Ir al Contenido (Presione enter)

27 MAIG 2017

XII LEGISLATURA

Preguntes freqüents

Activitat parlamentària

Quina informació s’ofereix per mitjà del calendari d’activitats? Es poden consultar els ordres del dia del Ple i de les comissions?

Des de la pantalla inicial de la pàgina web es pot accedir a un calendari d'activitats interactiu que mostra les reunions que s'han celebrat o les previsions de convocatòries. Hi apareixen ombrejats en color vermell els dies de Ple i subratllats els dies que contenen informació sobre alguna activitat. Una vegada seleccionat un dia o una setmana, es pot consultar l'hora de la convocatòria, així com l'ordre del dia de les reunions del Ple, de les comissions i de les ponències.
Una altra via per consultar l'agenda del dia és el botó “Agenda”, situat a la zona d'actualitat de la pantalla inicial. Al costat de cada convocatòria s'indica la via de retransmissió que es farà servir (Internet, satèl•lit o fibra).
A més del calendari general d'activitats, que permet la consulta de reunions parlamentàries, activitat institucional i internacional, de l'agenda del president del Senat i de les convocatòries de rodes de premsa, en diferents seccions de la pàgina es pot accedir a calendaris interactius per tipus d'activitat (és el cas del Ple i la Diputació Permanent o les publicacions oficials) o als ordres del dia de les sessions convocades (en l'apartat “Comissions i ponències”).
 

Com es pot seguir una sessió plenària en directe? I la sessió d’una comissió? Es podran desar i enviar els talls de vídeo?

Per facilitar el seguiment de l'activitat de la Cambra en temps real es crea la secció “El Senat en directe”.


Es podran emetre a través d'Internet (streaming) fins a quatre sessions simultàniament. La previsió d'emissions es podrà consultar amb caràcter previ a l'apartat “Programació TV Senat”.

 

El sistema permet emmagatzemar els talls de vídeo al disc dur de l’usuari en format MP4.


Una vegada acabada la sessió, l'accés als vídeos es pot fer des de la consulta de la sessió plenària o de comissió, i també des de la iniciativa concreta que hagi estat objecte de debat. Això facilita obtenir de manera relacionada tota la informació generada en el debat d'una iniciativa, ja que, juntament amb el vídeo, es podrà accedir als diaris de sessions, als resultats de les votacions, als textos aprovats i a tota la documentació relacionada amb els assumptes tractats.


Cal assenyalar, finalment, que el Senat emet en obert a través del satèl•lit Hispasat (Freqüència 11.972 en Vertical, Fec 3/4, Simbol rate 27.500).
 

Com es localitza una iniciativa?

La pàgina web ha estat pensada per mostrar al ciutadà d'una forma ràpida, fàcil i comprensible tota l'activitat que duu a terme el Senat.
El model de navegació permet als usuaris arribar al cor de l'activitat parlamentària, que és la tramitació de les diferents iniciatives que arriben o es presenten al Senat, des de diversos llocs del web:
1) Directament, des de la pantalla inicial, serà possible fer cerques partint d’un text lliure.
2) Des de la pantalla inicial es podran consultar les lleis en tramitació i tramitades, així com des del menú de navegació lateral en la secció d’“Actualitat”.
3) Des dels ordres del dia de les sessions plenàries es podran consultar cadascun dels assumptes tractats, oradors, vídeos, diaris de sessions, resultats de les votacions i textos aprovats. Així mateix, es podrà enllaçar amb tota la informació de cada iniciativa.
4) Cadascuna de les comissions disposa d’un sistema de navegació local, semblant al que es fa servir per accedir a l’activitat del Ple, des del qual es podran consultar les iniciatives en tramitació i tramitades.
5) A la fitxa de cada senador hi ha una pestanya dedicada a la seva activitat parlamentària, des de la qual es poden consultar les iniciatives que ha presentat. Hi ha una pestanya semblant a la fitxa de cada grup parlamentari del Senat, des d’on es podran consultar les iniciatives de les quals el grup és autor, així com les dels senadors que en formen part.
6) En darrer lloc, s’ha habilitat un cercador específic que permet localitzar qualsevol iniciativa en tramitació o tramitada, fent servir criteris cronològics, d’autor, d’òrgan competent per conèixer de l’assumpte i de tipologia. Des del resultat de la consulta serà possible accedir a tota la informació disponible de la iniciativa.
El detall de cada iniciativa es presenta amb un mateix format. A la capçalera es proporcionen les dades d'identificació de la iniciativa, on se’n mostren el títol i autor, situació, tipus d'iniciativa, dates de presentació i de qualificació, nombre d'expedient, procediment i òrgan competent per a la tramitació i la descripció de les àrees temàtiques en les quals s'emmarca. També s'inclou en la taula l'enllaç “Documents”, que permet visualitzar tots els escrits presentats associats a la iniciativa, així com l'enllaç als “Expedients relacionats”, en el cas que n’hi hagi. En les iniciatives de legislatures anteriors se n'inclou també la dada del número d’arxiu.
A continuació de les dades de capçalera es mostren totes les dades de tramitació, la complexitat de les quals varia en funció del tipus d'iniciativa. Les dades de tramitació es presenten per ordre cronològic, i inclouen enllaços a tots els textos, publicacions i vídeos que hi pugui haver de cada iniciativa.
 

Es poden conèixer quines són les iniciatives que ha presentat cada senador? I cada grup parlamentari?

A la fitxa de cadascun dels senadors hi ha una pestanya dedicada a la seva activitat parlamentària, des de la qual es poden consultar les iniciatives que ha presentat, amb enllaços a l'expedient, al Diari de Sessions i als talls de vídeo.
Hi ha una pestanya similar a la fitxa de cada grup parlamentari del Senat, des d’on es podran consultar les iniciatives de les quals el grup és autor, així com les dels senadors que en formen part.
 

Quines són les publicacions oficials i on es poden trobar?

En l'àmbit parlamentari són publicacions oficials el Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG), que al seu torn té tres seccions (Corts Generals, Congrés dels Diputats i Senat), i els Diaris de Sessions.
El Butlletí Oficial de les Corts Generals —secció Senat— és la publicació oficial on es reprodueixen els textos i documents la difusió dels quals sigui requerida per algun precepte del Reglament de la Cambra, sigui necessària perquè es conegui degudament i se’n faci la tramitació parlamentària adequada, o sigui ordenada per la Presidència del Senat. Es publica exclusivament en format electrònic a través del web del Senat des de l'1 de gener de 2011 i està estructurat en sis apartats: iniciatives legislatives, mocions, autoritzacions, altres activitats parlamentàries, normes sobre assumptes parlamentaris i Administració del Senat.
En el Diari de Sessions es recullen les transcripcions de les sessions del Ple de la Cambra, de la Diputació Permanent i de les comissions que no tinguin caràcter secret. Reprodueix les intervencions dels oradors deixant constància de les incidències produïdes i del resultat de les votacions, si escau.
Les publicacions oficials del Senat són accessibles des de la pantalla inicial de la pàgina web del Senat dins del bloc “Activitat parlamentària”. Comprenen l'activitat de la Cambra des de la Legislatura Constituent, l'any 1977. La pàgina web ofereix, en relació amb el Butlletí Oficial de les Corts Generals, secció Senat, l'opció de cerca per text, així com per dates mitjançant un calendari; al mateix temps, es facilita la possibilitat de comprovar l'autenticitat de les còpies per mitjà del codi de verificació electrònica (CVE). Per accedir a les publicacions oficials del Congrés dels Diputats i de les Corts Generals (també editades exclusivament en format electrònic des de l'1 d'agost de 2012) es facilita l'enllaç a la pàgina web del Congrés dels Diputats.
Les publicacions oficials del Senat durant el període històric, que comprèn els anys 1834 a 1923, són accessibles des de l'apartat “Arxiu. El Senat en la història”.
 

