Ir al Contenido (Presione enter)

26 JULIOL 2017

XII LEGISLATURA

Preguntes freqüents

Activitat parlamentària

Quina informació s’ofereix per mitjà del calendari d’activitats? Es poden consultar els ordres del dia del Ple i de les comissions?

Des de la pantalla inicial de la pàgina web es pot accedir a un calendari d'activitats interactiu que mostra les reunions que s'han celebrat o les previsions de convocatòries. Hi apareixen ombrejats en color roig els dies de Ple i subratllats els dies que contenen informació sobre alguna activitat. Una vegada seleccionat un dia o una setmana, es pot consultar l'hora de la convocatòria, així com l'ordre del dia de les reunions del Ple, de les comissions i de les ponències.
Una altra via per consultar l'agenda del dia és el botó “Agenda”, situat a la zona d'actualitat de la pantalla inicial. Al costat de cada convocatòria s'indica la via de retransmissió que s’utilitzarà (Internet, satèl•lit o fibra).
A més del calendari general d'activitats, que permet la consulta de reunions parlamentàries, activitat institucional i internacional, de l'agenda del president del Senat i de les convocatòries de rodes de premsa, en diferents seccions de la pàgina es pot accedir a calendaris interactius per tipus d'activitat (és el cas del Ple i la Diputació Permanent o les publicacions oficials) o als ordres del dia de les sessions convocades (en l'apartat “Comissions i ponències”).
 

Com es pot seguir una sessió plenària en directe? I la sessió d’una comissió? Es podran guardar i enviar els talls de vídeo?

Per facilitar el seguiment de l'activitat de la Cambra en temps real es crea la secció “El Senat en directe”.


Es podran emetre a través d'Internet (streaming) fins a quatre sessions simultàniament. La previsió d'emissions es podrà consultar amb caràcter previ a l'apartat “Programació TV Senat”.

 

El sistema permet emmagatzemar els talls de vídeo en el disc dur de l'usuari en format MP4.


Una vegada acabada la sessió, l'accés als vídeos es pot fer des de la consulta de la sessió plenària o de comissió, i també des de la iniciativa concreta que haja sigut objecte de debat. Això facilita obtenir de manera relacionada tota la informació generada en el debat d'una iniciativa, ja que, juntament amb el vídeo, es podrà accedir als diaris de sessions, als resultats de les votacions, als textos aprovats i a tota la documentació relacionada amb els assumptes tractats.


Cal assenyalar, finalment, que el Senat emet en obert a través del satèl•lit Hispasat (Freqüència 11.972 en Vertical, Fec 3/4, Simbol rate 27.500).
 

Com es localitza una iniciativa?

La pàgina web ha sigut pensada per mostrar al ciutadà d'una forma ràpida, fàcil i comprensible tota l'activitat que du a terme el Senat.
El model de navegació permet als usuaris arribar al cor de l'activitat parlamentària, que és la tramitació de les diferents iniciatives que arriben o es presenten al Senat, des de diversos llocs del web:
1) Directament, des de la pantalla inicial, serà possible fer cerques partint d’un text lliure.
2) Des de la pantalla inicial es podran consultar les lleis en tramitació i tramitades, així com des del menú de navegació lateral en la secció d’“Actualitat”.
3) Des dels ordres del dia de les sessions plenàries es podran consultar cadascun dels assumptes tractats, oradors, vídeos, diaris de sessions, resultats de les votacions i textos aprovats. Així mateix, es podrà enllaçar amb tota la informació de cada iniciativa.
4) Cadascuna de les comissions disposa d’un sistema de navegació local, semblant al que es fa servir per accedir a l’activitat del Ple, des del qual es podran consultar les iniciatives en tramitació i tramitades.
5) A la fitxa de cada senador hi ha una pestanya dedicada a la seua activitat parlamentària, des de la qual es poden consultar les iniciatives que ha presentat. Hi ha una pestanya semblant a la fitxa de cada grup parlamentari del Senat, des d’on es podran consultar les iniciatives de les quals el grup és autor, així com les dels senadors que en formen part.
6) En darrer lloc, s’ha habilitat un cercador específic que permet localitzar qualsevol iniciativa en tramitació o tramitada, utilitzant criteris cronològics, d’autor, d’òrgan competent per conéixer de l’assumpte i de tipologia. Des del resultat de la consulta serà possible accedir a tota la informació disponible de la iniciativa.
El detall de cada iniciativa es presenta amb un mateix format. A la capçalera es proporcionen les dades d'identificació de la iniciativa, on se’n mostren el títol i autor, situació, tipus d'iniciativa, dates de presentació i de qualificació, nombre d'expedient, procediment i òrgan competent per a la tramitació i la descripció de les àrees temàtiques en les quals s'emmarca. També s'inclou en la taula l'enllaç “Documents”, que permet visualitzar tots els escrits presentats associats a la iniciativa, així com l'enllaç als “Expedients relacionats”, en el cas que n’hi haja. En les iniciatives de legislatures anteriors s'inclou també la dada del número d’arxiu.
A continuació de les dades de capçalera es mostren totes les dades de tramitació, la complexitat de les quals varia en funció del tipus d'iniciativa. Les dades de tramitació es presenten per ordre cronològic, i inclouen enllaços a tots els textos, publicacions i vídeos que hi puga haver de cada iniciativa.
 

Es poden conéixer quines són les iniciatives que ha presentat cada senador? I cada grup parlamentari?

A la fitxa de cadascun dels senadors hi ha una pestanya dedicada a la seua activitat parlamentària, des de la qual es poden consultar les iniciatives que ha presentat, amb enllaços a l'expedient, al Diari de Sessions i als talls de vídeo.
Hi ha una pestanya similar a la fitxa de cada grup parlamentari del Senat, des d’on es podran consultar les iniciatives de les quals el grup és autor, així com les dels senadors que en formen part.
 

Quines són les publicacions oficials i on es poden trobar?

En l'àmbit parlamentari són publicacions oficials el Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG), que al seu torn té tres seccions (Corts Generals, Congrés dels Diputats i Senat), i els Diaris de Sessions.
El Butlletí Oficial de les Corts Generals —secció Senat— és la publicació oficial on es reprodueixen els textos i documents la difusió dels quals siga requerida per algun precepte del Reglament de la Cambra, siga necessària perquè es conega degudament i se’n faça la tramitació parlamentària adequada, o siga ordenada per la Presidència del Senat. Es publica exclusivament en format electrònic a través del web del Senat des de l'1 de gener de 2011 i està estructurat en sis apartats: iniciatives legislatives, mocions, autoritzacions, altres activitats parlamentàries, normes sobre assumptes parlamentaris i Administració del Senat.
En el Diari de Sessions es recullen les transcripcions de les sessions del Ple de la Cambra, de la Diputació Permanent i de les comissions que no tinguen caràcter secret. Reprodueix les intervencions dels oradors deixant constància de les incidències produïdes i del resultat de les votacions, si escau.
Les publicacions oficials del Senat són accessibles des de la pantalla inicial de la pàgina web del Senat dins del bloc “Activitat parlamentària”. Comprenen l'activitat de la Cambra des de la Legislatura Constituent, l'any 1977. La pàgina web ofereix, en relació amb el Butlletí Oficial de les Corts Generals, secció Senat, l'opció de cerca per text, així com per dates mitjançant un calendari; al mateix temps, es facilita la possibilitat de comprovar l'autenticitat de les còpies per mitjà del codi de verificació electrònica (CVE). Per accedir a les publicacions oficials del Congrés dels Diputats i de les Corts Generals (també editades exclusivament en format electrònic des de l'1 d'agost de 2012) es facilita l'enllaç a la pàgina web del Congrés dels Diputats.
Les publicacions oficials del Senat durant el període històric, que comprén els anys 1834 a 1923, són accessibles des de l'apartat “Arxiu. El Senat en la història”.
 

Quina informació proporciona el Senat sobre l’activitat internacional i institucional?

Des de la pantalla inicial s'habilita un accés directe a l'activitat internacional del Senat, en la qual s'ofereix informació sobre les diferents Assemblees i Conferències interparlamentàries, i sobre els Grups d'Amistat creats amb Cambres d'altres països amb els quals el Senat manté una especial relació de col•laboració.
D'altra banda, mitjançant el calendari d'activitats es poden consultar els viatges i visites programats que tenen caràcter internacional, així com l'activitat institucional. Els dos tipus d'activitats es destacaran a la zona dedicada a les notícies d'actualitat quan siguen d'especial rellevància.
 

Quina informació d’actualitat ofereix la pàgina web? On es consulten les notícies?

