Ir al Contenido (Presione enter)

20 OCTUBRE 2017

XII LEGISLATURA

Preguntas frecuentes (FAQ)

Diferències amb el dret de petició

El dret de petició és un dret fonamental la titularitat del qual correspon a tota persona física o jurídica, amb independència de la seva nacionalitat, recollit en l’article 29 de la Constitució i desenvolupat en la Llei orgànica 4/2001. És un dret que es pot exercir de manera individual o col•lectiva que consisteix en la facultat d’adreçar-se als poders públics per posar en coneixement d’aquests certs fets, reclamar-los una intervenció o ambdues coses alhora. Tanmateix, no són objecte d’aquest dret aquelles peticions per a la satisfacció de les quals l’ordenament jurídic estableixi un procediment específic ni les que ja siguin objecte d’un procediment parlamentari o administratiu o un procés judicial.


En cas que la petició s’adreci al Senat, els articles 77 de la Constitució i 192 a 195 del Reglament del Senat són els que regulen l’exercici d’aquest dret fonamental.


Els escrits de presentació de peticions han d’incloure la identitat del sol•licitant o dels sol•licitants, la nacionalitat, el domicili per a la pràctica de notificacions i el destinatari de la petició, així com el seu objecte.


S’ofereix un possible formulari per presentar les peticions, si bé la seva utilització no és obligatòria, ja que s’admet la presentació mitjançant qualsevol escrit sempre que contingui les dades indicades anteriorment.


En cas que s’utilitzi el formulari, una vegada completat ha de ser imprès, signat i entregat de manera presencial davant del Registre General del Senat o bé remès per correu ordinari.


Una vegada presentades les peticions, aquestes han de ser examinades per la Comissió de Peticions.


En l’informe que ha d’emetre en cada període ordinari de sessions, que és objecte de consideració pel Ple del Senat, hi ha de figurar la decisió adoptada en relació amb cada petició, amb la indicació, si s’escau, de l’autoritat a la qual s’ha remès per a la seva contestació. Les contestacions que es rebin a les peticions s’han de traslladar als seus autors.


Accés als informes de la Comissió de Peticions.
 

Com puc saber quantes senadores hi ha?

La xifra global de dones que ocupen un escó es publica en l’apartat Temes clau>Presència de dones en el Senat.


La composició del Senat es pot consultar en l’apartat Senadors en actiu.
 

Com puc fer arribar un document a un senador o a un grup parlamentari?

En la pàgina web s’ha habilitat un formulari en la fitxa de cada senador/a dins de l’espai Participa i identificat amb un sobre.


Per enviar documents a senadors li suggerim que es posi en contacte amb el mateix senador, per tal que li faciliti el seu correu electrònic, o amb el grup parlamentari.


De moment, per motius de seguretat del sistema informàtic, l’enviament de documents no està habilitat a través d’aquest sistema.


En l’apartat Contactar figuren les dades de cadascun dels grups parlamentaris del Senat.
 

Quant guanya un senador?

El règim econòmic dels senadors es compon d’una assignació constitucional, idèntica per a tots, i els complements mensuals per raó del càrrec que els corresponguin, així com les dietes i les indemnitzacions per despeses necessàries per al desenvolupament de les seves funcions. Tot això es troba publicat en l’apartat Composició i organització>Senadors>Règim econòmic i en l’apartat Transparència>Informació econòmica i contractual>Règim econòmic.

Puc conèixer les declaracions d’activitats, béns i rendes dels senadors?

Sí. Les declaracions d’activitats dels senadors de la legislatura en curs es poden consultar en l’apartat Composició i organització>Senadors>Registre d’interessos. Activitats, béns i rendes.


Pel que fa a les declaracions d’activitats de legislatures anteriors, una vegada finalitzat el mandat del parlamentari les activitats declarades mentre ostentava la condició plena de diputat o senador només es poden fer públiques a través d’un procediment d’exhibició personal. L’exhibició a l’interessat s’ha de fer efectiva amb subjecció a les regles recollides en l’apartat 4 de l’Acord de les meses del Congrés dels Diputats i del Senat, de 21 de desembre de 2009, pel qual s’aproven normes en matèria de registre d’interessos.
 