Quina informació proporciona el Senat sobre l'activitat internacional i institucional?

Des de la pantalla inicial s'habilita un accés directe a l'activitat internacional del Senat, en la qual s'ofereix informació sobre les diferents Assemblees i Conferències interparlamentàries, i sobre els Grups d'Amistat creats amb Cambres d'altres països amb els quals el Senat manté una especial relació de col•laboració.
D'altra banda, mitjançant el calendari d'activitats es poden consultar els viatges i visites programats que tenen caràcter internacional, així com l'activitat institucional. Tots dos tipus d'activitats es destacaran a la zona dedicada a les notícies d'actualitat quan siguin d'especial rellevància.
 

Quina informació d'actualitat ofereix la pàgina web? On es consulten les notícies?

La pantalla inicial de la pàgina web dóna accés directe a continguts d'actualitat.
N’ocupa una zona destacada el carrusel d'imatges, associat a un text explicatiu (slider), mitjançant el qual es comuniquen les notícies més rellevants.
L'accés a les “Notícies” proporciona informació sobre l'activitat del Senat i de l'Administració parlamentària que puguin resultar d'interès per als ciutadans, com ara la celebració de Jornades de Portes Obertes o els procediments de selecció de personal. A això cal afegir-hi els accessos directes al calendari d'activitats i a l'agenda del dia, que permeten consultar els ordres del dia de les reunions, així com la relació de les lleis en tramitació. La informació es completa amb la previsió d'emissions en directe i la programació TV Senat.
 

Administració parlamentària

Quines dades ofereix el Senat sobre la seva Administració?

La pàgina web conté informació sobre l’organització de la seva Administració, sobre la selecció del seu personal i sobre aspectes econòmics i de contractació. En concret, facilita les informacions següents:
- En matèria d'organització es pot accedir a les normes que regulen el funcionament de la Secretaria General, les seves funcions, els tipus de personal que hi treballa, les plantilles orgàniques i l'organigrama.
- En l'àmbit de la selecció del personal es publiquen totes les convocatòries de personal funcionari i laboral, oferint al mateix temps informació sobre les funcions de cada cos o grup professional i els requisits que s'exigeixen per participar en els processos. Aquesta informació es completa amb la relativa a l'activitat de formació que es desenvolupa al Senat.
- Per acabar, es publiquen les normes econòmiques i de contractació i, a la secció dedicada al perfil del contractant, tota la informació de les licitacions convocades i adjudicades.
 

Què és la Secretaria General?

La Secretaria General és el conjunt de serveis administratius que formen l'Administració del Senat. Està configurada amb criteris d'estricta legalitat, imparcialitat i professionalitat. Presta els serveis necessaris perquè la Cambra pugui exercir les seves funcions constitucionals. Es regeix per les normes aprovades per la Mesa del Senat, a la qual està sotmesa en tot moment, i per l'Estatut del Personal de les Corts Generals. Té al capdavant el lletrat major o secretari general, designat per la Mesa del Senat, a proposta del president, entre funcionaris del cos de lletrats de les Corts Generals, del qual depèn el personal de la Secretaria General, integrada per funcionaris de les Corts Generals, contractats laborals del Senat i personal adscrit.

Arxiu

És possible obtenir informació sobre totes les persones que han estat senadors al llarg de la història?

Sí. És possible obtenir informació sobre totes les persones que han estat senadors per mitjà de diverses vies. Des de la pàgina inicial, a la zona de “Senadors”, i des de l'apartat “Arxiu. El Senat en la història”.
Al mateix temps, es poden fer consultes per mitjà dels cercadors de la pàgina.
L'Arxiu també conté informació de tots aquells senadors que no van prendre possessió, és a dir, que van ser nomenats o escollits però que no van arribar a complir els altres requisits per poder prendre possessió del càrrec (no admesos, morts, etc.).
 

Quins tipus de senadors hi ha hagut en la història constitucional espanyola?

Pròcer és la denominació que en l'Estatut Reial (1834-1836) es donava als membres de la Cambra Alta, llavors anomenada Estament de Pròcers.
Els senadors vitalicis eren nomenats pel Rei per exercir el càrrec fins que morien.
Els senadors per dret propi eren els que determinaven les diferents constitucions per raó de les seves condicions personals especials, independentment de la voluntat de la Corona, com ara determinats membres de la Família Reial, grans d'Espanya i alts representants de l'exèrcit, clergat i institucions de l'Estat.
Els senadors designats eren escollits per les diferents corporacions civils, polítiques i religioses perquè les representessin a la Cambra.
 

Quina documentació puc consultar a l’Arxiu?

L'Arxiu comprèn el fons històric, de 1834 a 1923, i el fons actual, que comença el 1977. Cal destacar, del període de 1834 a 1923, la col•lecció completa de publicacions oficials i la sèrie d'expedients personals de pròcers i senadors.
La pàgina web possibilita a tots els ciutadans la consulta d’una gran part dels fons de l'Arxiu relacionats amb l'activitat parlamentària i amb els senadors. El material audiovisual i fotogràfic s'hi anirà incorporant a mesura que avancin les tasques de catalogació.
 

Quines funcions té un senador?

Tot senador participa en les funcions del Senat previstes en la Constitució i en les lleis. Les principals són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern.

Comissions i Ponències

Què és una comissió? De quins tipus n’hi ha i quines són les seves funcions?

Una comissió és un òrgan parlamentari funcional compost per un nombre reduït de membres de la Cambra en proporció al pes numèric que hi té el seu grup. És competent per a determinades matèries, i actua unes vegades com a òrgan preparatori de l'activitat del Ple i d’altres com a òrgan amb competències pròpies. Hi ha diversos tipus de comissions: permanents (legislatives i no legislatives), d'investigació, especials i Comissions Mixtes (Congrés dels Diputats-Senat). Són competències destacades de les comissions dictaminar textos legislatius i celebrar sessions informatives amb membres del Govern, autoritats, funcionaris i altres personalitats, així com tramitar preguntes orals i mocions.

Quants membres té una comissió?

