El Congrés del Diputats i el Senat estan dissolts des del dia 24 de setembre de 2019. I es tornarán a constituir el dia 3 de desembre de 2019

Ir al Contenido (Presione enter)

20 OCTUBRE 2019

XIII LEGISLATURA

Diccionari de termes

Termes generals

Període de sessions.

Marc temporal que fixa els moments en què les Cambres es poden reunir amb caràcter ordinari. La Constitució espanyola estableix que les Cambres s’han de reunir anualment en dos períodes ordinaris de sessions: el primer, de setembre a desembre, i el segon, de febrer a juny. No obstant això, és freqüent que les Cambres es reuneixin fora d'aquests períodes ordinaris en sessions extraordinàries.

Personal adscrit.

Personal que pertany a cossos de l'Administració General de l'Estat que està destinat a la Cambra per dur a terme funcions de seguretat i d'altres no atribuïdes estatutàriament als cossos de funcionaris de les Corts Generals. Amb independència de la seva permanència en els cossos d'origen en la situació de servei actiu, dependrà amb caràcter general del president i del secretari general de la Cambra.

Personal eventual.

Personal al qual correspon l'assistència directa i de confiança dels membres de la Mesa, de determinats parlamentaris i dels grups parlamentaris. El personal eventual és nomenat i separat lliurement pel president de la Cambra, a proposta del titular de l'òrgan al qual hagi de prestar assistència. En qualsevol cas, ha de cessar de manera automàtica quan cessi el titular de l'òrgan al qual serveixi.

Personal funcionari de les Corts Generals.

Personal de les Corts Generals que, en virtut de nomenament legal, hi està incorporat, amb caràcter permanent, mitjançant una relació estatutària de serveis professionals i retribuït amb càrrec al pressupost de les Corts. Ha de prestar els seus serveis al Congrés dels Diputats, al Senat o a la Junta Electoral Central, mitjançant l'acompliment de llocs de treball continguts en les plantilles orgàniques corresponents. Actualment hi ha els cossos de funcionaris de les Corts Generals següents: lletrats, arxivers-bibliotecaris, assessors facultatius, redactors taquígrafs i estenotipistes, tecnicoadministratius, administratius i uixers.

Personal laboral de la Cambra.

Personal encarregat de l'acompliment de funcions no atribuïdes estatutàriament als cossos de funcionaris de les Corts Generals, en els llocs de treball que amb aquest caràcter prevegi la plantilla orgànica. El personal contractat laboralment ho serà de cada Cambra.
Al Senat hi ha els grups professionals següents: metges, analistes, programadors, infermers, guies, auxiliars administratius, auxiliars d'informàtica, auxiliars d'audiovisuals, electricistes, brigada de manteniment, i conductors i motoristes.
 

Petició.

Vegeu “Dret de petició”.

Ple.

Òrgan funcional de la Cambra format per tots els seus parlamentaris. El Ple coneix dels assumptes més rellevants i en la majoria dels casos té l'última paraula en el debat i aprovació de les iniciatives que les comissions hi sotmeten a la seva consideració. Vegeu “Sessió plenària”.

Ponència d'estudi.

Òrgan funcional creat en el si d'una comissió, format per un grup reduït de parlamentaris amb l'objecte d'estudiar un assumpte en concret. Els seus treballs s’acostumen a acabar amb la formulació d'un informe o una proposta a la comissió corresponent; una vegada fet això, s'extingeix.

Ponència legislativa.

Òrgan funcional creat en el si d'una comissió legislativa, format per representants dels grups parlamentaris, amb l'objecte d'informar sobre textos legislatius.
En el Senat, amb caràcter general, disposa d'un termini de quinze dies per emetre el seu informe, comptats a partir de la data en què s’acabi el termini de presentació d'esmenes.
 

Portaveu.

Persona designada pel grup parlamentari per exercir-ne la representació en els diferents òrgans de la Cambra. Els portaveus dels grups parlamentaris es reuneixen en la Junta de Portaveus.

Pregunta.

Iniciativa de control que poden utilitzar els parlamentaris per interrogar el Govern sobre qüestions de la seva competència. Les preguntes s’han de formular mitjançant escrit dirigit al president de la Cambra. Poden ser de resposta escrita o de resposta oral, i aquesta es pot produir en el Ple o en comissió. No s'admeten preguntes d'interès personal exclusiu de qui les formula o de qualsevol altra persona singularitzada, ni les que representin consulta de caire estrictament jurídic.

Pregunta escrita.