La pantalla inicial de la pàgina web dóna accés directe a continguts d'actualitat.
Ocupa una zona destacada el carrusel d'imatges, associat a un text explicatiu (slider), mitjançant el qual es comuniquen les notícies més rellevants.
L'accés a les “Notícies” proporciona informació sobre l'activitat del Senat i de l'Administració parlamentària que puguen resultar d'interés per als ciutadans, com la celebració de Jornades de Portes Obertes o els procediments de selecció de personal. A això cal afegir els accessos directes al calendari d'activitats i a l'agenda del dia, que permeten consultar els ordres del dia de les reunions, així com la relació de les lleis en tramitació. La informació es completa amb la previsió d'emissions en directe i la programació TV Senat.
 

Administració parlamentària

Quines dades ofereix el Senat sobre la seua Administració?

La pàgina web conté informació sobre l’organització de la seua Administració, sobre la selecció del seu personal i sobre aspectes econòmics i de contractació. En concret, facilita les informacions següents:
- En matèria d'organització es pot accedir a les normes que regulen el funcionament de la Secretaria General, les seues funcions, els tipus de personal que hi treballa, les plantilles orgàniques i l'organigrama.
- En l'àmbit de la selecció del personal es publiquen totes les convocatòries de personal funcionari i laboral, oferint al mateix temps informació sobre les funcions de cada cos o grup professional i els requisits que s'exigeixen per participar en els processos. Aquesta informació es completa amb la relativa a l'activitat de formació que es desenvolupa al Senat.
- Per acabar, es publiquen les normes econòmiques i de contractació i, a la secció dedicada al perfil del contractant, tota la informació de les licitacions convocades i adjudicades.
 

Què és la Secretaria General?

La Secretaria General és el conjunt de serveis administratius que formen l'Administració del Senat. Està configurada amb criteris d'estricta legalitat, imparcialitat i professionalitat. Presta els serveis necessaris perquè la Cambra puga exercir les seues funcions constitucionals. Es regeix per les normes aprovades per la Mesa del Senat, a la qual està sotmesa en tot moment, i per l'Estatut del Personal de les Corts Generals. Té al capdavant el lletrat major o secretari general, designat per la Mesa del Senat, a proposta del president, entre funcionaris del cos de lletrats de les Corts Generals, del qual depén el personal de la Secretaria General, integrada per funcionaris de les Corts Generals, contractats laborals del Senat i personal adscrit.

Arxiu

És possible obtenir informació sobre totes les persones que han sigut senadors al llarg de la història?

Sí. És possible obtenir informació sobre totes les persones que han sigut senadors per mitjà de diverses vies. Des de la pàgina inicial, a la zona de “Senadors”, i des de l'apartat “Arxiu. El Senat en la història”.
Al mateix temps, es poden fer consultes per mitjà dels cercadors de la pàgina.
L'Arxiu també conté informació de tots aquells senadors que no van prendre possessió, és a dir, que van ser nomenats o escollits però que no van arribar a complir els altres requisits per poder prendre possessió del càrrec (no admesos, morts, etc.).
 

Quins tipus de senadors hi ha hagut en la història constitucional espanyola?

Pròcer és la denominació que en l'Estatut Reial (1834-1836) es donava als membres de la Cambra Alta, llavors anomenada Estament de Pròcers.
Els senadors vitalicis eren nomenats pel Rei per exercir el càrrec fins que morien.
Els senadors per dret propi eren els que determinaven les diferents constitucions per raó de les seues condicions personals especials, independentment de la voluntat de la Corona, com ara determinats membres de la Família Reial, grans d'Espanya i alts representants de l'exèrcit, clergat i institucions de l'Estat.
Els senadors designats eren escollits per les diferents corporacions civils, polítiques i religioses perquè les representaren a la Cambra.
 

Quina documentació puc consultar a l’Arxiu?

L'Arxiu comprén el fons històric, de 1834 a 1923, i el fons actual, que comença el 1977. Cal destacar, del període de 1834 a 1923, la col•lecció completa de publicacions oficials i la sèrie d'expedients personals de pròcers i senadors.
La pàgina web possibilita a tots els ciutadans la consulta d’una gran part dels fons de l'Arxiu relacionats amb l'activitat parlamentària i amb els senadors. El material audiovisual i fotogràfic s'hi anirà incorporant a mesura que avancen les tasques de catalogació.
 

Com s’accedeix a l’Arxiu?

L'accés és lliure i gratuït. Hi ha diverses formes d'accés als documents de l'Arxiu, entre les quals destaca el canal electrònic, que permet als ciutadans interessats a obtenir informació accedir-hi mitjançant la pàgina web, ja que els seus fons estan descrits i digitalitzats. A més es poden sol•licitar informació i documents de l'Arxiu per correu postal i electrònic, telefònicament o de forma presencial. Els canals d'accés, així com les reproduccions del material custodiat a l'Arxiu, estan descrits a la Carta de Serveis del Senat.

Característiques generals del web

Quins són els objectius de la pàgina web del Senat?

La pàgina web del Senat és el resultat d'un procés de renovació tecnològica i de cultura organitzativa inspirat en el principi d'obertura del Senat als ciutadans.
La pàgina web del Senat millora el disseny, l'estructura de navegació i la presentació de la informació sobre la seua activitat, composició i funcions. Al mateix temps, incorpora eines i continguts nous per fer efectius els principis de transparència, rendició de comptes i participació, i avançar així en un camí ja iniciat amb la primera versió, que va entrar en funcionament el 1997, caracteritzat per oferir informació fiable, exhaustiva i actualitzada.
Amb l'objecte de respondre a les noves demandes de transparència, a la nova pàgina no s'ofereix només informació de qualitat, presentada de forma comprensible, intuïtiva i accessible, sinó que s'ofereixen canals d'obtenció d'informació i accés als serveis, i es facilita la reutilització de dades públiques. Un potent cercador permet trobar informació utilitzant text lliure.
Per facilitar la participació dels ciutadans es posen a la seua disposició canals de comunicació amb els senadors, grups parlamentaris, comissions i l'Administració parlamentària. Una altra novetat és l'obertura del compte institucional del Senat a la xarxa social Twitter, @senadoesp, amb vocació d'informar sobre l'activitat de la Cambra i mantenir un contacte directe amb els ciutadans responent als seus suggeriments, dubtes i sol•licituds d'informació.
 

A qui està dirigida la pàgina web?

El web del Senat està dirigit a tots els ciutadans i utilitza un llenguatge clar i concís per fer comprensible l'activitat parlamentària. La navegació per la pàgina és intuïtiva i accessible, i ofereix en tots els casos informació fiable i veraç.
Els usuaris experts en temes polítics i jurídics i els investigadors podran trobar informació exhaustiva sobre l'activitat, tramitació de les diferents iniciatives, publicacions oficials i sobre la composició dels òrgans de la Cambra, tant la referida al període històric entre 1834 i 1923 com la posterior a 1977.
Per apropar la institució a un perfil concret d'usuaris, el que integren infants i joves, s'han creat continguts adaptats per a la secció anomenada “El Petit Senat”, amb els quals es podran familiaritzar amb la institució per mitjà de vinyetes, jocs i tests de coneixements.
 

Sí. La pàgina web ha sigut desenvolupada seguint les pautes definides pel Consorci per a la World Wide Web (W3C) per obtenir el nivell AA. S'ha fet també un important esforç de formació perquè la introducció de continguts nous complisca aquest nivell.
En qualsevol cas, és possible que, sobretot al principi, hi haja zones o continguts concrets que desatenguen algun aspecte dels estàndards esmentats. El Senat es compromet a continuar treballant per millorar els nivells d'accessibilitat.
 

Quins són els canals de participació que obre la pàgina web?

Un dels objectius del nou web és facilitar la participació dels ciutadans. Per a això, es posen a la seua disposició els canals d'interacció de senadors i grups parlamentaris (correu, blogs, xarxes socials, pàgines personals, etc.) i es facilita el contacte amb les comissions i amb diverses unitats de la Secretaria General.
L'usuari també es pot connectar al Twitter de la institució, des del qual s'informarà sobre l'activitat de la Cambra i es respondrà als dubtes i sol•licituds d'informació que es formulen.
A l'efecte d'agrupar en un mateix accés aquests canals s'habilita des de la pantalla inicial de la pàgina una entrada única mitjançant el botó “Participa-hi”, situat a la zona dedicada a les relacions amb els ciutadans.
 

Quines funcions té un senador?

Tot senador participa en les funcions del Senat previstes en la Constitució i en les lleis. Les principals són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern.

Com s’hi pot trobar informació?

