El Congrés del Diputats i el Senat estan dissolts des del dia 24 de setembre de 2019. I es tornarán a constituir el dia 3 de desembre de 2019

Ir al Contenido (Presione enter)

21 OCTUBRE 2019

XIII LEGISLATURA

Diccionari de termes

Termes generals

Saló de sessions.

Espai físic destinat a la celebració de sessions parlamentàries. Es reserva el terme saló per denominar la sala principal de la seu parlamentària en la qual es reuneix el Ple i distingir-la així d'altres de més reduïdes destinades a les sessions de comissions i ponències.

Secretari del Senat.

Membre de la Mesa del Senat, escollit en la sessió constitutiva de la Cambra entre els seus membres. Els secretaris supervisen i autoritzen, amb el vistiplau del president, les actes de les sessions plenàries i de la Mesa, així com les certificacions que calgui expedir; assisteixen el president en les sessions per assegurar l'ordre en els debats i la correcció en les votacions; col·laboren al normal desenvolupament dels treballs de la Cambra i exerceixen, a més, qualssevol altres funcions que els encomani el president o la Mesa. Vegeu “Mesa del Senat”.

Secretaria General del Senat.

Conjunt de serveis administratius que formen l'Administració del Senat. Està configurada amb criteris d'estricta legalitat, imparcialitat i professionalitat. Presta els serveis necessaris perquè la Cambra pugui exercir les seves funcions constitucionals. Es regeix per les normes aprovades per la Mesa del Senat, a la qual està sotmesa en tot moment, i per l'Estatut del Personal de les Corts Generals. Té al capdavant el lletrat major o secretari general, designat per la Mesa del Senat, a proposta del president, entre funcionaris del cos de lletrats de les Corts Generals, del qual depèn el personal de la Secretaria General, integrada per funcionaris de les Corts Generals, contractats laborals del Senat i personal adscrit.

Senador.

Membre del Senat. Per ser escollit senador cal ser espanyol, major d'edat i complir els requisits establerts legalment. El senador pot ser escollit directament pels ciutadans en circumscripcions provincials i candidatures individuals o bé pot ser designat per un Parlament autonòmic. Tot senador té dret a participar en l'exercici de les funcions del Senat: legislar, controlar el Govern, aprovar els ingressos i despeses de l'Estat i la resta de les previstes en la Constitució i en les lleis.

Senat.

Cambra integrant de les Corts Generals, que representa el poble espanyol (article 66.1 de la Constitució) i que, a més, és la Cambra de representació territorial (article 69.1 de la Constitució). Està format per senadors que poden ser electes en circumscripcions o designats pels Parlaments autonòmics. El Senat participa, d'una banda, en les funcions legislatives, de control al Govern i d'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat. El seu paper habitual en el procediment legislatiu és el de segona lectura, pel qual es pot oposar a les decisions del Congrés dels Diputats o modificar-les mitjançant vets o esmenes. En la seva funció territorial té la competència prevista en l'article 155.1 de la Constitució. Al Senat hi ha una Comissió General de Comunitats Autònomes i s’hi celebren periòdicament debats sobre l'Estat de les Autonomies.

Sessió extraordinària.

La Constitució permet celebrar sessions extraordinàries fora dels dos períodes ordinaris de sessions en què les Cambres es reuneixen anualment: el primer, de setembre a desembre, i el segon, de febrer a juny. Estan pensades per a assumptes que requereixen tramitació immediata sense que aquesta es pugui esperar fins al començament del període següent de sessions. S’han de convocar sobre un ordre del dia determinat i seran clausurades una vegada aquest s’hagi esgotat.
El Senat es podrà reunir en sessions extraordinàries a petició del Govern, de la Diputació Permanent o de la majoria absoluta dels senadors.
 

Sessió plenària.

Reunió formal dels components del Ple de la Cambra per debatre i aprovar els assumptes de la seva competència.
En el Senat, com a norma general, el Ple celebra les seves sessions de dimarts a dijous. L'ordre del dia del Ple el fixa el president, d'acord amb la Mesa i oïda la Junta de Portaveus. El representant del Govern pot incloure un sol assumpte amb caràcter prioritari. Les sessions plenàries del Senat són públiques, tret que a petició raonada del Govern o de cinquanta senadors s'acordi el contrari per la majoria absoluta de la Cambra. Seran secretes en els casos previstos en el Reglament del Senat. El caràcter públic de les sessions implica que hi poden acudir tant membres dels mitjans de comunicació degudament acreditats com el públic en general, que podrà seguir la sessió des de la tribuna, o mitjançant la retransmissió en directe que es fa per la pàgina web.
 

Suplència del Reglament.

Facultat que correspon al president de la Cambra per satisfer les llacunes de regulació que pugui tenir el Reglament.
En el Senat l'exerceix d'acord amb la Mesa de la Comissió de Reglament.
 

Suplicatori.

Instrument processal mitjançant el qual la sala penal del Tribunal Suprem sol·licita a la Cambra autorització per procedir per via penal contra un dels seus membres. La necessitat d'autorització forma part de la denominada immunitat parlamentària i permet a la Cambra comprovar, sense entrar a jutjar el fons de l'assumpte —la comissió o no d'un delicte—, si darrere de l'acusació contra un parlamentari s'oculta una persecució política.