Les preguntes per ser respostes per escrit pel Govern poden contenir més d'una qüestió.
En el Senat es tramiten íntegrament per via electrònica, i es publiquen a la pàgina web de la Cambra. Es presenten mitjançant escrit dirigit a la Presidència del Senat. No estan sotmeses a un termini per formular-les. El Govern ha de remetre’n la resposta en els trenta dies següents a la seva comunicació. Si el Govern no fa arribar la resposta en aquest termini, el senador interrogant podrà sol·licitar la inclusió de la pregunta en l'ordre del dia de la sessió següent de la comissió competent per raó de la matèria, on rebrà el tractament de les preguntes orals.
 

Pregunta oral en comissió.

Les preguntes per a resposta oral en comissió han de reunir els mateixos requisits que les preguntes orals en sessió plenària, si bé no estan sotmeses a un termini per formular-les.
En el Senat, una vegada qualificades per la Mesa de la Cambra i transcorreguts set dies des que es publiquen, estan en condicions de ser incloses en l'ordre del dia de la comissió. Els temps de paraula tenen més durada que en les de resposta en Ple. Només poden comparèixer per respondre aquest tipus de preguntes els ministres i els secretaris d'Estat.
 

Pregunta oral en Ple.

Les preguntes per a resposta oral en Ple han de contenir la breu i estricta formulació d'una sola qüestió. La inclusió de les preguntes en l'ordre del dia es fa aplicant un sistema de contingent per a cada grup parlamentari. Hi ha la possibilitat de substituir les preguntes presentades per d’altres relatives a assumptes acordats en el Consell de Ministres o per qüestions d'especial urgència o actualitat. Les preguntes es formulen des de l'escó. En primer lloc intervé el parlamentari que fa la pregunta, que formula la seva qüestió per ser contestat per un membre del Govern. A continuació, el parlamentari disposa d'un torn de rèplica i el membre del Govern, d'un torn de dúplica.
En el Senat cadascun dels intervinents disposarà d'un temps de tres minuts en total per fer ús dels dos torns esmentats.
 

Prerrogatives parlamentàries.

La inviolabilitat, la immunitat i el fur especial formen part de l'estatut jurídic del parlamentari. Tenen com a finalitat no la d'atorgar-los una protecció o un tracte de favor enfront de la resta de ciutadans, sinó la de garantir el ple exercici de les funcions corresponents a la Cambra de la qual formen part, assegurant la seva independència respecte dels altres poders. Vegeu “Inviolabilitat”, “Immunitat” i “Fur especial”.

Presa en consideració.

En la fase inicial del procediment legislatiu i per perfeccionar la iniciativa legislativa quan la proposta provingui dels parlamentaris mateixos, dels grups parlamentaris, dels Parlaments Autonòmics o quan es tracti d'una iniciativa legislativa popular (article 87.2 i 3 de la Constitució) cal que el Ple del Senat (quan es tracti de propostes de senadors o dels grups parlamentaris de la Cambra) o el Ple del Congrés dels Diputats (en els altres supòsits) facin seva aquesta proposta mitjançant un debat de totalitat i la votació subsegüent, que requereix majoria simple.

President de comissió.

Les comissions escullen entre els seus membres una Mesa com a òrgan rector, integrada per un president, dos vicepresidents i dos secretaris. El president de la comissió exerceix en l'àmbit de la comissió, entre altres funcions, les de convocatòria de les sessions de la comissió, fixació de l'ordre del dia, oïda la Mesa respectiva, presidència de les sessions i ordenació dels seus debats.

President del Govern.

Càrrec unipersonal encarregat de la presidència i direcció de l'acció del Govern i de la coordinació dels altres membres que el formen, als quals nomena i cessa lliurement. La seva investidura requereix l'atorgament de la confiança del Congrés dels Diputats. La confiança s’ha de mantenir, perquè si es nega mitjançant l'aprovació d'una moció de censura o la denegació d'una qüestió de confiança, el Govern haurà de presentar la seva dimissió al Rei.

President del Senat.

Càrrec unipersonal de màxima representació del Senat. És escollit pel Ple entre els seus membres al començament de cada legislatura. Entre les seves funcions més importants destaquen les de convocar les sessions plenàries i presidir-les, dirigir-ne els debats i mantenir l'ordre, per a la qual cosa pot imposar sancions i interpretar el Reglament de la Cambra. Presideix també la Mesa, la Junta de Portaveus i la Comissió de Nomenaments. Vegeu “Mesa”.

Pressupost del Senat.