Les comissions no tenen un nombre igual de membres. La regla general en la legislatura actual és de 26, nombre vàlid per a la immensa majoria de comissions permanents legislatives que es fixa a l'inici de la legislatura. Aquests membres es distribueixen proporcionalment entre els diversos grups parlamentaris. Algunes comissions, com per exemple la de Comunitats Autònomes i les Mixtes, poden tenir més membres, i d’altres, com ara la de Nomenaments, menys.

Composició del Senat

És fix el nombre de senadors?

No. Pot variar a l'alça o a la baixa quan canvia el nombre d'habitants de les diferents comunitats autònomes, ja que els Parlaments autonòmics designen un senador fix i un més per cada milió d'habitants. La variació del nombre de senadors es produeix al principi de cada legislatura (després de celebrar eleccions generals) i es pren com a referència el cens de població publicat l'1 de gener de l'any en què se celebren les eleccions.

Com s’escullen els senadors?

La majoria dels senadors (208) els escull directament la població, a raó de quatre per província. No obstant això, a les províncies insulars, cada illa o agrupació d'illes constitueix una circumscripció a l'efecte d'elecció, i així correspon escollir tres senadors a cadascuna de les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife) i un a cadascuna de les illes restants (Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma). Les poblacions de Ceuta i Melilla escullen dos senadors cadascuna. Els electors poden donar el seu vot a un màxim de tres candidats en les circumscripcions provincials, dues a Gran Canària, Mallorca, Tenerife, Ceuta i Melilla i un a les circumscripcions insulars restants. Obtenen escó els que aconsegueixin el nombre de vots més alt.


Una altra part dels senadors (58) la designen els Parlaments autonòmics en funció de la seva població, a raó d’un senador i un més per cada milió d'habitants del seu territori respectiu. Han d'assegurar, en qualsevol cas, la representació proporcional adequada.
 

Per quant temps s’escull el Senat?

Per quatre anys, però aquest termini es pot escurçar si el president del Govern en disposa la dissolució anticipada.

És possible consultar la composició del Senat en el passat?

Sí. Per mitjà de la pàgina web es pot consultar la composició del Senat i dels seus òrgans en legislatures passades. La informació s'ofereix agrupada en dos grans períodes, l'històric, de 1834 a 1923, i l'actual, que comença el 1977.

És possible consultar els resultats electorals?

Sí. Per mitjà de la pàgina web s’ofereix informació sobre els resultats de totes les eleccions al Senat que s’han celebrat des de 1977.

Com es pot trobar informació sobre un senador? Què conté el seu perfil?

En la secció “Senadors”, a la qual s'accedeix directament des de la pantalla inicial, es poden fer consultes sobre la composició del Senat, segons els criteris més diversos: alfabètic, geogràfic, pertinença a un grup parlamentari, composició dels òrgans de la Cambra i cronològic. Des del nom de cada senador se’n pot obrir el perfil o fitxa personal.


L'estructura de la fitxa d'un senador presenta una part fixa, amb les dades essencials (nom, circumscripció o designació, data d'alta, grup parlamentari al qual pertany, grup territorial del qual és membre, formació electoral per la qual es va presentar a les eleccions i pertinença a un partit polític) i amb els canals de participació amb els ciutadans que el senador mateix ha indicat (correu, perfils en xarxes socials i pàgines personals o blogs).


La resta de la informació de la fitxa del senador es mostra activant les pestanyes següents: “Càrrecs en el Senat”, “Activitat parlamentària” (que inclou les iniciatives de les quals és autor), “Biografia”, “Declaració d'activitats”, “Declaració de béns i rendes” i, si escau, “Altres legislatures en el Senat”.
 

Com es pot contactar amb un senador?

Un ciutadà pot entrar directament en contacte amb un senador mitjançant el correu i els mecanismes de participació, als quals es pot accedir o bé des de la fitxa del senador, o bé des de la secció “Participa-hi” de la zona de la pàgina web dedicada a les relacions amb els ciutadans.

Es poden conèixer les declaracions d’activitats dels senadors?

Sí. Les declaracions d'activitats, que han de formular els senadors a l'inici del seu mandat, quan es produeixin modificacions en les situacions declarades i quan perden la condició de parlamentaris, poden ser consultades per qualsevol ciutadà mitjançant la pàgina web, o bé des de la fitxa de cada senador, o bé des de la secció “Transparència”.

Es poden conèixer les declaracions de béns i rendes dels senadors?

Sí. Les declaracions de béns i rendes que han de formular els senadors poden ser consultades per qualsevol ciutadà mitjançant la pàgina web, o bé des de la fitxa de cada senador, o bé des de la secció “Transparència”.

Quines funcions té un senador?

Tot senador participa en les funcions del Senat previstes en la Constitució i en les lleis. Les principals són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern.

Quins deures té un senador?

Els senadors estan obligats a presentar declaració d'activitats i declaració de béns i rendes. Igualment, han de prestar jurament o promesa d’acatament de la Constitució i respectar el règim d'incompatibilitats. D'altra banda, tenen el dret i el deure d’assistir a les sessions plenàries i a les de les comissions de les quals formin part.

Quin és el règim d’incompatibilitats d’un senador?

Per garantir la independència dels parlamentaris en l'exercici de les seves funcions, la legislació electoral estableix que determinades professions o càrrecs públics no es poden exercir simultàniament amb el càrrec parlamentari. A aquest efecte, en prendre possessió, els parlamentaris han de formular una declaració d'activitats que és dictaminada per la comissió que s'ocupa de les incompatibilitats. En el cas que s'hi apreciï alguna incompatibilitat, l'afectat ha d'optar entre el seu escó i la condició o lloc que determina la incompatibilitat. Així mateix, estan obligats a comunicar qualsevol alteració que es produeixi en la seva situació durant la legislatura.

Què és la inviolabilitat parlamentària?

És una prerrogativa de què gaudeixen els parlamentaris en virtut de la qual estan exempts de responsabilitat per les manifestacions escrites i orals que efectuïn en el transcurs d'una sessió parlamentària, així com pels vots que puguin emetre en les decisions parlamentàries en les quals participin.

Què és la immunitat parlamentària?

És una prerrogativa en virtut de la qual els parlamentaris no poden ser inculpats ni processats sense l’autorització prèvia de la Cambra, sol•licitada mitjançant suplicatori. Amb aquesta exigència la Cambra pot comprovar, sense entrar a jutjar el fons de la qüestió —si s’ha comès o no un delicte—, si darrere de l'acusació contra un senador o diputat s'oculta una persecució política. A aquest efecte se segueix un procediment en el si de la Cambra, amb participació de l'afectat i que acaba amb la decisió corresponent mitjançant votació secreta. Aquesta prerrogativa no s'aplica quan es tracti d'un delicte flagrant.

Quant guanya un senador? Quin és el seu règim de protecció social?