L'estructura de la pàgina web permet una navegació intuïtiva des de la pàgina d'inici a través dels quatre grans apartats en què s'estructura la informació: activitat parlamentària, composició i organització, conéixer el Senat i relacions amb els ciutadans. Aquestes quatre entrades romanen sempre actives a la barra superior de navegació. Des de la capçalera també es pot consultar el mapa del web i enllaçar amb els seus continguts.
Per facilitar l'accés a la informació s'ha desenvolupat un cercador general, la finestra d'accés del qual se situa a la capçalera de la pàgina i, per tant, és accessible permanentment des de qualsevol secció per on es navegue. Permet la cerca de qualsevol informació mitjançant la introducció d'un text lliure.
Hi ha, a més, canals d'atenció telefònica a l'oficina d'informació i a les unitats responsables de la prestació dels serveis.
 

Es pot compartir la informació del web?

Sí. Una de les novetats que ofereix la nova pàgina web del Senat és la possibilitat de compartir la informació entre usuaris. Conscients que la Institució ha de formar part del nou escenari d'una “societat en la xarxa”, s'han traslladat a la pàgina web les eines necessàries per fer-ho. Els botons d'enviar i compartir, que apareixen a la majoria de les pàgines del lloc web, permeten a l'usuari intercanviar la informació en xarxes socials com ara Twitter, Facebook o Tuenti.

En quins idiomes es pot consultar el web?

La pàgina web del Senat s'ofereix, a més de castellà, en diferents versions lingüístiques: en les llengües que tenen caràcter oficial en alguna comunitat autònoma i en anglés.
La navegació es fa per tot el web en la llengua seleccionada, malgrat que alguns continguts, com ara la informació obtinguda de les bases de dades del Senat, es mostren en castellà.
Per mitjà de la pàgina web del Senat es poden seguir les intervencions que, d'acord amb les previsions del Reglament de la Cambra, es produeixen en les llengües oficials d’alguna comunitat autònoma: és el cas de la primera intervenció del president electe en la sessió constitutiva, de les intervencions que es produïsquen a les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes i de les que tinguen lloc en el Ple en ocasió del debat de les mocions.
També es poden consultar al web els Diaris de Sessions del Ple o de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, en els quals queden transcrites les intervencions en la llengua en què s'hagen produït, juntament amb la seua traducció al castellà.
De la mateixa manera, al Butlletí Oficial de les Corts Generals, Secció Senat, es publiquen totes les iniciatives presentades, a més de castellà, en qualsevol altra de les llengües oficials a les comunitats autònomes.
 

És reutilitzable la informació que ofereix la pàgina web?

Amb caràcter general, la informació que s'ofereix a la pàgina web és pública i susceptible de reutilització.
El nou web posa a la disposició dels ciutadans una versió de les publicacions oficials del Senat (Butlletí i Diari de Sessions) en format XML.
Més endavant s'oferirà la versió XML d'altres informacions com ara les llistes de senadors, d'iniciatives, etc.
 

Comissions i Ponències

Què és una comissió? De quins tipus n’hi ha i quines són les seues funcions?

Una comissió és un òrgan parlamentari funcional compost per un nombre reduït de membres de la Cambra en proporció al pes numèric que hi té el seu grup. És competent per a determinades matèries, i actua unes vegades com a òrgan preparatori de l'activitat del Ple i d’altres com a òrgan amb competències pròpies. Hi ha diversos tipus de comissions: permanents (legislatives i no legislatives), d'investigació, especials i Comissions Mixtes (Congrés dels Diputats-Senat). Són competències destacades de les comissions dictaminar textos legislatius i celebrar sessions informatives amb membres del Govern, autoritats, funcionaris i altres personalitats, així com tramitar preguntes orals i mocions.

Quants membres té una comissió?

Les comissions no tenen un nombre igual de membres. La regla general en la legislatura actual és de 26, nombre vàlid per a la immensa majoria de comissions permanents legislatives que es fixa a l'inici de la legislatura. Aquests membres es distribueixen proporcionalment entre els diversos grups parlamentaris. Algunes comissions, com per exemple la de Comunitats Autònomes i les Mixtes, poden tenir més membres, i d’altres, com la de Nomenaments, menys.

Composició del Senat

És fix el nombre de senadors?

No. Pot variar a l'alça o a la baixa quan canvia el nombre d'habitants de les diferents comunitats autònomes, ja que els Parlaments autonòmics designen un senador fix i un més per cada milió d'habitants. La variació del nombre de senadors es produeix al principi de cada legislatura (després de celebrar eleccions generals) i es pren com a referència el cens de població publicat l'1 de gener de l'any en què se celebren les eleccions.

Quines funcions té un senador?

Tot senador participa en les funcions del Senat previstes en la Constitució i en les lleis. Les principals són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern.

Per quant temps s’escull el Senat?

Per quatre anys, però aquest termini es pot acurtar si el president del Govern en disposa la dissolució anticipada.

És possible consultar la composició del Senat en el passat?

Sí. Per mitjà de la pàgina web es pot consultar la composició del Senat i dels seus òrgans en legislatures passades. La informació s'ofereix agrupada en dos grans períodes, l'històric, de 1834 a 1923, i l'actual, que comença el 1977.

És possible consultar els resultats electorals?

Sí. Per mitjà de la pàgina web s’ofereix informació sobre els resultats de totes les eleccions al Senat que s’han celebrat des de 1977.

Com es pot trobar informació sobre un senador? Què conté el seu perfil?

En la secció “Senadors”, a la qual s'accedeix directament des de la pantalla inicial, es poden fer consultes sobre la composició del Senat, segons els criteris més diversos: alfabètic, geogràfic, pertinença a un grup parlamentari, composició dels òrgans de la Cambra i cronològic. Des del nom de cada senador se’n pot obrir el perfil o fitxa personal.
L'estructura de la fitxa d'un senador presenta una part fixa, amb les dades essencials (nom, circumscripció o designació, data d'alta, grup parlamentari al qual pertany, grup territorial del qual és membre, formació electoral per la qual es va presentar a les eleccions i pertinença a un partit polític) i amb els canals de participació amb els ciutadans que el senador mateix ha indicat (correu, perfils en xarxes socials i pàgines personals o blogs).
La resta de la informació de la fitxa del senador es mostra activant les pestanyes següents: “Càrrecs en el Senat”, “Activitat parlamentària” (que inclou les iniciatives de les quals és autor), “Biografia”, “Declaració d'activitats”, “Declaració de béns i rendes” i, si escau, “Altres legislatures en el Senat”.
 

Quines funcions té un senador?

Tot senador participa en les funcions del Senat previstes en la Constitució i en les lleis. Les principals són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern.

Es poden conéixer les declaracions d’activitats dels senadors?

Sí. Les declaracions d'activitats, que han de formular els senadors a l'inici del seu mandat, quan es produïsquen modificacions en les situacions declarades i quan perden la condició de parlamentaris, poden ser consultades per qualsevol ciutadà mitjançant la pàgina web, o bé des de la fitxa de cada senador, o bé des de la secció “Transparència”.

Es poden conéixer les declaracions de béns i rendes dels senadors?

Sí. Les declaracions de béns i rendes que han de formular els senadors poden ser consultades per qualsevol ciutadà mitjançant la pàgina web, o bé des de la fitxa de cada senador, o bé des de la secció “Transparència”.

Quines funcions té un senador?

Tot senador participa en les funcions del Senat previstes en la Constitució i en les lleis. Les principals són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern.

Quins deures té un senador?

Els senadors estan obligats a presentar declaració d'activitats i declaració de béns i rendes. Igualment, han de prestar jurament o promesa d’acatament de la Constitució i respectar el règim d'incompatibilitats. D'altra banda, tenen el dret i el deure d’assistir a les sessions plenàries i a les de les comissions de les quals formen part.

Quin és el règim d’incompatibilitats d’un senador?

Per garantir la independència dels parlamentaris en l'exercici de les seues funcions, la legislació electoral estableix que determinades professions o càrrecs públics no es poden exercir simultàniament amb el càrrec parlamentari. A aquest efecte, en prendre possessió, els parlamentaris han de formular una declaració d'activitats que és dictaminada per la comissió que s'ocupa de les incompatibilitats. En el cas que s'hi aprecie alguna incompatibilitat, l'afectat ha d'optar entre el seu escó i la condició o lloc que determina la incompatibilitat. Així mateix, estan obligats a comunicar qualsevol alteració que es produïsca en la seua situació durant la legislatura.

Què és la inviolabilitat parlamentària?

És una prerrogativa de què gaudeixen els parlamentaris en virtut de la qual estan exempts de responsabilitat per les manifestacions escrites i orals que efectuen en el transcurs d'una sessió parlamentària, així com pels vots que puguen emetre en les decisions parlamentàries en les quals participen.

Què és la immunitat parlamentària?

