El Congrés del Diputats i el Senat estan dissolts des del dia 24 de setembre de 2019. I es tornarán a constituir el dia 3 de desembre de 2019

Ir al Contenido (Presione enter)

22 OCTUBRE 2019

XIII LEGISLATURA

Diccionari de termes

Termes generals

Majoria absoluta.

Regla per a l'adopció d'un acord en virtut de la qual és necessari el vot en el mateix sentit de més de la meitat de tots els membres de dret de la Cambra o de la comissió.

Majoria qualificada.

Regla per a l'adopció d'un acord en virtut de la qual és necessari el vot en el mateix sentit de percentatges especials, com ara dos terços o tres cinquens del nombre total dels membres de dret de la Cambra. No obstant això, de vegades la majoria absoluta es considera també una majoria qualificada.

Majoria simple.

Regla per a l'adopció d'un acord en virtut de la qual és necessari que el nombre de vots a favor sigui superior al de vots en contra, independentment del nombre de vots emesos. És la regla general per a l'adopció d'acords.

Mandat imperatiu.

Model de representació política en el qual el membre de l'assemblea no exerceix les seves funcions de forma independent, sinó complint les ordres directes del seu elector, sigui una institució o una persona. La Constitució espanyola el prohibeix quan estableix expressament en el seu article 67.2 que els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu.

Mesa del Senat.

Òrgan rector de la Cambra format pel president, els vicepresidents (dos al Senat i quatre al Congrés dels Diputats) i quatre secretaris. La seva elecció per a cada legislatura té lloc en la sessió constitutiva de la Cambra. Les seves competències més importants són de caràcter parlamentari i administratiu.

Missatge motivat.

Document que el Senat remet al Congrés dels Diputats en concloure el procediment legislatiu mitjançant el qual posa en coneixement del Congrés si ha aprovat vet o esmenes a la iniciativa legislativa que aquesta Cambra li havia remès, amb una exposició dels motius dels acords esmentats.

Moció.

Iniciativa vinculada al control i impuls polític, que es presenta amb la finalitat que el Govern formuli una declaració sobre algun tema o remeti a les Corts Generals un projecte de llei, o que la Cambra deliberi i es pronunciï sobre un text de caràcter no legislatiu. Han d'anar acompanyades, si escau, d'una avaluació del seu cost econòmic. Poden ser presentades perquè es debatin en una sessió plenària o en una comissió. En el debat intervenen, a més de l'autor de la iniciativa, els representants dels grups parlamentaris. Són objecte de votació. Vegeu “Moció conseqüència d'interpel·lació”.

Moció conseqüència d'interpel·lació.

Iniciativa la presentació de la qual té el seu origen en el debat d'una interpel·lació en què la resposta per part del Govern no ha estat satisfactòria per al parlamentari que l’ha interposada. El seu contingut i tramitació són similars a les de les mocions ordinàries, tot i que el temps dels diversos torns d'intervenció és més reduït.

Moció de censura.

Instrument de control mitjançant el qual el Congrés dels Diputats exigeix responsabilitat política al Govern. Es troba en l'essència mateixa del règim parlamentari, fonamentat en la relació de confiança entre el Parlament i el Govern. La Constitució exigeix que, per ser aprovada, donin suport a la moció de censura la majoria absoluta dels diputats; en aquest cas el Govern ha de presentar la seva dimissió al Rei i s’ha d’investir president del Govern el candidat proposat en la moció de censura.

Moció incidental.

Qüestió que es pot plantejar en el decurs de qualsevol debat amb la finalitat de resoldre un dubte en la tramitació procedent per a la iniciativa que s'estigui debatent.