L'autonomia financera de les Cambres implica que cadascuna aprova de manera autònoma el seu propi pressupost, i així determinen el volum d'ingressos que necessiten per exercir les seves tasques. L'elaboració i aprovació del pressupost del Senat s'encomana a la seva Mesa. Una vegada aprovat, es remet al Govern perquè l’inclogui en el projecte de pressupostos generals de l'Estat. L'autonomia comprèn també la gestió i execució del pressupost. La fiscalització la realitza la Intervenció del Senat i l'aprovació de la liquidació l'efectua la Mesa.

Pressupostos Generals de l'Estat.

Expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions i els drets que ha de liquidar durant l'exercici cadascun dels òrgans i entitats que formen part del sector públic estatal.
El Senat, amb el Congrés dels Diputats, aprova els pressupostos generals de l'Estat. La tramitació del projecte de Llei de pressupostos segueix el procediment legislatiu ordinari, amb algunes particularitats entre les quals cal destacar que la tramitació gaudeix de preferència sobre els altres treballs de la Cambra, que les esmenes que impliquin la impugnació completa d'una secció es tramiten com a propostes de vet i que les esmenes que comportin augment de crèdit han de recollir una baixa de quantia igual en la mateixa secció.
 

Procediment legislatiu.

Successió d'actes parlamentaris necessaris perquè la Cambra aprovi una llei en exercici de la potestat legislativa. En són elements necessaris la publicitat, la possibilitat de formular esmenes (sobre el conjunt o a l'articulat), el debat contradictori i la votació. Es duu a terme en diferents òrgans: ponència, comissió i Ple.
En el Senat el procediment legislatiu es desenvolupa en el termini de dos mesos, que es redueix a vint dies naturals en cas d'urgència (article 90 de la Constitució).
 

Procediment legislatiu de competència delegada en Comissió.

Procediment legislatiu especial que comporta eliminar l'aprovació final de la llei per part del Ple de la Cambra. L'article 75.3 de la Constitució impedeix que s’ocupi en determinades matèries.
En el Senat l'acord per utilitzar aquest procediment l’adopta el Ple. Si s'aprova una proposta de vet en comissió, el Ple haurà de ratificar-la o rebutjar-la.
 

Procediment legislatiu d'urgència.

Procediment legislatiu especial que comporta escurçar els terminis de tramitació.
En el Senat el Reglament preveu que la declaració d'urgència la pugui fer el Govern, el Congrés dels Diputats o la Mesa del Senat, d'ofici o a proposta d'un grup parlamentari o de vint-i-cinc senadors. Si es declara la urgència, el Senat disposa de només vint dies naturals per tramitar la iniciativa.
 

Procediment parlamentari.

Sèrie o successió d'actes que cal seguir per substanciar una iniciativa. La tramitació de cada tipus d'iniciativa, tant si està dirigida a l'aprovació d'una llei o d'un altre text normatiu com a emetre una autorització, a controlar el Govern o a impulsar l'acció del Govern en una determinada direcció o a l'elecció de determinats càrrecs, es regeix per un procediment específic.

Projecte de llei.

Iniciativa legislativa presentada pel Govern perquè les Corts Generals la tramitin i aprovin com a llei.

Proposició de llei.

Iniciativa legislativa l'autor de la qual pot ser el Congrés dels Diputats, el Senat, una comunitat autònoma o un mínim de 500.000 ciutadans. Una vegada tramitada i aprovada per les Corts Generals, es convertirà en llei.

Proposició no de llei.

Iniciativa no legislativa vinculada al control i impuls polític que conté una proposta de resolució formulada pels grups parlamentaris a la Cambra perquè aquesta insti el Govern a adoptar alguna mesura o declaració o bé es pronunciï sobre alguna matèria en determinat sentit. Manquen d'efectes jurídics vinculants, de manera que les conseqüències de no observar-les s’han de canalitzar per mitjà de les vies per exercir el control polític del Govern.
En el Senat aquest tipus d'iniciatives reben el nom de moció. Vegeu “Moció”.
 

Publicacions oficials.

En l'àmbit parlamentari són publicacions oficials el Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG), que al seu torn té tres seccions (Corts Generals, Congrés dels Diputats i Senat), i els Diaris de Sessions. Tota la col·lecció de publicacions oficials es pot consultar per mitjà de la pàgina web. Vegeu “Butlletí Oficial de les Corts Generals” i “Diari de Sessions”.

Publicitat.

A més de les publicacions oficials, el Senat garanteix l'accés públic a la informació per mitjà de la pàgina web.