És una prerrogativa en virtut de la qual els parlamentaris no poden ser inculpats ni processats sense l’autorització prèvia de la Cambra, sol•licitada mitjançant suplicatori. Amb aquesta exigència la Cambra pot comprovar, sense entrar a jutjar el fons de la qüestió —si s’ha comés o no un delicte—, si darrere de l'acusació contra un senador o diputat s'oculta una persecució política. A aquest efecte se segueix un procediment en el si de la Cambra, amb participació de l'afectat i que acaba amb la decisió corresponent mitjançant votació secreta. Aquesta prerrogativa no s'aplica quan es tracta d'un delicte flagrant.

Quant guanya un senador? Quin és el seu règim de protecció social?

Cada senador percep una assignació de 2.813,91 € al mes més una indemnització per a les despeses que li origine l'activitat de la Cambra de 1.822,38 € (869,09 € per als senadors per Madrid). A això s'hi afegeix el complement per raó del càrrec que tenen i una sèrie de prestacions que, a l'empara del Reglament del Senat, ha acordat la Mesa del Senat.
La protecció social dels senadors comprén mantenir-los en alta, a càrrec de la Cambra, en el sistema de Seguretat Social, classes passives o mutualitat obligatòria al qual pertanya cadascun d'ells.
Una vegada esdevinguda la pèrdua del mandat, tenen dret a percebre una indemnització per cessament (atés que no tenen dret al subsidi de desocupació) que és en tot cas incompatible amb qualsevol altra percepció. A més, les aportacions al pla de previsió social estan suspeses.
Així mateix, com a conseqüència de les últimes modificacions de la normativa corresponent, s'han derogat els complements de pensió (amb excepció dels senadors que ja n’hagueren meritat el dret a percebre'ls en acabar la IX Legislatura); el manteniment en alta de la Seguretat Social dels exparlamentaris majors de 55 anys i l'ajuda econòmica prevista per a aquests darrers, així com la prestació econòmica a favor del cònjuge vidu.
A la pàgina web del Senat es publica la relació de perceptors dels complements de pensió, ajudes i indemnitzacions, alhora que les quanties d’aquests. Així, les dades relatives a les pensions parlamentàries, al manteniment en alta en la Seguretat Social, a la complementació d'ingressos i a la indemnització per cessament estan permanentment actualitzades.
La informació detallada sobre el règim econòmic i protecció social dels senadors es pot trobar a les seccions “Senadors” (dins del bloc de “Composició i organització”) i “Transparència” (dins del bloc de “Relacions amb els ciutadans”). També s'ofereixen els conceptes i quanties de les subvencions als grups parlamentaris.
 

Hi ha quotes per gènere?

Sí. La Llei electoral exigeix, des de la reforma de 2007, que quan les candidatures s'agrupen en llistes —que és el més normal—, hauran de tenir una composició equilibrada de dones i homes.
Actualment hi ha 91 senadores. Aquesta xifra no representa certament una composició equilibrada respecte al total de membres del Senat (266). La raó d'aquest desfasament radica, en gran manera, en el sistema electoral del Senat, que dificulta les candidatures equilibrades, sobretot en comparació amb les del Congrés: els partits i coalicions acostumen a presentar tres candidats en la majoria de les circumscripcions, de manera que només es pot garantir una candidatura a qualsevol dels sexes. A més, l'elector pot donar els seus tres vots lliurement, per la qual cosa la paritat dependrà també de la seua selecció.
D'altra banda, en el cas dels senadors designats pels Parlaments autonòmics, l'exigència de distribució proporcional entre els seus grups parlamentaris també dificulta aquest equilibri, ja que hi ha grups que tan sols poden proposar un candidat, per la qual cosa forçosament un sexe es queda sense representació per aquesta via. Així mateix, el fet que algunes comunitats autònomes designen un nombre reduït i imparell de senadors contribueix a aquest resultat.
 

Quants membres té el Senat?

En la X Legislatura el Senat té 266 membres, dels quals 208 són electes i 58, designats pels Parlaments autonòmics.

Conèixer i visitar el Senat

Es pot sol•licitar una visita guiada al Senat? I assistir a una sessió plenària?

Sí. La pàgina web facilita la visita a la Cambra posant a la disposició dels ciutadans un formulari electrònic i informació sobre com arribar al Senat i en què consistirà la visita. El mateix passa si el que es desitja és assistir a una sessió plenària.
Els que no puguen desplaçar-se a la seu del Senat, podran descobrir-ne els edificis mitjançant una visita virtual que en mostra les sales, obres pictòriques, escultures i objectes decoratius.
Quant a les sessions plenàries, aquestes s'emeten en directe a través d'Internet i se’n poden consultar els enregistraments en qualsevol moment una vegada celebrades.
 

Què ofereix la Botiga del Senat?

La Botiga del Senat és un lloc obert al públic en el qual es poden trobar diversos objectes que reflecteixen motius històrics, artístics i simbòlics del Senat.
En de l'apartat “El Senat obre les seues portes” (al bloc “Conéixer el Senat”) hi ha la informació necessària per poder contactar amb la Botiga i consultar el catàleg de productes disponibles.
 

On es poden resoldre dubtes sobre la història, composició, funcions i procediments parlamentaris del Senat?

Per facilitar el coneixement de la institució s’han elaborat unes fitxes temàtiques sobre la història constitucional del Senat, la seua composició, la forma d’elecció i designació dels senadors, les funcions i els procediments parlamentaris. Hi ha disponibles un breu diccionari parlamentari i una selecció de preguntes freqüents a la zona superior de la pàgina des de qualsevol pantalla per la qual s’estiga navegant.

Què ofereix la secció “Biblioteca i recursos documentals”?

Les monografies i documents que custodia el Senat configuren un patrimoni bibliogràfic de gran valor cultural, que serveix de suport per a la realització dels treballs parlamentaris. La Biblioteca conté llibres en suport paper i electrònic organitzats en dos fons, antic i modern; mapes, publicacions periòdiques del segle XIX, manuscrits, partitures, làmines i gravats. El seu fons històric està en procés de digitalització.
És possible fer cerques en aquests recursos mitjançant el cercador general i les bases de dades bibliogràfiques i documentals, d'accés gratuït.
Les bibliografies sobre temes relacionats amb el Senat i els dossiers temàtics, que inclouen una selecció de legislació, monografies i revistes, plans i estadístiques dels àmbits autonòmic, estatal i europeu, estan permanentment actualitzats i disponibles per mitjà del web del Senat.
Al Senat es recullen, a més, informacions i documentació de la Unió Europea. Destaca la base de dades d'iniciatives legislatives i informes de la Comissió Europea (documents COM), que es complementa amb les opinions del Govern espanyol i el seguiment de l'estat de tramitació de cadascun dels projectes legislatius. El Senat participa en la base de dades IPEX, que ofereix la possibilitat de consulta centralitzada sobre el control dels Parlaments Nacionals sobre la política comunitària dels seus Governs respectius.
Així mateix, el Senat disposa de dues bases de dades que permeten als ciutadans conéixer les normes amb rang de llei autonòmica i l'activitat dels Parlaments autonòmics: CALEX (base de dades jurídica referida a les comunitats autònomes) i APCA (base de dades de l'activitat parlamentària autonòmica).
Per a la consulta presencial cal disposar d'una targeta d'investigador.
 

Edita el Senat llibres i fullets? Com es poden aconseguir?

Sí, el Senat edita llibres i fullets divulgatius.
El catàleg de publicacions no oficials del Senat es pot consultar a la pàgina web, a l'apartat “Biblioteca i recursos documentals”, on es faciliten les dades de contacte necessàries perquè els usuaris interessats puguen adquirir les publicacions disponibles.
 

Funcions del Senat. Procediments

Quines són les funcions principals del Senat?

Les principals funcions del Senat són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern. A més actua com a Cambra de representació territorial. Altres funcions rellevants són les relacionades amb l'autorització de determinats tractats o convenis internacionals i amb la designació de membres d'altres òrgans.

Es poden consultar les lleis que s’estan tramitant o que ja han sigut aprovades?

Des de la pantalla inicial de la pàgina web es pot accedir directament a tota la informació relacionada amb les lleis que s'estan tramitant a les Corts Generals i les lleis que ja han sigut aprovades i publicades al Butlletí Oficial de l'Estat.
En l'apartat “lleis en tramitació” es mostra la relació de totes les iniciatives legislatives que han tingut entrada en el Senat i que encara no han sigut objecte de publicació al BOE. Així mateix, s'habilita un enllaç a la pàgina del Congrés dels Diputats per consultar les que s'han presentat en aquesta Cambra i estan encara en el tràmit de primera lectura.
Des del títol de la iniciativa s'accedeix a una pantalla que mostra tots els documents i publicacions oficials associats a la tramitació, tant en el seu pas pel Congrés com pel Senat, així com el detall de les sessions en les quals s'han debatut, inclòs el vídeo de la sessió.
En l'apartat “lleis aprovades” es mostren les ja publicades al BOE ordenades de la més recent a la més antiga i s'inclou un cercador per text lliure. Des de cadascuna de les lleis es pot consultar la tramitació completa de la iniciativa, així com la publicació de la norma mitjançant un enllaç a la pàgina web del Butlletí Oficial de l'Estat.
 

