Ir al Contenido (Presione enter)

18 SETEMBRE 2019

XIII LEGISLATURA

Diccionari de termes

Termes generals

Debat.

Part essencial dels procediments parlamentaris que consisteix en la confrontació de les opinions i arguments. Normalment és públic i permet manifestar-se a favor i en contra de l'assumpte debatut.

Debat de totalitat.

Fase del procediment legislatiu que té lloc durant la deliberació en sessió plenària amb la finalitat de permetre un examen sobre el conjunt del projecte o proposició de llei.
En el Senat es produeix immediatament després de la presentació del dictamen de la comissió. Consta d'un torn a favor i un altre en contra sobre el conjunt del text, més la intervenció dels portaveus dels grups parlamentaris que ho desitgin. Tot seguit es debatran les propostes de vet i els vots particulars amb les esmenes que no s'hagin incorporat al dictamen en la fase de comissió.
 

Debat sobre l'Estat de les Autonomies.

Debat que té lloc en la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat. El Reglament en preveu la celebració anual. Hi intervenen el president del Govern, els presidents de les comunitats autònomes i de les ciutats amb Estatut d'autonomia i els membres de la Comissió General, que examinen la situació de l'Estat des de la perspectiva territorial.

Delegació parlamentària.

Parlamentari o parlamentaris designats pels òrgans de les Cambres o pels grups parlamentaris amb la finalitat de participar en les relacions parlamentàries bilaterals o multilaterals de caràcter internacional.

Diari de sessions.

Publicació oficial en la qual es recullen les transcripcions de les sessions del Ple, de la Diputació Permanent i de les comissions. Reprodueix les intervencions dels oradors i deixa constància de les incidències produïdes i del resultat de les votacions, si escau.

Diplomàcia parlamentària.

Activitat desenvolupada pels Parlaments en l'àmbit internacional amb la finalitat de complementar la política exterior impulsada pels Governs.

Diputació Permanent.

Òrgan encarregat de convocar sessions extraordinàries i de vetllar pels poders de la Cambra quan no estigui reunida o quan ha esgotat el seu mandat o està dissolta i fins que es constitueixi la nova Cambra. La presideix el president de la Cambra i la integren un mínim de vint-i-un parlamentaris triats pels grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica. Es constitueix al principi de la legislatura.

Direcció d'Assistència Tecnicoparlamentària.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de la preparació, assessorament, assistència, suport i execució en les matèries pròpies de la competència del Ple, la Diputació Permanent, la Mesa i la Junta de Portaveus.

Direcció d'Estudis.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de la realització d'estudis i anàlisis relacionades amb l'activitat constitucional i parlamentària, així com amb els assumptes de la Unió Europea.

Direcció de Comissions.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de la preparació, assessorament, assistència, suport i execució en les matèries pròpies de la competència de les comissions de la Cambra.

Direcció de Documentació.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de la realització de treballs documentals relacionats amb l'activitat de la Cambra.

Direcció de Pressupostos i Contractació.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de l'assessorament i gestió en les matèries relatives a la contractació, patrimoni mobiliari i artístic, pressupost i comptabilitat de la Cambra.

Direcció de Recursos Humans i Govern Interior.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de la gestió, assessorament i control en matèries pròpies del personal que presta els seus serveis a la Secretaria General de la Cambra, així com referent a prestacions a parlamentaris. Li corresponen a més les matèries no atribuïdes específicament a d’altres Direccions que afectin el govern interior de la Cambra.

Direcció de Relacions Institucionals.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada del suport, assistència i assessorament en matèria de relacions amb els mitjans de comunicació, imatge institucional i protocol de la Cambra, així com la informació interna i externa i la supervisió de la pàgina web de la Cambra.

Direcció de Relacions Internacionals.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de la preparació, organització i gestió dels assumptes internacionals i de la cooperació interparlamentària de la Cambra.

Direcció de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de l'assessorament i gestió en les matèries relacionades amb el sistema informàtic i les comunicacions de la Cambra.

Direcció Tècnica d'Infraestructures.

Unitat de la Secretaria General de la Cambra encarregada de l'assessorament i gestió en matèria d'edificis i instal·lacions de la Cambra.

Disciplina de grup.

Ús parlamentari en virtut del qual els parlamentaris segueixen les indicacions que efectuen els grups parlamentaris en relació amb les diferents activitats que es fan a la Cambra, especialment en relació amb el sentit del vot.

Disciplina parlamentària.

Mesures aplicades pel president de la Cambra amb l'objecte de mantenir l'ordre en el debat i a les sales de reunió. A aquest efecte, el president pot, en funció de la gravetat de l'actuació, efectuar crides a l'ordre o a la qüestió, prohibir l'assistència a una reunió i fins i tot acordar la suspensió en l'exercici de la funció parlamentària, tot això en els termes previstos en el Reglament de la Cambra.

Dissolució.

En la majoria dels casos, decisió adoptada mitjançant Decret pel president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, que posa fi al mandat dels diputats, dels senadors o de tots dos i que comporta la convocatòria d'eleccions. Amb la dissolució entra en funcionament la Diputació Permanent. Es produeix la dissolució automàtica en el supòsit de reforma extraordinària de la Constitució (article 168) i en el de fracàs del procés d'investidura (article 99). Vegeu “Diputació Permanent”.

Dret de petició.

Dret fonamental regulat en la Constitució (arts. 29 i 77), amb l'exercici del qual un ciutadà o un col·lectiu pot sol·licitar a una institució pública que adopti una determinada decisió o actuï d'una manera concreta.
En el cas del Senat existeix un procediment especial per exercitar el dret de petició, que s’ha de presentar per escrit, i en queda prohibida la presentació directa per manifestacions ciutadanes. Una vegada presentades les peticions, seran examinades per la Comissió de Peticions. En l'informe que ha d'emetre en cada període ordinari de sessions, que és objecte de consideració pel Ple del Senat, ha de figurar la decisió adoptada respecte de cadascuna de les peticions, amb indicació, si escau, de l'autoritat a la qual s’ha remès perquè la respongui. Les respostes que es rebin es traslladaran als seus autors.
 

Dúplica.

Torn d'intervenció que consisteix en la resposta a la rèplica, que acostuma a tancar el debat referit a la pregunta, interpel·lació o presa de posició en relació amb la iniciativa parlamentària que es tracti.