Cada senador percep una assignació de 2.813,91 € al mes més una indemnització per a les despeses que li origini l'activitat de la Cambra de 1.822,38 € (869,09 € per als senadors per Madrid). A això s'hi afegeix el complement per raó del càrrec que tenen i una sèrie de prestacions que, a l'empara del Reglament del Senat, ha acordat la Mesa del Senat.
La protecció social dels senadors comprèn mantenir-los en alta, a càrrec de la Cambra, en el sistema de Seguretat Social, classes passives o mutualitat obligatòria al qual pertanyi cadascun d'ells.
Una vegada esdevinguda la pèrdua del mandat, tenen dret a percebre una indemnització per cessament (atès que no tenen dret al subsidi de desocupació) que és en tot cas incompatible amb qualsevol altra percepció. A més, les aportacions al pla de previsió social estan suspeses.
Així mateix, com a conseqüència de les últimes modificacions de la normativa corresponent, s'han derogat els complements de pensió (amb excepció dels senadors que ja n’haguessin meritat el dret a percebre'ls en acabar la IX Legislatura); el manteniment en alta de la Seguretat Social dels exparlamentaris majors de 55 anys i l'ajuda econòmica prevista per a aquests darrers, així com la prestació econòmica a favor del cònjuge vidu.
A la pàgina web del Senat es publica la relació de perceptors dels complements de pensió, ajudes i indemnitzacions, alhora que les quanties d’aquests. Així, les dades relatives a les pensions parlamentàries, al manteniment en alta en la Seguretat Social, a la complementació d'ingressos i a la indemnització per cessament estan permanentment actualitzades.
La informació detallada sobre el règim econòmic i protecció social dels senadors es pot trobar a les seccions “Senadors” (dins del bloc de “Composició i organització”) i “Transparència” (dins del bloc de “Relacions amb els ciutadans”). També s'ofereixen els conceptes i quanties de les subvencions als grups parlamentaris.
 

Hi ha quotes per gènere?

Sí. La Llei electoral exigeix, des de la reforma de 2007, que quan les candidatures s'agrupin en llistes —que és el més normal—, hauran de tenir una composició equilibrada de dones i homes.
Actualment hi ha 91 senadores. Aquesta xifra no representa certament una composició equilibrada respecte al total de membres del Senat (266). La raó d'aquest desfasament radica, en gran manera, en el sistema electoral del Senat, que dificulta les candidatures equilibrades, sobretot en comparació amb les del Congrés: els partits i coalicions acostumen a presentar tres candidats en la majoria de les circumscripcions, de manera que només es pot garantir una candidatura a qualsevol dels sexes. A més, l'elector pot donar els seus tres vots lliurement, per la qual cosa la paritat dependrà també de la seva selecció.
D'altra banda, en el cas dels senadors designats pels Parlaments autonòmics, l'exigència de distribució proporcional entre els seus grups parlamentaris també dificulta aquest equilibri, ja que hi ha grups que tan sols poden proposar un candidat, per la qual cosa forçosament un sexe es queda sense representació per aquesta via. Així mateix, el fet que algunes comunitats autònomes designin un nombre reduït i imparell de senadors contribueix a aquest resultat.
 

Quants membres té el Senat?

En la X Legislatura el Senat té 266 membres, dels quals 208 són electes i 58, designats pels Parlaments autonòmics.

Conèixer i visitar el Senat

Es pot sol•licitar una visita guiada al Senat? I assistir a una sessió plenària?

Sí. La pàgina web facilita la visita a la Cambra posant a la disposició dels ciutadans un formulari electrònic i informació sobre com arribar al Senat i en què consistirà la visita. El mateix passa si el que es desitja és assistir a una sessió plenària.
Els que no puguin desplaçar-se a la seu del Senat, podran descobrir-ne els edificis mitjançant una visita virtual que en mostra les sales, obres pictòriques, escultures i objectes decoratius.
Quant a les sessions plenàries, aquestes s'emeten en directe a través d'Internet i se’n poden consultar els enregistraments en qualsevol moment una vegada celebrades.
 

Què ofereix la Botiga del Senat?

La Botiga del Senat és un lloc obert al públic en el qual es poden trobar diversos objectes que reflecteixen motius històrics, artístics i simbòlics del Senat.
En de l'apartat “El Senat obre les seves portes” (al bloc “Conèixer el Senat”) hi ha la informació necessària per poder contactar amb la Botiga i consultar el catàleg de productes disponibles.
 

On es poden resoldre dubtes sobre la història, composició, funcions i procediments parlamentaris del Senat?

Per facilitar el coneixement de la institució s’han elaborat unes fitxes temàtiques sobre la història constitucional del Senat, la seva composició, la forma d’elecció i designació dels senadors, les funcions i els procediments parlamentaris. Hi ha disponibles un breu diccionari parlamentari i una selecció de preguntes freqüents a la zona superior de la pàgina des de qualsevol pantalla per la qual s’estigui navegant.

Què ofereix la secció “Biblioteca i recursos documentals”?

Les monografies i documents que custodia el Senat configuren un patrimoni bibliogràfic de gran valor cultural, que serveix de suport per a la realització dels treballs parlamentaris. La Biblioteca conté llibres en suport paper i electrònic organitzats en dos fons, antic i modern; mapes, publicacions periòdiques del segle XIX, manuscrits, partitures, làmines i gravats. El seu fons històric està en procés de digitalització.
És possible fer cerques en aquests recursos mitjançant el cercador general i les bases de dades bibliogràfiques i documentals, d'accés gratuït.
Les bibliografies sobre temes relacionats amb el Senat i els dossiers temàtics, que inclouen una selecció de legislació, monografies i revistes, plans i estadístiques dels àmbits autonòmic, estatal i europeu, estan permanentment actualitzats i disponibles per mitjà del web del Senat.
Al Senat es recullen, a més, informacions i documentació de la Unió Europea. En destaca la base de dades d'iniciatives legislatives i informes de la Comissió Europea (documents COM), que es complementa amb les opinions del Govern espanyol i el seguiment de l'estat de tramitació de cadascun dels projectes legislatius. El Senat participa en la base de dades IPEX, que ofereix la possibilitat de consulta centralitzada sobre el control dels Parlaments Nacionals sobre la política comunitària dels seus Governs respectius.
Així mateix, el Senat disposa de dues bases de dades que permeten als ciutadans conèixer les normes amb rang de llei autonòmica i l'activitat dels Parlaments autonòmics: CALEX (base de dades jurídica referida a les comunitats autònomes) i APCA (base de dades de l'activitat parlamentària autonòmica).
Per a la consulta presencial cal disposar d'una targeta d'investigador.
 

Edita el Senat llibres i fullets? Com es poden aconseguir?

Sí, el Senat edita llibres i fullets divulgatius.
El catàleg de publicacions no oficials del Senat es pot consultar a la pàgina web, a l'apartat “Biblioteca i recursos documentals”, on es faciliten les dades de contacte necessàries perquè els usuaris interessats puguin adquirir les publicacions disponibles.
 

Funcions del Senat. Procediments

Quines són les funcions principals del Senat?

Les principals funcions del Senat són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern. A més actua com a Cambra de representació territorial. Altres funcions rellevants són les relacionades amb l'autorització de determinats tractats o convenis internacionals i amb la designació de membres d'altres òrgans.

Es poden consultar les lleis que s’estan tramitant o que ja han estat aprovades?