Quines són les fases del procediment legislatiu al Senat?

El procediment legislatiu és la successió d'actes parlamentaris necessaris perquè la Cambra aprove una llei. En són elements necessaris la publicitat, la possibilitat de formular esmenes (sobre el conjunt o a l'articulat), el debat contradictori i la votació. Es du a terme en diferents òrgans: ponència, comissió i Ple.
Al Senat el procediment legislatiu es desenvolupa en el termini de dos mesos, que es redueix a vint dies naturals en cas d'urgència.
El detall dels diferents tipus de procediments legislatius es poden consultar a la secció “Temes clau” del bloc “Conéixer el Senat”.
 

Què passa amb les esmenes i vets aprovats pel Senat?

El Senat pot aprovar esmenes (addicions, supressions o modificacions concretes del text tramitat) o vets (que impliquen un rebuig de la totalitat). Les primeres requereixen majoria simple de vots; els segons, majoria absoluta.
Les esmenes o vets aprovats pel Senat es remetran al Congrés dels Diputats, en el Ple dels quals se sotmetran a debat i votació. Les esmenes del Senat s'incorporen al text definitiu de la llei si el Congrés les ratifica per majoria simple. Els vets del Senat poden ser alçats pel Congrés si ho decideix una majoria absoluta en els dos mesos següents o una majoria simple una vegada transcorregut aquest termini.
 

Què passa si el Senat no aprova esmenes o vets?

Si el Senat no aprova esmenes o vets el projecte queda definitivament aprovat com a llei. Es trasllada llavors al Govern per tal que el Rei en faça la sanció i promulgació i per a la publicació subsegüent al Butlletí Oficial de l'Estat.

Què és la funció pressupostària? Com es tramiten els pressupostos generals de l’Estat?

La funció pressupostària consisteix en l'aprovació dels ingressos i despeses de l'Estat per a un any determinat. A això s'afegeix el control posterior de la seua execució.
L’elaboració i presentació dels pressupostos és atribució exclusiva del Govern, mentre que en correspon a les Corts l’examen, esmena i aprovació. Les facultats d'esmena estan sotmeses a requisits estrictes. Si els pressupostos generals de l'Estat no s'aproven abans de l'1 de gener de cada any, es consideren prorrogats els de l'any anterior.
 

En què consisteix la funció de control i impuls polític? Per mitjà de quins procediments s’exerceix?

La funció de control i impuls polític consisteix a obtenir informació del Govern, sotmetre a debat contradictori la seua actuació i instar-lo a orientar la seua política en una línia determinada. Al Senat les iniciatives parlamentàries per mitjà de les quals s'articula aquesta funció són les preguntes, les interpel•lacions, les mocions, les mocions conseqüència d'interpel•lació, els debats sobre les comunicacions i informes remesos pel Govern, les compareixences i les comissions d'investigació i especials.
El Senat no participa en les mocions de censura ni en les qüestions de confiança.
 

Quines funcions té un senador?

Tot senador participa en les funcions del Senat previstes en la Constitució i en les lleis. Les principals són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern.

Com es tramiten les preguntes per a resposta escrita per part del Govern?

Les preguntes per a resposta escrita per part del Govern, que poden contenir més d'una qüestió, es tramiten íntegrament per via electrònica i es publiquen a la pàgina web de la Cambra. El Govern ha de remetre la resposta en els trenta dies següents des que són comunicades. Si el Govern no fa arribar la resposta en aquest termini, el senador interrogant podrà sol•licitar la inclusió de la pregunta en l'ordre del dia de la sessió següent de la comissió competent per raó de la matèria, on rebrà el tractament de les preguntes orals.

Com es tramiten les preguntes per a resposta oral en Ple? I les preguntes per a resposta oral en comissió?

Les preguntes per a resposta oral en Ple han de contenir la reduïda i estricta formulació d'una sola qüestió. La inclusió de les preguntes en l'ordre del dia s'efectua aplicant un sistema de contingent per a cada grup parlamentari. Hi ha la possibilitat de substituir les preguntes presentades per d’altres relatives a assumptes acordats en el Consell de Ministres o per qüestions d'urgència o actualitat especials. Les preguntes es formulen des de l'escó. En primer lloc intervé el parlamentari preguntant, que formula la seua qüestió perquè hi responga un membre del Govern. A continuació, el parlamentari disposa d'un torn de rèplica i el membre del Govern, d'un torn de dúplica. Al Senat cadascun dels intervinents disposarà d'un temps de tres minuts en total per fer ús dels dos torns esmentats.
Les preguntes per a resposta oral en comissió han de reunir els mateixos requisits que les preguntes orals en sessió plenària, si bé no hi ha contingents i els temps de paraula tenen més durada que en les de resposta en Ple. Només poden comparéixer per respondre aquest tipus de preguntes els ministres i els secretaris d'Estat.
 

Com es tramita una interpel•lació?

La interpel•lació és la iniciativa en virtut de la qual un parlamentari planteja una qüestió al Govern, que ha de versar sobre la política de l'Executiu en assumptes d'interés general. Una vegada qualificades per la Mesa del Senat, la inclusió en l'ordre del dia de les interpel•lacions s'efectua, oïda la Junta de Portaveus, d'acord amb un sistema de contingent per a cada grup parlamentari.
La interpel•lació la formula de manera oral el senador autor de la iniciativa i així és també resposta per un membre del Govern. Si l’interpel•lant no queda satisfet per la resposta del Govern podrà plantejar una moció conseqüència d'interpel•lació, que es debatrà en la sessió plenària següent.
 

Com es tramita una moció?

Una moció és una iniciativa vinculada al control i impuls polític, que es presenta amb la finalitat que el Govern formule una declaració sobre algun tema o remeta a les Corts Generals un projecte de llei, o que la Cambra delibere i es pronuncie sobre un text de caràcter no legislatiu. Han d'anar acompanyades, si escau, d'una avaluació del seu cost econòmic. Poden ser presentades perquè es produïsca el debat en una sessió plenària o en una comissió. En el debat intervenen, a més de l'autor de la iniciativa, els representants dels grups parlamentaris. Són objecte de votació.

Com es tramita una compareixença?

Les comissions poden reclamar, per mitjà del president de la Cambra, la presència de membres del Govern per ser informats sobre assumptes de la seua competència. Normalment ho fan a iniciativa d'un senador o d'un grup parlamentari. Les compareixences també poden ser sol•licitades pel Govern mateix, i les autoritza la Mesa de la comissió. Aquestes compareixences es regulen en l'article 66 del Reglament del Senat. A més, les comissions poden demanar la presència d'altres autoritats i funcionaris de l'Estat i de les comunitats autònomes, o d'altres persones, per ser informades sobre qüestions de la seua competència. En el debat intervenen, a més l'autor de la iniciativa, els representants dels grups parlamentaris.

Quina intervenció té el Senat en els tractats i acords internacionals?

La Constitució estableix en els seus articles 93, 94 i 96.2 les modalitats d'intervenció de les Corts Generals en la conclusió i denúncia dels tractats internacionals.
El procediment seguit amb els tractats internacionals segueix les mateixes fases bàsiques que els projectes i proposicions de llei. Presentar-los correspon sempre al Govern i hi intervenen el Congrés i el Senat.
En primer lloc, els tractats que es tramiten a l'empara de l'article 93 de la Constitució, aquells que atribueixen a una organització o institució internacional l'exercici de competències derivades de la Constitució (per exemple, els tractats d'adhesió, ampliació o reforma de la Unió Europea), es tramiten pel procediment de les lleis orgàniques i, per tant, requereixen per ser aprovats la majoria absoluta del Congrés en una votació sobre la totalitat.
En segon lloc, un ampli grup de tractats recollits per l'article 94.1 de la Constitució requereixen també l’autorització prèvia de les Corts Generals, però expressada sense forma de llei i per majoria simple de cada Cambra, amb la intervenció primer del Congrés i després del Senat. Aquest és el cas dels tractats de caràcter polític o militar; que afecten la integritat territorial de l'Estat o els drets i deures fonamentals establits en el Títol I de la Constitució; que impliquen obligacions financeres per a la Hisenda Pública, o que comporten modificació o derogació d'alguna llei o exigisquen mesures legislatives per ser executats.
Concedida l'autorització per part de les dues Cambres, es comunica al Govern, que a partir d'aquest moment pot procedir a ratificar-los.
Finalment, per als tractats restants, no sotmesos a règim d'autorització, la Constitució només exigeix que les Cambres siguen informades de la seua conclusió (article 94.2 de la Constitució i 146 del Reglament del Senat).
La tramitació de l'autorització en el Senat té semblances amb el procediment legislatiu, amb algunes característiques singulars. La particularitat més destacada dels tractats tramitats a l'empara dels articles 93 i 94.1 és que no són susceptibles d'esmena. Únicament es poden presentar propostes de no-ratificació (subjectes al que es disposa per a les propostes de vet, cosa que equival a la necessitat de majoria absoluta per aprovar-les), d'ajornament de ratificació o de reserva (aquestes últimes, sempre que els tractats recullen aquesta possibilitat o que el seu contingut ho admeti). Si se’n presenten, es remeten a la Comissió d'Afers Exteriors, que eleva al Ple un dictamen o proposta raonada sobre si s’ha d'accedir o no a l'autorització.
En els casos en què la decisió del Senat sobre l'autorització diferisca de la del Congrés dels Diputats s’ha de constituir una Comissió Mixta. El text que aquesta elabore se sotmetrà directament al Ple del Senat, l'acord del qual es comunicarà al Govern i al Congrés dels Diputats.
La Cambra, a proposta d'un grup parlamentari o de vint-i-cinc senadors, pot requerir el Tribunal Constitucional perquè declare si un tractat o conveni sotmés a la seua consideració és o no contrari a la Constitució. Acordat el requeriment, se suspén la tramitació fins a la decisió del Tribunal Constitucional.
 

