comissió permanent no legislativa.

Comissió constituïda per a la durada de tota la legislatura i que no intervé en la funció legislativa de la Cambra. Entre les matèries de les quals s'ocupa destaquen l'estatut dels parlamentaris, el Reglament de la Cambra o la tramitació de les peticions que formulen els ciutadans en l'exercici del dret de petició.

Comunicació del Govern.

Instrument que permet que el Govern remeti a la Cambra una informació i hi produeixi un debat amb l'objecte de conèixer-ne el seu parer. Com a conseqüència del debat d'una comunicació els grups parlamentaris poden presentar mocions al Senat i propostes de resolució al Congrés dels Diputats.

Conferència de Presidents d'Assemblees Parlamentàries Europees.

Fòrum integrat pels presidents dels Parlaments nacionals dels quaranta-set Estats membres del Consell d'Europa i dels quals tenen l'estatut d'observador en l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. Es reuneix amb periodicitat biennal. Té com a objecte abordar temes concrets d'actualitat sobre la base de documents de discussió prèviament preparats pel país amfitrió.

Conferència de Presidents de Parlaments de la Unió Europea i del Parlament Europeu.

Fòrum integrat pels presidents de tots els Parlaments dels Estats membres de la Unió Europea i pel president del Parlament Europeu. En les últimes convocatòries també s'hi han incorporat els presidents de les Assemblees dels països candidats. Té com a objectiu promoure el diàleg i l'intercanvi de bones pràctiques entre els Parlaments que la integren i coordinar la cooperació interparlamentària entre ells. Es reuneix amb periodicitat anual.

Conferència de Presidents de Parlaments del món.

Fòrum que reuneix presidents de Parlaments de tot el món sota els auspicis de la Unió Interparlamentària (UIP) i que té com a objectiu expressar, al més alt nivell, el compromís dels Parlaments amb l'enfortiment dels sistemes internacionals multilaterals, la pau, la seguretat, la democràcia i els drets humans. Es reuneix cada cinc anys.

Conferència parlamentària internacional.

Reunió, habitualment de caràcter periòdic, en la qual participen delegacions de Parlaments nacionals amb la finalitat de debatre i pronunciar-se políticament sobre qüestions de la seva competència.

Congrés dels Diputats.

Cambra de les Corts Generals formada per 350 diputats, tots escollits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que estableix la llei. Representa el poble espanyol i té funcions legislatives, de control polític i de nomenament de membres d'òrgans constitucionals, entre d’altres.

Constitució del Senat.

Primera sessió de la Cambra després de les eleccions generals, que marca l'inici de la legislatura. En la sessió de constitució del Senat es produirà l'elecció dels membres de la Mesa de la Cambra: el president, dos vicepresidents i quatre secretaris. D'altra banda, els senadors han de prestar jurament o promesa d’acatament de la Constitució.

Control del Govern i impuls polític.

Funció pròpia de les Cambres que consisteix a obtenir informació del Govern, sotmetre a debat contradictori la seva actuació i instar-li a orientar la seva política en una determinada línia. Les iniciatives parlamentàries a través de les quals s'articula aquesta funció són les preguntes, les interpel·lacions, les mocions (en el Senat) i proposicions no de llei (al Congrés dels Diputats), les mocions conseqüència d'interpel·lació, els debats sobre les comunicacions i informes remesos pel Govern, les compareixences i les comissions d'investigació i especials.

Conveni col·lectiu del personal laboral del Senat.

Acord aconseguit entre la representació de l'Administració parlamentària i els representants sindicals del personal laboral del Senat, i aprovat per la Mesa de la Cambra, que regula el règim jurídic del personal laboral que presta serveis a la Cambra i n’estableix les condicions d'accés, drets i obligacions i règim disciplinari.

Convenis entre comunitats autònomes.

Els acords entre comunitats autònomes són instruments de cooperació autonòmica. Són objecte d'examen per part de les Corts Generals. Si es tracta de convenis que les comunitats autònomes estableixen entre si per a la gestió i prestació de serveis propis d’aquestes, s'han de comunicar a les Corts Generals perquè les Cambres en prenguin coneixement. En els altres supòsits, els acords de cooperació necessitaran l'autorització de les Corts Generals.

Convenis internacionals.

També anomenats tractats internacionals, són acords de caràcter vinculant entre Estats o altres entitats amb personalitat jurídica internacional. En alguns casos aquests convenis han de ser autoritzats per les Corts Generals (vegeu “Autorització de tractats internacionals”), mentre que en d’altres n’hi ha prou que les Cambres siguin informades de la seva conclusió (article 94.2 de la Constitució).

Convocatòria.

Acte de crida dirigit als membres dels òrgans col·legiats, necessari perquè es puguin reunir i adoptar acords vàlidament. En el cas de les Corts Generals, l'article 67.3 de la Constitució estableix que les reunions dels parlamentaris que se celebrin sense convocatòria reglamentària no vincularan les Cambres i no podran exercir les seves funcions ni exercir els seus privilegis. Així mateix, l'article 79.1 de la Constitució determina que per adoptar acords el Congrés dels Diputats i el Senat hauran d'estar reunits reglamentàriament, la qual cosa comporta la necessitat d'una convocatòria prèvia.

Cortesia parlamentària.

Conjunt de regles de correcció no escrites que els parlamentaris han de complir com a mostra de respecte cap als altres parlamentaris, cap a la Cambra i cap als ciutadans.

Corts Generals.

El Parlament espanyol és bicameral i rep el nom de Corts Generals. Les Corts Generals representen el poble espanyol i estan formades pel Senat i el Congrés dels Diputats. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, n’aproven els pressupostos, controlen l'acció del Govern i disposen de les altres competències que els atribueix la Constitució.

Credencial.

Document expedit per la Junta Electoral Provincial que certifica que un candidat a senador o a diputat ha resultat electe en les eleccions corresponents. En el cas dels senadors designats per les comunitats autònomes, la credencial és expedida pel seu respectiu Parlament autonòmic.

Crida a la qüestió.

Facultat del president de la Cambra dirigida a mantenir l'ordre en el debat, que li permet sol·licitar al parlamentari que estigui en ús de la paraula que s’ajusti al tema que s'està tractant, si considera que fa digressions estranyes a l’objecte del debat o si torna al que ja s’ha discutit o votat.

Crida a l'ordre.

Facultat del president de la Cambra dirigida a mantenir l'ordre en les discussions i dirigir els debats quan un parlamentari profereixi paraules ofensives al decòrum de la Cambra o dels seus membres, de les institucions de l'Estat o de qualsevol altra persona o entitat, o quan amb interrupcions o de qualsevol altra forma alteri el curs del debat. Després d'haver cridat tres vegades a l'ordre un parlamentari en una mateixa sessió, el president li podrà imposar, sense debat, la prohibició d'assistir a la resta de la sessió i fins i tot fer-la extensiva a la sessió següent. En el cas de reincidència o de negativa a atendre els requeriments d'abandonar el saló de sessions, es podran adoptar sancions més greus, que poden arribar a la suspensió en l'exercici de la funció parlamentària pel termini màxim d'un mes.