Des de la pantalla inicial de la pàgina web es pot accedir directament a tota la informació relacionada amb les lleis que s'estan tramitant a les Corts Generals i les lleis que ja han estat aprovades i publicades al Butlletí Oficial de l'Estat.
En l'apartat “lleis en tramitació” es mostra la relació de totes les iniciatives legislatives que han tingut entrada en el Senat i que encara no han estat objecte de publicació al BOE. Així mateix, s'habilita un enllaç a la pàgina del Congrés dels Diputats per consultar les que s'han presentat en aquesta Cambra i estan encara en el tràmit de primera lectura.
Des del títol de la iniciativa s'accedeix a una pantalla que mostra tots els documents i publicacions oficials associats a la tramitació, tant en el seu pas pel Congrés com pel Senat, així com el detall de les sessions en les quals s'han debatut, inclòs el vídeo de la sessió.
En l'apartat “lleis aprovades” es mostren les ja publicades al BOE ordenades de la més recent a la més antiga i s'inclou un cercador per text lliure. Des de cadascuna de les lleis es pot consultar la tramitació completa de la iniciativa, així com la publicació de la norma mitjançant un enllaç a la pàgina web del Butlletí Oficial de l'Estat.
 

Quines són les fases del procediment legislatiu al Senat?

El procediment legislatiu és la successió d'actes parlamentaris necessaris perquè la Cambra aprovi una llei. En són elements necessaris la publicitat, la possibilitat de formular esmenes (sobre el conjunt o a l'articulat), el debat contradictori i la votació. Es duu a terme en diferents òrgans: ponència, comissió i Ple.
Al Senat el procediment legislatiu es desenvolupa en el termini de dos mesos, que es redueix a vint dies naturals en cas d'urgència.
El detall dels diferents tipus de procediments legislatius es poden consultar a la secció “Temes clau” del bloc “Conèixer el Senat”.
 

Què passa amb les esmenes i vets aprovats pel Senat?

El Senat pot aprovar esmenes (addicions, supressions o modificacions concretes del text tramitat) o vets (que impliquen un rebuig de la totalitat). Les primeres requereixen majoria simple de vots; els segons, majoria absoluta.
Les esmenes o vets aprovats pel Senat es remetran al Congrés dels Diputats, en el Ple dels quals se sotmetran a debat i votació. Les esmenes del Senat s'incorporen al text definitiu de la llei si el Congrés les ratifica per majoria simple. Els vets del Senat poden ser aixecats pel Congrés si ho decideix una majoria absoluta en els dos mesos següents o una majoria simple una vegada transcorregut aquest termini.
 

Què passa si el Senat no aprova esmenes o vets?

Si el Senat no aprova esmenes o vets el projecte queda definitivament aprovat com a llei. Es trasllada llavors al Govern per tal que el Rei en faci la sanció i promulgació i per a la publicació subsegüent al Butlletí Oficial de l'Estat.

Quines funcions té un senador?

Tot senador participa en les funcions del Senat previstes en la Constitució i en les lleis. Les principals són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern.

En què consisteix la funció de control i impuls polític? Per mitjà de quins procediments s’exerceix?

La funció de control i impuls polític consisteix a obtenir informació del Govern, sotmetre a debat contradictori la seva actuació i instar-lo a orientar la seva política en una línia determinada. Al Senat les iniciatives parlamentàries per mitjà de les quals s'articula aquesta funció són les preguntes, les interpel•lacions, les mocions, les mocions conseqüència d'interpel•lació, els debats sobre les comunicacions i informes remesos pel Govern, les compareixences i les comissions d'investigació i especials.
El Senat no participa en les mocions de censura ni en les qüestions de confiança.
 

Quins tipus de preguntes al Govern poden formular els senadors?

Les preguntes són iniciatives de control que poden emprar els parlamentaris per interrogar el Govern sobre qüestions de la seva competència. Les preguntes s’han de formular mitjançant escrit dirigit al president de la Cambra. Poden ser de resposta escrita o de resposta oral, i aquesta es pot produir en el Ple o en comissió. No s'admeten preguntes d'exclusiu interès personal de qui les formula o de qualsevol altra persona singularitzada, ni les que comportin consulta de caire estrictament jurídic.

Com es tramiten les preguntes per a resposta escrita per part del Govern?

Les preguntes per a resposta escrita per part del Govern, que poden contenir més d'una qüestió, es tramiten íntegrament per via electrònica i es publiquen a la pàgina web de la Cambra. El Govern ha de remetre’n la resposta en els trenta dies següents des que són comunicades. Si el Govern no en fa arribar la resposta en aquest termini, el senador interrogant podrà sol•licitar la inclusió de la pregunta en l'ordre del dia de la sessió següent de la comissió competent per raó de la matèria, on rebrà el tractament de les preguntes orals.

Com es tramiten les preguntes per a resposta oral en Ple? I les preguntes per a resposta oral en comissió?

Les preguntes per a resposta oral en Ple han de contenir la reduïda i estricta formulació d'una sola qüestió. La inclusió de les preguntes en l'ordre del dia s'efectua aplicant un sistema de contingent per a cada grup parlamentari. Hi ha la possibilitat de substituir les preguntes presentades per d’altres relatives a assumptes acordats en el Consell de Ministres o per qüestions d'urgència o actualitat especials. Les preguntes es formulen des de l'escó. En primer lloc intervé el parlamentari preguntant, que formula la seva qüestió perquè hi respongui un membre del Govern. A continuació, el parlamentari disposa d'un torn de rèplica i el membre del Govern, d'un torn de dúplica. Al Senat cadascun dels intervinents disposarà d'un temps de tres minuts en total per fer ús dels dos torns esmentats.
Les preguntes per a resposta oral en comissió han de reunir els mateixos requisits que les preguntes orals en sessió plenària, si bé no hi ha contingents i els temps de paraula tenen més durada que en les de resposta en Ple. Només poden comparèixer per respondre aquest tipus de preguntes els ministres i els secretaris d'Estat.
 

Quines funcions té un senador?

Tot senador participa en les funcions del Senat previstes en la Constitució i en les lleis. Les principals són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern.

Com es tramita una moció?

Una moció és una iniciativa vinculada al control i impuls polític, que es presenta amb la finalitat que el Govern formuli una declaració sobre algun tema o remeti a les Corts Generals un projecte de llei, o que la Cambra deliberi i es pronunciï sobre un text de caràcter no legislatiu. Han d'anar acompanyades, si escau, d'una avaluació del seu cost econòmic. Poden ser presentades perquè se’n produeixi el debat en una sessió plenària o en una comissió. En el debat intervenen, a més de l'autor de la iniciativa, els representants dels grups parlamentaris. Són objecte de votació.

Com es tramita una compareixença?