Quines funcions té un senador?

Tot senador participa en les funcions del Senat previstes en la Constitució i en les lleis. Les principals són la legislativa, la pressupostària i la de control del Govern.

Grups Parlamentaris i Partits Polítics

Què és un grup parlamentari?

El grup parlamentari és una agrupació de parlamentaris en funció de la seua adscripció política. Es constitueixen en les Cambres a l'inici de cada legislatura.
En el cas del Senat, cada grup parlamentari estarà format, almenys, per deu senadors. Cap senador podrà formar part de més d'un grup parlamentari. Els senadors que hagen concorregut a les eleccions formant part d'un mateix partit, federació, coalició o agrupació no podran formar més d'un grup parlamentari. Els senadors que no s'incorporen a un grup parlamentari de denominació específica passaran a integrar el Grup Mixt.
 

Quines funcions té un grup parlamentari?

El grup parlamentari exerceix un paper decisiu en la vida parlamentària: és el titular de l'exercici de diverses iniciatives, com les proposicions de llei i mocions; en els debats i deliberacions participa en els torns reservats als grups parlamentaris mitjançant el senador que lliurement designa; desenvolupa una labor de coordinació, repartiment de funcions i disciplina de vot en relació amb els seus membres; el seu portaveu participa en la Junta de Portaveus.

Quina informació s’ofereix sobre els grups parlamentaris?

Els grups parlamentaris i els partits polítics disposen d’un espai a la pàgina web des del qual s'ofereix informació sobre la seua composició i activitat i des d’on s'obren canals de comunicació i participació amb els ciutadans, ja que es posen a la seua disposició els seus correus i perfils en xarxes socials.

Quants grups parlamentaris hi ha al Senat?

En la legislatura actual hi ha 7 grups parlamentaris: Grup Parlamentari Popular en el Senado, Grup Parlamentari Socialista, Grup Parlamentari PODEMOS-En Comú-Compromís-En Marea, Grup Parlamentari Catalán en el Senado Democràcia i Llibertad, Grup Parlamentari Esquerra Republicana, Grup Parlamentari Vasco en el Senado (EAJ-PNV) i Grup Parlamentari Mixto.

Introducció

¿Cuáles son los objetivos de la página web del Senado?

La página web del Senado es el resultado de un proceso de renovación tecnológica y de cultura organizativa inspirado en el principio de apertura del Senado a los ciudadanos.


La página web del Senado mejora el diseño, la estructura de navegación y la presentación de la información sobre su actividad, composición y funciones. Asimismo, incorpora nuevos contenidos y herramientas para hacer efectivos los principios de transparencia, rendición de cuentas y participación, avanzando en un camino ya iniciado con la primera versión que entró en funcionamiento en 1997, caracterizado por ofrecer información fiable, exhaustiva y actualizada.


Con el objeto de responder a las nuevas demandas de transparencia, en la nueva página no sólo se ofrece información de calidad, presentada de forma comprensible, intuitiva y accesible, sino que se ofrecen canales de obtención de información y acceso a los servicios, y se facilita la reutilización de datos públicos. Un potente buscador permite encontrar información utilizando texto libre.


Para facilitar la participación de los ciudadanos se ponen a su disposición canales de comunicación con los Senadores, Grupos parlamentarios, Comisiones y la Administración parlamentaria. Otra novedad es la apertura de la cuenta institucional del Senado en las redes sociales Twitter (@SenadoEsp), Instagram (@Senadoesp), y Youtube (user/ElSenadoTV), con vocación de informar sobre la actividad de la Cámara y mantener un contacto directo con los ciudadanos respondiendo a sus sugerencias, dudas y solicitudes de información.
 

 

 

¿A quién está dirigida la página web?

La web del Senado está dirigida a todos los ciudadanos y utiliza un lenguaje claro y conciso para hacer comprensible la actividad parlamentaria. La navegación por la página es intuitiva y accesible, ofreciéndose en todo caso información fiable y veraz.


Los usuarios expertos en temas políticos y jurídicos y los investigadores podrán encontrar información exhaustiva sobre la actividad, tramitación de las distintas iniciativas, publicaciones oficiales, y sobre la composición de los órganos de la Cámara, tanto la referida al período histórico entre 1834 y 1923, como la posterior a 1977.


Para acercar la institución a un perfil concreto de usuarios, el integrado por niños y jóvenes, se han creado contenidos adaptados para la sección denominada “El Pequeño Senado”, con los que podrán familiarizarse con la institución a través de viñetas, juegos y test de conocimientos.

 

Sí. La página web ha sido desarrollada siguiendo las pautas definidas por el Consorcio para la World Wide Web (W3C) para obtener el nivel AA. Se ha hecho también un importante esfuerzo de formación para que la introducción de nuevos contenidos cumpla este nivel.


En todo caso, es posible que, sobre todo al principio, haya zonas o contenidos concretos que desatiendan algún aspecto de los citados estándares. El Senado se compromete a seguir trabajando para mejorar los niveles de accesibilidad.

¿Cuáles son los canales de participación que abre la página web?

Uno de los objetivos de la nueva web es facilitar la participación de los ciudadanos. Para ello, se ponen a su disposición los canales de interacción de Senadores y Grupos parlamentarios (correo, blogs, redes sociales, páginas personales, etc.) y se facilita el contacto con las Comisiones y con diversas unidades de la Secretaría General.


El usuario también puede conectarse con las cuentas de Twitter, Instagram y Youtube de la institución desde los que se informará sobre la actividad de la Cámara y se responderá a las dudas y solicitudes de información que se formulen.


A los efectos de agrupar bajo un mismo acceso estos canales se habilita desde la pantalla inicial de la página una entrada única a través del botón “Participa”, situado en la zona dedicada a las relaciones con los ciudadanos.

¿Cómo encontrar información?

La estructura de la página web permite una navegación intuitiva desde la página de inicio a través de los cuatro grandes apartados en que se estructura su información: actividad parlamentaria, composición y organización, conocer el Senado y relaciones con los ciudadanos. Estas cuatro entradas permanecen siempre activas en la barra superior de navegación. Desde la cabecera también es posible consultar el mapa de la web y enlazar con sus contenidos.


Para facilitar el acceso a la información se ha desarrollado un buscador general cuya ventana de acceso se sitúa en la cabecera de la página y está, por tanto, permanentemente accesible desde cualquier sección por la que se navegue. Permite la búsqueda de cualquier información a través de la introducción de un texto libre.


Existen además canales de atención telefónica en la oficina de información y en las unidades responsables de la prestación de los servicios.

¿Se puede compartir la información de la web?

Sí. Una de las novedades que ofrece la nueva página web del Senado es la posibilidad de compartir la información entre usuarios. Conscientes de que la Institución tiene que formar parte del nuevo escenario de una “sociedad en la red”, se han trasladado a la página web las herramientas necesarias para ello. Los botones de enviar y compartir, que aparecen en la mayoría de las páginas del sitio web, permiten al usuario intercambiar la información en redes sociales como Twitter, Facebook o Tuenti.

¿En qué idiomas se puede consultar la web?

La página web del Senado se ofrece, además de en castellano, en diferentes versiones lingüísticas: en las lenguas que tienen carácter oficial en alguna Comunidad Autónoma y en inglés.


La navegación se realiza a través de toda la web en la lengua seleccionada, si bien algunos contenidos, como la información obtenida de las bases de datos del Senado, se muestran en castellano.