On es troba la informació sobre la contractació amb el Senat?

El Senat publica la informació relativa a la contractació en el Perfil del contractant i en la secció de Transparència>Contractació.
En el Perfil del contractant i aquesta secció es mostren els procediments en curs, la contractació adjudicada i la normativa aplicable en matèria de contractació.


Per veure un procediment concret, fent-hi clic en el títol es pot accedir a la fitxa amb tota la informació relativa a aquest i consultar-ne els plecs de clàusules administratives particulars i les prescripcions tècniques.


El Senat es regeix per la seva pròpia normativa, en virtut del principi d’autonomia del qual gaudeixen les Corts Generals, si bé també és d’aplicació la Llei de contractació del sector públic de manera subsidiària.


En la secció de Transparència>Contractació s’ha posat a disposició dels ciutadans la Guia de contractació, la relació de contractes vigents en el Senat adjudicats des de 2007 a través de procediments oberts i negociats i una estadística sobre la despesa afectada en cada tipus de contracte durant l’exercici pressupostari anterior.
 

 

Com es forma un grup parlamentari?

Els grups parlamentaris són agrupacions de parlamentaris en funció de la seva adscripció política que es constitueixen en les cambres al començament de cada legislatura.
En el cas del Senat, cada grup parlamentari està format, almenys, per deu senadors. Cap senador pot formar part de més d’un grup parlamentari. Els senadors que hagin concorregut a les eleccions formant part d’un mateix partit, federació, coalició o agrupació no poden formar més d’un grup parlamentari. Els senadors que no s’incorporen a un grup parlamentari de denominació específica passen a integrar el Grup Mixt.
Per a més detalls, pot consultar els articles 27 a 34 del capítol segon, dins del títol segon del Reglament del Senat.
Si vol conèixer més detalls sobre els grups parlamentaris del Senat, pot navegar per la fitxa de cadascun d’aquests fent clic aquí.
 

Com puc saber si es tramita una llei en el Senat?

El procediment legislatiu és el conjunt de tràmits que segueix un projecte o una proposició de llei que es desenvolupa en el Congrés dels Diputats i en el Senat. Amb caràcter general (llevat d’alguns procediments especials), el procediment s’inicia en el Congrés dels Diputats i en el Senat se’n fa una segona lectura.
Una vegada registrat en el Senat un projecte o una proposició de llei, hi ha tres llocs en la pàgina web del Senat des d’on en pot seguir la tramitació:

  1. L’apartat Lleis en tramitació. En aquest apartat es pot consultar el Diari de tramitació parlamentària, que resumeix tots els passos i els terminis que ha de seguir un projecte o una proposició en el Senat.
  2. El Cercador d’iniciatives, que permet la cerca per text lliure, per tipus d’iniciativa i per l’estat (en tramitació, conclosa o totes).
  3. El Cercador general, situat en la capçalera de la pàgina, que permet la cerca per text lliure.

En accedir a la iniciativa, es poden consultar en una fitxa totes les fases de la tramitació des del seu inici, així com els documents i els expedients relacionats a través d’enllaços situats en la primera taula d’informació de la iniciativa.
 

Com es tria un senador?

El procediment d’elecció i designació de senadors està descrit en l’apartat del web Composició i organització>Senadors, dins de la secció Sistema electoral i resultats electorals. D’acord amb la nostra Constitució, una part dels senadors són triats pels ciutadans i una altra part d’aquests són designats pels parlaments de les comunitats autònomes en funció de la població.
 

Quin tipus d’activitat es desenvolupa en el Senat durant els mesos de gener, juliol i agost?

La nostra Constitució de 1978 estableix que hi ha dos períodes ordinaris de sessions: el primer, de setembre a desembre, i el segon, de febrer a juny (art.73), si bé durant els mesos de gener, juliol i agost la cambra continua amb la seva activitat.


Tanmateix, és freqüent que l’activitat parlamentària es prolongui durant aquests mesos i ja és habitual l’habilitació de dies per a la celebració de plens extraordinaris, comissions o treball de ponències.


D’altra banda, l’Administració parlamentària continua fent els treballs preparatoris del període de sessions següent.