Les comissions poden reclamar, per mitjà del president de la Cambra, la presència de membres del Govern per ser informats sobre assumptes de la seva competència. Normalment ho fan a iniciativa d'un senador o d'un grup parlamentari. Les compareixences també poden ser sol•licitades pel Govern mateix, i les autoritza la Mesa de la comissió. Aquestes compareixences es regulen en l'article 66 del Reglament del Senat. A més, les comissions poden demanar la presència d'altres autoritats i funcionaris de l'Estat i de les comunitats autònomes, o d'altres persones, per ser informades sobre qüestions de la seva competència. En el debat intervenen, a més l'autor de la iniciativa, els representants dels grups parlamentaris.

Quina intervenció té el Senat en els tractats i acords internacionals?

La Constitució estableix en els seus articles 93, 94 i 96.2 les modalitats d'intervenció de les Corts Generals en la conclusió i denúncia dels tractats internacionals.
El procediment seguit amb els tractats internacionals segueix les mateixes fases bàsiques que els projectes i proposicions de llei. Presentar-los correspon sempre al Govern i hi intervenen el Congrés i el Senat.
En primer lloc, els tractats que es tramiten a l'empara de l'article 93 de la Constitució, aquells que atribueixen a una organització o institució internacional l'exercici de competències derivades de la Constitució (per exemple, els tractats d'adhesió, ampliació o reforma de la Unió Europea), es tramiten pel procediment de les lleis orgàniques i, per tant, requereixen per ser aprovats la majoria absoluta del Congrés en una votació sobre la totalitat.
En segon lloc, un ampli grup de tractats recollits per l'article 94.1 de la Constitució requereixen també l’autorització prèvia de les Corts Generals, però expressada sense forma de llei i per majoria simple de cada Cambra, amb la intervenció primer del Congrés i després del Senat. Aquest és el cas dels tractats de caràcter polític o militar; que afectin la integritat territorial de l'Estat o els drets i deures fonamentals establerts en el Títol I de la Constitució; que impliquin obligacions financeres per a la Hisenda Pública, o que comportin modificació o derogació d'alguna llei o exigeixin mesures legislatives per ser executats.
Concedida l'autorització per part de les dues Cambres, es comunica al Govern, que a partir d'aquest moment pot procedir a ratificar-los.
Finalment, per als tractats restants, no sotmesos a règim d'autorització, la Constitució només exigeix que les Cambres siguin informades de la seva conclusió (article 94.2 de la Constitució i 146 del Reglament del Senat).
La tramitació de l'autorització en el Senat té semblances amb el procediment legislatiu, amb algunes característiques singulars. La particularitat més destacada dels tractats tramitats a l'empara dels articles 93 i 94.1 és que no són susceptibles d'esmena. Únicament es poden presentar propostes de no-ratificació (subjectes al que es disposa per a les propostes de vet, cosa que equival a la necessitat de majoria absoluta per aprovar-les), d'ajornament de ratificació o de reserva (aquestes últimes, sempre que els tractats recullin aquesta possibilitat o que el seu contingut ho admeti). Si se’n presenten, es remeten a la Comissió d'Afers Exteriors, que eleva al Ple un dictamen o proposta raonada sobre si s’ha d'accedir o no a l'autorització.
En els casos en què la decisió del Senat sobre l'autorització difereixi de la del Congrés dels Diputats s’ha de constituir una Comissió Mixta. El text que aquesta elabori se sotmetrà directament al Ple del Senat, l'acord del qual es comunicarà al Govern i al Congrés dels Diputats.
La Cambra, a proposta d'un grup parlamentari o de vint-i-cinc senadors, pot requerir el Tribunal Constitucional perquè declari si un tractat o conveni sotmès a la seva consideració és o no contrari a la Constitució. Acordat el requeriment, se suspèn la tramitació fins a la decisió del Tribunal Constitucional.
 

Quina intervenció té el Senat en la designació de membres d’altres òrgans?

El Senat té encomanada la funció de designar membres d'altres òrgans constitucionals de l'Estat. Les propostes de nomenament, de designació o d'elecció de persones es regulen en els articles 184, 185 i 186 del Reglament del Senat. El Senat, entre d’altres, proposa la designació de quatre magistrats del Tribunal Constitucional, deu vocals del Consell General del Poder Judicial, sis consellers del Tribunal de Comptes, quatre membres del Consell d'Administració de la Corporació RTVE i un membre del Consell Consultiu de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. També nomena conjuntament amb el Congrés dels Diputats el Defensor del Poble.

Grups Parlamentaris i Partits Polítics

Què és un grup parlamentari?

El grup parlamentari és una agrupació de parlamentaris en funció de la seva adscripció política. Es constitueixen en les Cambres a l'inici de cada legislatura.
En el cas del Senat, cada grup parlamentari estarà format, almenys, per deu senadors. Cap senador podrà formar part de més d'un grup parlamentari. Els senadors que hagin concorregut a les eleccions formant part d'un mateix partit, federació, coalició o agrupació no podran formar més d'un grup parlamentari. Els senadors que no s'incorporin a un grup parlamentari de denominació específica passaran a integrar el Grup Mixt.
 

Quines funcions té un grup parlamentari?

El grup parlamentari exerceix un paper decisiu en la vida parlamentària: és el titular de l'exercici de diverses iniciatives, com ara les proposicions de llei i mocions; en els debats i deliberacions participa en els torns reservats als grups parlamentaris mitjançant el senador que lliurement designa; desenvolupa una labor de coordinació, repartiment de funcions i disciplina de vot en relació amb els seus membres; el seu portaveu participa en la Junta de Portaveus.

Quants grups parlamentaris hi ha al Senat?

Grup Parlamentari Popular en el Senado, Grup Parlamentari Socialista, Grup Parlamentari PODEMOS-En Comú-Compromís-En Marea, Grup Parlamentari Catalán en el Senado Democràcia i Llibertad, Grup Parlamentari de Esquerra Republicana, Grup Parlamentari Vasco en el Senado (EAJ-PNV), i Grup Parlamentari Mixto.

Quines funcions té un senador?

Tot senador participa en les funcions del Senat previstes en la Constitució i en les lleis. Les principals són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern.

Introducció

Quins són els objectius de la pàgina web del Senat?

La pàgina web del Senat és el resultat d'un procés de renovació tecnològica i de cultura organitzativa inspirat en el principi d'obertura del Senat als ciutadans.


La pàgina web del Senat millora el disseny, l'estructura de navegació i la presentació de la informació sobre la seva activitat, composició i funcions. Al mateix temps, incorpora continguts i eines nous per fer efectius els principis de transparència, rendició de comptes i participació, i avançar així en un camí ja iniciat amb la primera versió, que va entrar en funcionament el 1997, caracteritzat per oferir informació fiable, exhaustiva i actualitzada.


Amb l'objecte de respondre a les noves demandes de transparència, a la nova pàgina no només s'ofereix informació de qualitat, presentada de forma comprensible, intuïtiva i accessible, sinó que s'ofereixen canals d'obtenció d'informació i accés als serveis, i es facilita la reutilització de dades públiques. Un potent cercador permet trobar informació utilitzant text lliure.