A través de la página web del Senado se pueden seguir las intervenciones que, de acuerdo con las previsiones del Reglamento de la Cámara se producen en las lenguas oficiales en alguna Comunidad Autónoma: es el caso de la primera intervención del Presidente electo en la sesión constitutiva, de las intervenciones que se produzcan en las sesiones de la Comisión General de las Comunidades Autónomas y de las que tengan lugar en el Pleno con ocasión del debate de las mociones.
 

También se pueden consultar en la web los Diarios de Sesiones del Pleno o de la Comisión General de las Comunidades Autónomas en los que quedan transcritas las intervenciones en la lengua en que se hayan producido, junto con su traducción al castellano.
 

De la misma forma, en el Boletín Oficial de las Cortes Generales, Sección Senado, se publican todas las iniciativas presentadas, además de en castellano, en cualquier otra de las lenguas oficiales en las Comunidades Autónomas.
 

¿Es reutilizable la información que ofrece la página web?

Con carácter general, la información que se ofrece en la página web es pública y susceptible de reutilización.


La nueva web pone a disposición de los ciudadanos una versión de las Publicaciones Oficiales del Senado (Boletín y Diario de Sesiones) en formato XML.


En el futuro se ofrecerá la versión XML de otras informaciones como las listas de Senadores, de iniciativas, etc.

¿Qué información se ofrece a través del calendario de actividades? ¿Es posible consultar los órdenes del día del Pleno y de las Comisiones?

Desde la pantalla inicial de la página web es posible acceder a un calendario de actividades interactivo que muestra las reuniones que se han celebrado o las previsiones de convocatorias, apareciendo sombreados en color rojo los días de Pleno y subrayados los días que contienen información sobre alguna actividad. Una vez seleccionado un día o una semana, se puede consultar la hora de la convocatoria, así como el orden del día de las reuniones del Pleno, de las Comisiones y Ponencias.


Otra vía para consultar la agenda del día es el botón de “Agenda” situado en la zona de actualidad de la pantalla inicial. Al lado de cada convocatoria se indica la vía de retransmisión que se va a utilizar (internet, satélite o fibra).


Además del calendario general de actividades, que permite la consulta de reuniones parlamentarias, actividad institucional e internacional, de la agenda del Presidente del Senado y de las convocatorias de ruedas de prensa, en distintas secciones de la página se puede acceder a calendarios interactivos por tipo de actividad (es el caso del Pleno y la Diputación Permanente o las publicaciones oficiales) o a los órdenes del día de las sesiones convocadas (en el apartado “Comisiones y Ponencias”).
 

¿Cómo localizar una iniciativa?

La página web ha sido pensada para mostrar al ciudadano de una forma rápida, fácil y comprensible toda la actividad que realiza el Senado.


El modelo de navegación permite a los usuarios llegar al corazón de la actividad parlamentaria, que es la tramitación de las diferentes iniciativas que llegan o se presentan en el Senado, desde varios sitios de la web:

  1. Directamente, desde la pantalla inicial, será posible realizar búsquedas partiendo de un texto libre.
  2. Desde la pantalla inicial se podrán consultar las leyes en tramitación y tramitadas, así como desde el menú de navegación lateral dentro de la sección de “Actualidad”.
  3. Desde los órdenes del día de las Sesiones plenarias se podrán consultar cada uno de los asuntos tratados, oradores, vídeos, diarios de sesiones, resultados de las votaciones y textos aprobados. Asimismo, se podrá enlazar con toda la información de cada iniciativa.
  4. Cada una de las Comisiones cuenta con un sistema de navegación local, similar al que se utiliza para acceder a la actividad del Pleno, desde el que podrán consultarse las iniciativas en tramitación y tramitadas.
  5. En la ficha de cada uno de los Senadores existe una pestaña dedicada a su actividad parlamentaria, desde la que se pueden consultar las iniciativas que ha presentado. Una pestaña similar existe en la ficha de cada Grupo parlamentario del Senado, desde la que podrán consultarse las iniciativas de las que el Grupo es autor, así como las de los Senadores que forman parte del mismo.
  6. Por último, se ha habilitado un buscador específico que permite localizar cualquier iniciativa en tramitación o tramitada, utilizando criterios cronológicos, de autor, de órgano competente para conocer del asunto y de tipología. Desde el resultado de la consulta será posible acceder a toda la información disponible de la iniciativa.

El detalle de cada iniciativa se presenta con un mismo formato. En la cabecera se proporcionan los datos de identificación de la iniciativa, en la que se muestran su título y autor, situación, tipo de iniciativa, fechas de presentación y de calificación, número de expediente, procedimiento y órgano competente para su tramitación y la descripción de las áreas temáticas en las que se enmarca. También se incluye en la tabla el enlace “Documentos” que permite visualizar todos los escritos presentados asociados a la iniciativa, así como el enlace a los “Expedientes relacionados”, en el caso de que existan. En las iniciativas de Legislaturas anteriores se incluye también el dato de su número de archivo.

 

A continuación de los datos de cabecera se muestran todos los datos de tramitación, cuya complejidad varía en función del tipo de iniciativa. Los datos de tramitación se presentan por orden cronológico, e incluyen enlaces a todos los textos, publicaciones y vídeos que puedan existir de cada iniciativa.

¿Se pueden conocer cuáles son las iniciativas que ha presentado cada Senador? ¿Y cada Grupo parlamentario?

En la ficha de cada uno de los Senadores existe una pestaña dedicada a su actividad parlamentaria, desde la que se pueden consultar las iniciativas que ha presentado, con enlaces al expediente, al Diario de Sesiones y a los cortes de vídeo.


Una pestaña similar existe en la ficha de cada Grupo parlamentario del Senado, desde la que podrán consultarse las iniciativas de las que el Grupo es autor, así como las de los Senadores que forman parte del mismo.

¿Cuáles son las publicaciones oficiales y dónde encontrarlas?

En el ámbito parlamentario son publicaciones oficiales el Boletín Oficial de las Cortes Generales (BOCG), que a su vez tiene tres secciones (Cortes Generales, Congreso de los Diputados y Senado), y los Diarios de Sesiones.


El Boletín Oficial de las Cortes Generales –sección Senado- es la publicación oficial en que se reproducen los textos y documentos cuya difusión sea requerida por algún precepto del Reglamento de la Cámara, sea necesaria para su debido conocimiento y adecuada tramitación parlamentaria, o sea ordenada por la Presidencia del Senado. Se publica exclusivamente en formato electrónico a través de la web del Senado desde el 1 de enero de 2011 y está estructurado en seis apartados: iniciativas legislativas, mociones, autorizaciones, otras actividades parlamentarias, normas sobre asuntos parlamentarios y Administración del Senado.


En el Diario de Sesiones se recogen las transcripciones de las sesiones del Pleno de la Cámara, de la Diputación Permanente y de las Comisiones que no tengan carácter secreto. Reproduce las intervenciones de los oradores dejando constancia de las incidencias producidas y del resultado de las votaciones, en su caso.


Las publicaciones oficiales del Senado están accesibles desde la pantalla inicial de la página web del Senado dentro del bloque “Actividad parlamentaria”. Abarcan la actividad de la Cámara desde la Legislatura Constituyente en el año 1977. La página web ofrece, en relación con el Boletín Oficial de las Cortes Generales, sección Senado, la opción de búsqueda por texto, así como por fechas a través de un calendario; asimismo, se facilita la posibilidad de comprobar la autenticidad de las copias a través del código de verificación electrónica (CVE). Para acceder a las publicaciones oficiales del Congreso de los Diputados y de las Cortes Generales (también editadas exclusivamente en formato electrónico desde el 1 de agosto de 2012) se facilita el enlace a la página web del Congreso de los Diputados.


Las publicaciones oficiales del Senado durante el período histórico, que comprende los años 1834 a 1923, están accesibles desde el apartado “Archivo. El Senado en la Historia”.

¿Qué información proporciona el Senado sobre la actividad internacional e institucional?

Desde la pantalla inicial se habilita un acceso directo a la actividad internacional del Senado, en la que se ofrece información sobre las distintas Asambleas y Conferencias Interparlamentarias, y sobre los Grupos de Amistad creados con Cámaras de otros países con los que el Senado mantiene una especial relación de colaboración.


Por otra parte, a través del calendario de actividades es posible consultar los viajes y visitas programados que tienen carácter internacional, así como la actividad institucional. Ambos tipos de actividades se destacarán en la zona dedicada a las noticias de actualidad cuando sean de especial relevancia.
 

¿Qué información de actualidad ofrece la página web? ¿Dónde consultar las noticias?

La pantalla inicial la página web da acceso directo a contenidos de actualidad.


Ocupa una zona destacada el carrusel de imágenes, asociado a un texto explicativo (slider), a través del que se comunican las noticias más relevantes.


