Ir al Contenido (Presione enter)

23 JULIOL 2019

XIII LEGISLATURA

Diccionari de termes

Termes generals

Vet.

Rebuig del Senat al projecte o proposició de llei que li ha estat remès, després que el Congrés dels Diputats l’hagi tramitat, que requereix l'aprovació per majoria absoluta dels senadors. Per superar aquest vet, el Congrés dels Diputats haurà de ratificar per idèntica majoria absoluta el text remès inicialment, o per majoria simple si han transcorregut dos mesos des que s’ha interposat.

Viatge oficial.

Desplaçament efectuat per un parlamentari, una delegació parlamentària o un òrgan de la Cambra per atendre convocatòries d'actes i reunions de caràcter oficial, ja sigui d’àmbit nacional o internacional.

Vicepresident del Senat.

Membre de la Mesa del Senat escollit en la sessió constitutiva de la Cambra entre els seus membres. Els vicepresidents, pel seu ordre, substitueixen el president i n’exerceixen les funcions en el cas de vacant, absència o impossibilitat. Exerceixen a més qualssevol altres funcions que els encomani el president o la Mesa. Vegeu “Mesa del Senat”.

Visita oficial.

Visita que fan a la Cambra parlamentaris, delegacions o autoritats d'altres països, en el marc d'actes i reunions de caràcter públic i oficial.

Vot.

Dret del parlamentari a expressar la seva voluntat sobre qualsevol assumpte que sigui sotmès a votació a la Cambra o a la comissió de la qual formi part. Pot ser afirmatiu o negatiu i hi pot haver abstenció. És un dret personal indelegable.

Vot particular.

Proposta per la qual els parlamentaris o grups parlamentaris manifesten la seva intenció de defensar en el Ple les esmenes a un projecte o proposició de llei que, havent estat defensades en comissió, no han estat incorporades al dictamen aprovat per aquesta.

Vot ponderat.

Votació en la qual un parlamentari, normalment el portaveu d'un grup parlamentari, emet tants vots com escons té el grup esmentat.

Votació.

Procediment mitjançant el qual els òrgans col·legiats adopten les seves decisions. En el cas del Parlament, el seu caràcter d'òrgan deliberant fa que normalment vagi precedida d'un debat sobre la qüestió que serà sotmesa a votació. Hi ha diversos sistemes de votació: per procediment electrònic (que és l'utilitzat habitualment), nominal per crida, per aixecats i asseguts, per assentiment, etc. Al seu torn, la votació nominal podrà ser pública o secreta.

Votació nominal.

Procediment de votació en el qual queda constància de la relació nominal de votants. Pot ser pública o secreta.
En el Senat, en la votació nominal pública, un secretari va cridant, per ordre alfabètic, cadascun dels membres de la Cambra, que hauran de respondre si voten “sí”, “no” o si s'abstenen. La votació nominal pública també es pot fer mitjançant procediment electrònic. En la votació nominal secreta, que es pot dur a terme per paperetes o pel sistema de boles blanques i boles negres, un secretari va cridant, per ordre alfabètic, cadascun dels membres de la Cambra, que haurà de dipositar la papereta o la bola en el lloc corresponent.
 

Votació per assentiment.

Procediment pel qual s'entén aprovada una proposta si, una vegada enunciada pel president de la sessió, no suscita oposició dels parlamentaris assistents.