Per facilitar la participació dels ciutadans es posen a la seva disposició canals de comunicació amb els senadors, grups parlamentaris, comissions i l'Administració parlamentària. Una altra novetat és l'obertura del compte institucional del Senat a la xarxa social Twitter, @SenadoEsp, amb vocació d'informar sobre l'activitat de la Cambra i mantenir un contacte directe amb els ciutadans responent als seus suggeriments, dubtes i sol•licituds d'informació.
 

A qui està dirigida la pàgina web?

El web del Senat està dirigit a tots els ciutadans i fa servir un llenguatge clar i concís per fer comprensible l'activitat parlamentària.

 

La navegació per la pàgina és intuïtiva i accessible, i ofereix en tots els casos informació fiable i veraç.


Els usuaris experts en temes polítics i jurídics i els investigadors podran trobar informació exhaustiva sobre l'activitat, tramitació de les diferents iniciatives, publicacions oficials i sobre la composició dels òrgans de la Cambra, tant la referida al període històric entre 1834 i 1923 com la posterior a 1977.


Per apropar la institució a un perfil concret d'usuaris, el que integren infants i joves, s'han creat continguts adaptats per a la secció anomenada “El Petit Senat”, amb els quals es podran familiaritzar amb la institució per mitjà de vinyetes, jocs i tests de coneixements.
 

Sí. La pàgina web ha estat desenvolupada seguint les pautes definides pel Consorci per a la World Wide Web (W3C) per obtenir el nivell AA. S'ha fet també un important esforç de formació perquè la introducció de continguts nous compleixi aquest nivell.


En qualsevol cas, és possible que, sobretot al principi, hi hagi zones o continguts concrets que desatenguin algun aspecte dels estàndards esmentats. El Senat es compromet a continuar treballant per millorar els nivells d'accessibilitat.
 

Quins són els canals de participació que obre la pàgina web?

Un dels objectius del nou web és facilitar la participació dels ciutadans. Per a això, es posen a la seva disposició els canals d'interacció de senadors i grups parlamentaris (correu, blogs, xarxes socials, pàgines personals, etc.) i es facilita el contacte amb les comissions i amb diverses unitats de la Secretaria General.


L'usuari també es pot connectar al Twitter de la institució, des del qual s'informarà sobre l'activitat de la Cambra i es respondrà als dubtes i sol•licituds d'informació que es formulin.


A l'efecte d'agrupar en un mateix accés aquests canals s'habilita des de la pantalla inicial de la pàgina una entrada única mitjançant el botó “Participa-hi”, situat a la zona dedicada a les relacions amb els ciutadans.
 

Com s’hi pot trobar informació?

L'estructura de la pàgina web permet una navegació intuïtiva des de la pàgina d'inici a través dels quatre grans apartats en què s'estructura la informació: activitat parlamentària, composició i organització, conèixer el Senat i relacions amb els ciutadans.

 

Aquestes quatre entrades romanen sempre actives a la barra superior de navegació. Des de la capçalera també es pot consultar el mapa del web i enllaçar amb els seus continguts.


Per facilitar l'accés a la informació s'ha desenvolupat un cercador general, la finestra d'accés del qual se situa a la capçalera de la pàgina i, per tant, és accessible permanentment des de qualsevol secció per on es navegui. Permet la cerca de qualsevol informació mitjançant la introducció d'un text lliure.


Hi ha, a més, canals d'atenció telefònica a l'oficina d'informació i a les unitats responsables de la prestació dels serveis.
 

Com s’hi pot trobar informació?

L'estructura de la pàgina web permet una navegació intuïtiva des de la pàgina d'inici a través dels quatre grans apartats en què s'estructura la informació: activitat parlamentària, composició i organització, conèixer el Senat i relacions amb els ciutadans. Aquestes quatre entrades romanen sempre actives a la barra superior de navegació. Des de la capçalera també es pot consultar el mapa del web i enllaçar amb els seus continguts.


Per facilitar l'accés a la informació s'ha desenvolupat un cercador general, la finestra d'accés del qual se situa a la capçalera de la pàgina i, per tant, és accessible permanentment des de qualsevol secció per on es navegui. Permet la cerca de qualsevol informació mitjançant la introducció d'un text lliure.


Hi ha, a més, canals d'atenció telefònica a l'oficina d'informació i a les unitats responsables de la prestació dels serveis.
 

En quins idiomes es pot consultar el web?

La pàgina web del Senat s'ofereix, a més de castellà, en diferents versions lingüístiques: en les llengües que tenen caràcter oficial en alguna comunitat autònoma i en anglès.


La navegació es fa per tot el web en la llengua seleccionada, malgrat que alguns continguts, com ara la informació obtinguda de les bases de dades del Senat, es mostren en castellà.


Per mitjà de la pàgina web del Senat es poden seguir les intervencions que, d'acord amb les previsions del Reglament de la Cambra, es produeixen en les llengües oficials d’alguna comunitat autònoma: és el cas de la primera intervenció del president electe en la sessió constitutiva, de les intervencions que es produeixin a les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes i de les que tinguin lloc en el Ple en ocasió del debat de les mocions.


També es poden consultar al web els Diaris de Sessions del Ple o de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, en els quals queden transcrites les intervencions en la llengua en què s'hagin produït, juntament amb la seva traducció al castellà.


De la mateixa manera, al Butlletí Oficial de les Corts Generals, Secció Senat, es publiquen totes les iniciatives presentades, a més de castellà, en qualsevol altra de les llengües oficials a les comunitats autònomes.
 

És reutilitzable la informació que ofereix la pàgina web?

Amb caràcter general, la informació que s'ofereix a la pàgina web és pública i susceptible de reutilització.


El nou web posa a la disposició dels ciutadans una versió de les publicacions oficials del Senat (Butlletí i Diari de Sessions) en format XML.


Més endavant s'oferirà la versió XML d'altres informacions com ara les llistes de senadors, d'iniciatives, etc.
 

Ple i Diputació Permanent

Què és el Ple? Quines són les seves funcions?

El Ple és l'òrgan funcional de la Cambra format per tots els seus parlamentaris. El Ple coneix dels assumptes més rellevants i en la majoria dels casos té l'última paraula en el debat i aprovació de les iniciatives que les comissions li sotmeten per per a la seva consideració.
Entre les principals funcions del Ple destaquen les següents: aprovar vets i esmenes presentats en el Senat respecte als projectes i proposicions de llei rebuts del Congrés, entre ells el projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat; autoritzar la ratificació de tractats i convenis internacionals; aprovar mocions; debatre preguntes i interpel•lacions i escollir els membres d'òrgans constitucionals, com ara el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble.
 

Quan es reuneix el Ple?

El Ple es reuneix habitualment dues setmanes de cada mes, els dimarts i els dimecres i de vegades els dijous, segons un calendari i ordre del dia prèviament establert.

Què és la Diputació Permanent?

La Diputació Permanent és l'òrgan encarregat de convocar sessions extraordinàries i de vetllar pels poders de la Cambra quan no estigui reunida o quan aquesta ha esgotat el mandat o està dissolta i fins que es constitueixi la nova Cambra. La presideix el president de la Cambra i la integren un mínim de 21 parlamentaris escollits pels grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica. Es constitueix al principi de la legislatura.