El acceso a las “Noticias” proporciona información sobre la actividad del Senado y de la Administración parlamentaria que puedan resultar de interés para los ciudadanos, tales como la celebración de Jornadas de Puertas Abiertas o los procedimientos de selección de personal. A ello hay que añadir los accesos directos al calendario de actividades y a la agenda del día, que permiten consultar los órdenes del día de las reuniones, así como a la relación de las leyes en tramitación. La información se completa con la previsiones de emisiones en directo y la programación TV Senado.

Ple i Diputació Permanent

Què és el Ple? Quines són les seues funcions?

El Ple és l'òrgan funcional de la Cambra format per tots els seus parlamentaris. El Ple coneix dels assumptes més rellevants i en la majoria dels casos té l'última paraula en el debat i aprovació de les iniciatives que les comissions li sotmeten per per a la seua consideració.
Entre les principals funcions del Ple destaquen les següents: aprovar esmenes i vets presentats en el Senat respecte als projectes i proposicions de llei rebuts del Congrés, entre ells el projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat; autoritzar la ratificació de tractats i convenis internacionals; aprovar mocions; debatre preguntes i interpel•lacions i escollir els membres d'òrgans constitucionals, com el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble.
 

Quan es reuneix el Ple?

El Ple es reuneix habitualment dues setmanes de cada mes, els dimarts i els dimecres i de vegades els dijous, segons un calendari i ordre del dia prèviament establit.

Què és la Diputació Permanent?

La Diputació Permanent és l'òrgan encarregat de convocar sessions extraordinàries i de vetlar pels poders de la Cambra quan no estiga reunida o quan aquesta ha esgotat el mandat o està dissolta i fins que es constituïsca la nova Cambra. La presideix el president de la Cambra i la integren un mínim de 21 parlamentaris escollits pels grups parlamentaris en proporció a la seua importància numèrica. Es constitueix al principi de la legislatura.

Relacions amb els ciutadans

Quin és el nivell de transparència de la pàgina web?

La pàgina web del Senat reflecteix el compromís de la institució en matèria de transparència. A més d'oferir una informació fiable i exhaustiva, que permet l'accés a més d'un milió i mig de documents, aquesta es presenta de forma comprensible i estructurada, cosa que en permet una fàcil localització. Per facilitar l'accés a la informació hi ha canals d'atenció electrònica i telefònica.
A més dels continguts relacionats amb l'activitat, composició, organització i funcions del Senat, la pàgina fa pública informació sobre els aspectes següents:
- Règim econòmic i de protecció social dels senadors, que inclou informació sobre les retribucions dels parlamentaris, les dietes i indemnitzacions que perceben, el règim de transport, el material tecnològic posat a la seua disposició i les subvencions als grups parlamentaris.
- Declaracions d’activitats i de béns i rendes dels senadors.
- Informació necessària per poder-se presentar i efectuar el seguiment de processos de selecció de personal, de selecció de becaris o de participants en seminaris de formació.
- Contractació, amb indicació de l'objecte, l'import de licitació i d'adjudicació, el procediment utilitzat per a la formalització, els instruments a través dels quals s'ha fet pública i la identitat de l'adjudicatari.
El Senat, sensible a les demandes creixents de transparència, anirà incorporant per mitjà de la pàgina web noves informacions.
 

Quins canals de participació es posen a disposició dels ciutadans?

Aprofitant les facilitats que la tecnologia ofereix per a la connexió amb els ciutadans, el Senat inaugura una nova etapa amb la creació d'un perfil institucional a Twitter, @senadoesp, que permetrà una comunicació directa, continuada i immediata amb els internautes.
La comunicació directa amb els senadors i els grups parlamentaris es facilita per dues vies:
- “Escriu a”: que s’articula per mitjà d’un formulari que el ciutadà podrà enviar electrònicament.
- Accés directe als seus perfils en blogs i xarxes socials, com Twitter, Facebook, Tuenti o Linked-in.
Els dos canals es poden trobar en la fitxa de cada senador i de cada grup parlamentari i, a més, en l'apartat “Participa-hi”, que afegeix als canals anteriors la possibilitat d'entrar en contacte amb les comissions. Al llarg de la pàgina s'ofereixen dades de contacte per facilitar la comunicació amb el ciutadà.
 

Hi ha una Carta de Serveis? Quins compromisos adquireix el Senat en les seues relacions amb els ciutadans?

Sí. La Mesa del Senat, en la seua reunió del dia 23 d'octubre de 2012, va aprovar, amb l'objectiu de millorar els nivells de qualitat en la gestió dels serveis que presta l'Administració parlamentària, la Carta de Serveis del Senat. La Carta informa els ciutadans sobre els compromisos de qualitat que adquireix i sobre els drets i obligacions dels ciutadans en les seues relacions amb el Senat. Anualment se’n farà una avaluació, el resultat de la qual es publicarà a la pàgina web.

Per què “El Petit Senat”?

El “Petit Senat” és el resultat del convenciment que un Senat per a tothom necessita apropar-se als més joves.
Un gran nombre d’infants i joves estan familiaritzats amb les noves tecnologies, tenen accés a Internet a casa o a les escoles i el fan servir com a font d'informació, a més de com a canal de socialització, oci i entreteniment. Els aspectes informatiu i lúdic s'han integrat en el desenvolupament d'aquest apartat, amb l'objectiu de transmetre als més petits conceptes com ara la democràcia, el pluralisme polític, la importància del debat i de la negociació en l'adopció d'acords, o el paper de les institucions.
 

Què és el dret de petició i com es pot exercir?

El dret de petició és un dret fonamental la titularitat del qual correspon a tota persona física o jurídica, amb independència de la seua nacionalitat, i que està recollit en els articles 29 i 77 de la Constitució i desenvolupat en la Llei orgànica 4/2001.
Es pot exercir de manera individual o col•lectiva i consisteix en la facultat de dirigir-se als poders públics per, o bé posar-los en coneixement d'uns fets, o bé reclamar-los una intervenció, o les dues coses alhora.
Per facilitar l'exercici d'aquest dret s'inclou un model d'escrit per presentar-lo davant el Registre General del Senat de manera presencial o bé remetre’l per escrit. S’hi haurà d'incloure la identitat del sol•licitant o sol•licitants, nacionalitat, domicili per a la pràctica de notificacions i destinatari de la petició, així com el seu objecte.
Una vegada presentades les peticions, seran examinades per la Comissió de Peticions. En l'informe que ha d'emetre en cada període ordinari de sessions, que és objecte de consideració del Ple del Senat, figurarà la decisió adoptada respecte a cada petició, amb indicació, si escau, de l'autoritat a la qual s'ha remés perquè la responga. Les respostes que es reben a les peticions es traslladaran als seus autors.
 

Es poden formular suggeriments i queixes?

Sí. El Senat agraeix qualsevol observació que permeta millorar el contingut de la pàgina web. Els suggeriments i queixes que es formulen seran analitzats i respostos de forma motivada.

Qui pot treballar al Senat?

Totes les persones que, prèvia superació de l'oposició o procés selectiu corresponent, hagen sigut nomenades funcionaris de les Corts Generals o contractades com a personal laboral del Senat. Així mateix, les que tot i ser funcionaris d'altres Administracions, estiguen adscrites al Senat per ocupar determinats llocs de la plantilla orgànica, generalment en l'àmbit de la seguretat. Finalment, el personal eventual, caracteritzat per la relació de confiança que els uneix als membres de la Mesa de la Cambra o als senadors que els proposen.
La informació sobre els diferents tipus de personal, els requisits, les convocatòries i les principals fases dels processos es publiquen a la zona “Treballar i formar-se al Senat”, accessible directament des de la pantalla inicial.
 

Hi ha beques de formació al Senat?

La Mesa de la Cambra convoca anualment beques en les especialitats de mitjans de comunicació i documentació. Els requisits de les convocatòries es publiquen a la zona “Treballar i formar-se al Senat”, accessible directament des de la pantalla inicial.

On es pot trobar informació sobre els procediments de contractació en curs i adjudicats?

Amb la finalitat d'assegurar la transparència i l'accés públic a la informació relativa a la seua activitat contractual, i sense perjudici de la utilització d'altres mitjans de publicitat, el Senat difon, a través d'Internet, el seu perfil de contractant.
Per mitjà del “Perfil del contractant”, accessible directament des de la pantalla inicial, es publica la informació relativa a la contractació administrativa, inclosos els anuncis de licitació, els plecs de contractació, les convocatòries d'actes públics d'obertura d'ofertes o l'adjudicació dels contractes.
 

Com s’exerciten els drets relacionats amb la protecció de dades de caràcter personal?

Els ciutadans tenen dret a exercitar els drets de rectificació, oposició i cancel•lació reconeguts en la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal, dirigint un escrit a la Secretaria General del Senat.