Relacions amb els ciutadans

Quin és el nivell de transparència de la pàgina web?

La pàgina web del Senat reflecteix el compromís de la institució en matèria de transparència. A més d'oferir una informació fiable i exhaustiva, que permet l'accés a més d'un milió i mig de documents, aquesta es presenta de forma comprensible i estructurada, cosa que en permet una fàcil localització. Per facilitar l'accés a la informació hi ha canals d'atenció electrònica i telefònica.
A més dels continguts relacionats amb l'activitat, composició, organització i funcions del Senat, la pàgina fa pública informació sobre els aspectes següents:
- Règim econòmic i de protecció social dels senadors, que inclou informació sobre les retribucions dels parlamentaris, les dietes i indemnitzacions que perceben, el règim de transport, el material tecnològic posat a la seva disposició i les subvencions als grups parlamentaris.
- Declaracions d’activitats i de béns i rendes dels senadors.
- Informació necessària per poder-se presentar i efectuar el seguiment de processos de selecció de personal, de selecció de becaris o de participants en seminaris de formació.
- Contractació, amb indicació de l'objecte, l'import de licitació i d'adjudicació, el procediment utilitzat per a la formalització, els instruments a través dels quals s'ha fet pública i la identitat de l'adjudicatari.
El Senat, sensible a les demandes creixents de transparència, anirà incorporant per mitjà de la pàgina web noves informacions.
 

Quins canals de participació es posen a disposició dels ciutadans?

Aprofitant les facilitats que la tecnologia ofereix per a la connexió amb els ciutadans, el Senat inaugura una nova etapa amb la creació d'un perfil institucional a Twitter, @senadoesp, que permetrà una comunicació directa, continuada i immediata amb els internautes.
La comunicació directa amb els senadors i els grups parlamentaris es facilita per dues vies:
- “Escriu a”: que s’articula per mitjà d’un formulari que el ciutadà podrà enviar electrònicament.
- Accés directe als seus perfils en blogs i xarxes socials, com ara Twitter, Facebook, Tuenti o Linked-in.
Tots dos canals es poden trobar en la fitxa de cada senador i de cada grup parlamentari i, a més, en l'apartat “Participa-hi”, que afegeix als canals anteriors la possibilitat d'entrar en contacte amb les comissions. Al llarg de la pàgina s'ofereixen dades de contacte per facilitar la comunicació amb el ciutadà.
 

Hi ha una Carta de Serveis? Quins compromisos adquireix el Senat en les seves relacions amb els ciutadans?

Sí. La Mesa del Senat, en la seva reunió del dia 23 d'octubre de 2012, va aprovar, amb l'objectiu de millorar els nivells de qualitat en la gestió dels serveis que presta l'Administració parlamentària, la Carta de Serveis del Senat. La Carta informa els ciutadans sobre els compromisos de qualitat que adquireix i sobre els drets i obligacions dels ciutadans en les seves relacions amb el Senat. Anualment se’n farà una avaluació, el resultat de la qual es publicarà a la pàgina web.

Per què “El Petit Senat”?

El “Petit Senat” és el resultat del convenciment que un Senat per a tothom necessita apropar-se als més joves.
Un gran nombre d’infants i joves estan familiaritzats amb les noves tecnologies, tenen accés a Internet a casa o a les escoles i el fan servir com a font d'informació, a més de com a canal de socialització, oci i entreteniment. Els aspectes informatiu i lúdic s'han integrat en el desenvolupament d'aquest apartat, amb l'objectiu de transmetre als més petits conceptes com ara la democràcia, el pluralisme polític, la importància del debat i de la negociació en l'adopció d'acords, o el paper de les institucions.
 

Què és el dret de petició i com es pot exercir?

El dret de petició és un dret fonamental la titularitat del qual correspon a tota persona física o jurídica, amb independència de la seva nacionalitat, i que està recollit en els articles 29 i 77 de la Constitució i desenvolupat en la Llei orgànica 4/2001.
Es pot exercir de manera individual o col•lectiva i consisteix en la facultat de dirigir-se als poders públics per, o bé posar-los en coneixement d'uns fets, o bé reclamar-los una intervenció, o totes dues coses alhora.
Per facilitar l'exercici d'aquest dret s'inclou un model d'escrit per presentar-lo davant el Registre General del Senat de manera presencial o bé remetre’l per escrit. S’hi haurà d'incloure la identitat del sol•licitant o sol•licitants, nacionalitat, domicili per a la pràctica de notificacions i destinatari de la petició, així com el seu objecte.
Una vegada presentades les peticions, seran examinades per la Comissió de Peticions. En l'informe que ha d'emetre en cada període ordinari de sessions, que és objecte de consideració del Ple del Senat, figurarà la decisió adoptada respecte a cada petició, amb indicació, si escau, de l'autoritat a la qual s'ha remès perquè la respongui. Les respostes que es rebin a les peticions es traslladaran als seus autors.
 

Es poden formular suggeriments i queixes?

Sí. El Senat agraeix qualsevol observació que permeti millorar el contingut de la pàgina web. Els suggeriments i queixes que es formulin seran analitzats i respostos de forma motivada.

Qui pot treballar al Senat?

Totes les persones que, prèvia superació de l'oposició o procés selectiu corresponent, hagin estat nomenades funcionaris de les Corts Generals o contractades com a personal laboral del Senat. Així mateix, les que tot i ser funcionaris d'altres Administracions, estiguin adscrites al Senat per ocupar determinats llocs de la plantilla orgànica, generalment en l'àmbit de la seguretat. Finalment, el personal eventual, caracteritzat per la relació de confiança que els uneix als membres de la Mesa de la Cambra o als senadors que els proposin.
La informació sobre els diferents tipus de personal, els requisits, les convocatòries i les principals fases dels processos es publiquen a la zona “Treballar i formar-se al Senat”, accessible directament des de la pantalla inicial.
 

Hi ha beques de formació al Senat?

La Mesa de la Cambra convoca anualment beques en les especialitats de mitjans de comunicació i documentació. Els requisits de les convocatòries es publiquen a la zona “Treballar i formar-se al Senat”, accessible directament des de la pantalla inicial.

On es pot trobar informació sobre els procediments de contractació en curs i adjudicats?

Amb la finalitat d'assegurar la transparència i l'accés públic a la informació relativa a la seva activitat contractual, i sense perjudici de la utilització d'altres mitjans de publicitat, el Senat difon, a través d'Internet, el seu perfil de contractant.
Per mitjà del “Perfil del contractant”, accessible directament des de la pantalla inicial, es publica la informació relativa a la contractació administrativa, inclosos els anuncis de licitació, els plecs de contractació, les convocatòries d'actes públics d'obertura d'ofertes o l'adjudicació dels contractes.
 

Com s’exerciten els drets relacionats amb la protecció de dades de caràcter personal?

Els ciutadans tenen dret a exercitar els drets de rectificació, oposició i cancel•lació reconeguts en la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal, dirigint un escrit a la Secretaria General del Senat.